Home Comunicació La destrucció de l’Imperi Galàctic: qui governa a Star Wars?

per Silvio Falcón (@silviofalcon)

Banner Silvio

Les primeres 6 pel·lícules d’Star Wars agafen com a referència principal la figura d’Anakin Skywalker / Darth Vader. La seva persona és l’excusa perfecta per presentar-nos tot un univers on el costat fosc i el costat lluminós pugnen pel control polític de la Galàxia. Els episodis I, II i III ens expliquen la decadència de la República Galàctica, un règim polític pseudodemocràtic que havia estat vigent durant 25.000 anys. La seva caiguda es deu a un funcionament institucional poc democràtic i procliu a la corrupció. Us recomano l’article “La República Galàctica debía caer”, del politòleg Pablo Simón.

Un cop el canceller suprem Palpatine converteix la República en Imperi i s’autoanomena Emperador (episodi III), tot el sistema institucional canvia. Mantenint el Senat Imperial ofereix una imatge de “corts imperials”, a l’estil de moltes dictadures com la feixista a Itàlia o la franquista a Espanya. La supressió d’aquest Senat Imperial (episodi IV) i la seva substitució per un sistema de control regional (governadors als sistemes) i per l’amenaça d’una gran arma destructiva (l’Estel de la Mort) és el viratge més important pel que fa a les institucions a Star Wars. D’una sort de confederalisme feudal amb una democràcia low quality (episodis I, II i III) a l’Imperi amb poder absolut (fins i tot per destruir planetes) de l’episodi IV hi ha un gran viratge. Centralització, autoritarisme i federalisme galàctic tot d’una.

A l’Episodi VI el segon Estel de la Mort és destruït i per tant desapareix l’amenaça imperial de destruir planetes i sistemes sencers. Al mateix temps, la batalla d’Endor provoca la mort de l’Emperador Palpatine a mans de Darth Vader, que esdevé de nou Anakin Skywalker abraçant el costat lluminós de la força. A la Galàxia s’acaba l’amenaça. Però, la República queda restaurada automàticament?

Restaurar la República?

Luke Skywalker

Casc amb el logotip de l’Aliança.

La rebel·lió, liderada per Leia Organa i pel jedi Luke Skywalker tenia un nom (i un logotip) comú: Aliança per restaurar la República. Tot i això, podem identificar diferents raons per què una restauració no hauria de ser una qüestió senzilla. L’univers expandit (que amb la compra de Lucasarts per part de Disney ha quedat revisat) ja apuntava força dificultats per instaurar una nova República amb capital a Coruscant (la capital tradicional). En aquestes novel·les i còmics es parla de guerres per la captura del nucli galàctic i de períodes de transició que culminarien amb la Nova República. Tot i això, no queda gaire clara la cronologia i la vigència canònica d’aquests fets, atès que el nou episodi VII pot redefinir allò llegit a l’univers expandit.

Davant l’absència d’una successió legal i directa des de les institucions imperials a les de la nova República (pel fet d’haver-se dissolt el Senat Imperial) tot queda finalment en mans dels governadors regionals o dels governants als Planetes. No existeix cap poder federal o confederal per sobre dels planetes i els sistemes un cop mort l’emperador i destruït l’Estel de la mort. Aquest fet és un gran incentiu per què les organitzacions mafioses o de comerç puguin establir-se com a sobiranes. No seria d’estranyar que el poder dels contrabandistes (a l’estil de Jabba el Hut) augmentés força després de la destrucció de l’Imperi Galàctic. I, de fet, aquesta circumstància també s’apunta en algun material de l’univers expandit.

Però, llavors, com restaurar la República? Com construir un poder centralitzat? La primera opció seria fer-ho a partir de les runes de la vella República. Seria relativament fàcil aprofitar els polítics que donaven suport a l’Aliança Rebel per obrir novament el Senat i intentar donar legitimitat política a la nova República. Aquesta nova República hauria d’aprofitar la força militar dels rebels, que hauria de passar a ser la flota galàctica capaç de mantenir la pau i seguretat als sistemes afins a aquest nou sistema polític.

Tot i això, és fàcil imaginar-nos tres grans resistències a acceptar un nou sistema democràtic.

