La CUP, del municipi al Principat
La representació de la X Legislatura a Finestra d’Oportunitat: les CUP (1)
per @nacherd
La Candidatura d’Unitat Popular ha sigut una de les entrades més fortes en l’actual Parlament de Catalunya i en aquest article m’agradaria analitzar si ha estat el moment històric que estem vivint o el treball del partit el que li ha donat aquests resultats.
La CUP és un partit que aspira a aconseguir tot el suport de l’Esquerra Independentista (EI) en les eleccions on es presenta. De moment les cinc organitzacions més fortes de l’EI donen suport a la Candidatura. Aquestes són Endavant OSAN, que es dedica a l’alliberació crítica dels Països Catalans, Arran, que aglutina als antics Maulets i la Cordinadora dels Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), Moviment Defensa de la Terra, que es preocupa d’impulsar accions en defensa de Catalunya, PSAN, Partit Socialista d’Alliberament Nacional i SEPC, Sindicat estudiantil dels Països Catalans.
Per tant, podem definir-la com un partit socialista i independentista que treballa per aconseguir un repartiment més equitatiu de la riquesa, apostant per un model antagònic al capitalista. Creu en uns Països Catalans units i independents, ja sigui dins o fora de la Unió Europea. Tot això d’una forma assembleària i amb debat constant amb les seves bases. Com veiem, és una aposta decidida i molt diferent a qualsevol dels partits que teníem representats al parlament.
És un partit eminentment municipalista i que si les eleccions anteriors no haguessin sigut titllades com històriques ho hagués continuat sent, esquivant presentar-se a les eleccions catalanes. Els seus principis es remunten en els comicis locals des de 1987 quan en diversos pobles es van començar diàlegs per a que els grups independentistes estiguessin representats en els ajuntaments. Després de molts alts i baixos va arribar el gran boom de la CUP l’any 2007 on treu representació a quatre pobles mitjans de Catalunya: Berga, Mataró, Vilanova i la Geltrú i Vic. En les següents eleccions (2011) van seguir creixent fins a obtenir quatre alcaldies, totes elles menors, i representació a més de 100 pobles, entre ells Girona.
Finalment i vist el caràcter especial de les eleccions catalanes de 2012, prenen la decisió de saltar a l’arena nacional. Fan una campanya molt modesta de capital (200.000 Euros) però plena de voluntaris que no han parat de treballar empapelant totes les ciutats i pobles del Principat, fent Mítings arreu i creant consciència de la seva presència en un temps menor a dos mesos. També s’ha de pensar que no tenien cap suport mediàtic ni institucional, ja que no tenien representació parlamentària. La feina duta a terme per aquest partit li ha portat millors resultats del que esperaven amb més de 120.000 vots a tot Catalunya i 3 diputats, ja que finalment no va poder entrar el representant de Girona, que es va quedar a menys de 300 vots. Això representa un augment de 40.000 vots si ho comparem amb les locals del 2011 i una representació, baixa però acreditada al parlament.
Abans d’entrar en l’anàlisi de la campanya, vull desmentir un tòpic d’aquest partit i d’altres que se li assimilen. No només ha estat votat per joves radicals de l’esquerra sinó que ha aconseguir arrossegar intel·lectuals i altres parts de la societat civil, que desencantats amb la política actual, busquen altres partits i opcions per intentar resoldre els problemes reals.
La campanya, com ja he dit, ha sigut exemplar. La més baixa pressupostàriament de tots els partits que es presentaven amb opcions de representació i, per tant la de més eficiència i eficàcia. A aquest fet se li ha de sumar, que no tenien cap espai televisiu ni radiofònic on aparèixer i que a més era la primera vegada que es presentaven i, per tant, desconegut per al públic. Han respost amb una campanya forta en els dos llocs que més dominen: El carrer i les xarxes socials. En gairebé tots els pobles de Catalunya era visible un cartell a favor de la CUP, i la capital estava plena, tot i com ja hem dit, no tenien cap espai reservat (faroles, metro…). A aquest treball se li ha de sumar un ús de les noves tecnologies impecable, ja que el Hashstag #EslHoraDeLaCUP va ser Trending Topic durant moltes hores. També van interpretar bé el no ser invitats a cap debat a la televisió utilitzant streamings en directe i preguntes al candidat.
Alhora, han tingut el suport d’alguns famosos del jovent i no tant jovent català com l’exfutbolista Oleguer Presas, els cantants Titot i Cesk Freixes i altres intel·lectuals com escriptors, advocats o periodistes. Tots molt ben assessorats per l’atenta mirada d’un grup molt gran d’experts politòlegs, sociòlegs i economistes. Aquest últim impuls ha sigut impagable a l’hora de d’aconseguir l’optimització dels vots.
El futur és incert, però el que és segur que la CUP actuarà com a partit més a l’esquerra i més nacionalista del parlament. Tot i la seva baixa representació i no tenir grup propi al parlament, poden afavorir la radicalització dels altres partits amb qui es disputen vots. ICV-EUiA i sobretot ERC hauran de cobrir de ben a prop aquest partit sinó volen perdre vots,i per tant, hauran d’assumir un punt més d’energia en el seu discurs. Tanmateix, aquest partit no es pot adormir i haurà de lluitar molt per a que el seu electorat, molt crític i interessat per la política, no caigui en votar una opció més representada o en l’abstencionisme. Per tant, haurem d’anar estudiant aquest partit i la seva evolució, per descobrir si és bolet d’un dia, com ha sigut SI, o si es manté en l’arena política, com ho està fent C’s.
En conclusió, CUP és un partit socialista i independentista que ha arribat al Parlament de Catalunya a través d’una gran campanya i per tenir uns principis forts que han impactat en el votant en l’actual moment de crisis i transcendència nacional. Tot i així, haurà de lluitar per a quedar-se com una alternativa radical a ERC i ICV, sinó vol desaparèixer a les pròximes eleccions.