1) Governadors de sistemes o de planetes que volen retenir el seu poder. Ideològicament podrien vendre a la seva població que el federalisme galàctic (ja sigui Imperial o no) només ha portat que amenaces i inestabilitat al seu planeta.
2) Nostàlgics de l’imperi que aprofitin la gran infraestructura militar que havien creat Palpatine i Vader (clons, destructors, etc.), per prendre control d’una part de la galàxia.
3) Organitzacions criminals (com comentàvem abans) que es dediquin al contraban o a altres tipus d’activitats il·lícites.

Un panorama prou complex, doncs, per instaurar una democràcia plena a la Galàxia. Cal recordar, però, el gran dèficit democràtic de la vella República, on el Consell Jedi jugava un rol central a l’hora de prendre decisions estratègiques (sobretot en matèria d’estratègia política i militar). Com és que un orde més aviat religiós tenia més capacitat que el Senat per prendre aquestes decisions? Transportat al futur, cal preguntar-se quin és el rol de Luke Skywalker (l’únic i últim jedi) a l’hora de participar de les institucions de la Nova República. Luke tindrà tant de poder com tenia el Gran Mestre Yoda als episodis I, II i III?

La República restaurada hauria d’evitar restaurar el poder profundament antidemocràtic dels jedis. La figura del Consell Jedi, absolutament inútil, deslegitimada democràticament, elitista i pseudoreligiosa és una de les causes del final desastrós de l’anterior República Galàctica.

ATENCIÓ, SPOILERS: Acabaré aquest article amb les poques novetats de caire polític que dibuixa la nova pel·lícula de la saga. En situar-se 32 anys després de l’episodi VI hi ha moltes incògnites a resoldre. Si no has vist l’episodi VII, recorda: no hi haurà spoilers majors sobre la trama però potser hi ha algun aspecte que no voldries conèixer sobre el film.

Episodi VII: El despertar de la força

L’episodi VII centra la història en personatges aliens als protagonistes de la saga original i més de 30 anys després. Aquest fet és revolucionari i fa que es diferenciï força de les preqüeles (episodis I, II i III). Com comentava, es desconeix exactament què ha passat entre l’episodi VI i el VII i aquest fet serà la clau per anar descobrint nous misteris del passat també als episodis VIII i IX.

firstorder

El Primer Orde, liderat per Kylo Ren.

Hi ha 3 grans organitzacions polítiques (o politicomilitars) amb afany i capacitat de governar la Galàxia.

1) L’aliança entre les restes de l’Imperi, promoguda per nostàlgics, governadors i seguidors dels vell Imperi. Defensen un federalisme galàctic autoritari que es portaria a terme amb la restauració de l’Imperi. L’Episodi VII presenta el Primer Orde, liderat pel Líder Suprem Snoke i el seu deixeble, Kylo Ren. A més, l’exèrcit de l’Orde està dirigit pel General Hux.

2) La Nova República. L’estructura institucional de la Nova República no queda gaire clara a la pel·lícula. Només se’ns informa que no hi ha Consell Jedi, el Senat torna a funcionar (rotatori entre diversos planetes), la figura del Canceller ara disposa d’una limitació temporal de mandat i la República disposa d’una flota galàctica capaç de defensar els planetes que en formen part. La Nova República cohabita amb altres formes de govern a la Galàxia i intenta signar pactes de no agressió, com és el cas del Primer Orde. El Senat tolera l’existència de la Resistència però no n’és el promotor. Les viquipèdies sobre Star Wars recullen fins a 63 planetes fidels a la Nova República. La vella República tenia, segons les mateixes fonts, fins a 279 planetes en el seu sistema polític; l’Imperi només arribava fins a 190 planetes integrants.

3) La Resistència. La feble implantació d’una República democràtica plenament satisfactòria explicaria l’existència d’una guerrilla militar, liderada per Leia Organa, amb l’objectiu de lluitar contra el Primer Orde i portar la democràcia a tota la Galàxia. Segons la novel·la de la pel·lícula, Organa creu que la Nova República s’ha de confrontar amb el Primer Orde i no evitar-hi simplement el conflicte. Defensen una mena de federalisme galàctic democràtic i expansionista, que recorda a la visió geopolítica dels Estats Units envers el món: volen portar la democràcia a tots els planetes de la Galàxia. La primera missió de la resistència és sumar nous aliats i noves forces, entre elles les del jedi desaparegut Luke Skywalker. La rebel·lió esdevé resistència contra els nostàlgics de l’Imperi i agafa el relleu de la Nova República quan pateix l’atac del Primer Orde a l’episodi VII.

Cal assenyalar, a més, que hi ha una gran quantitat de planetes i sistemes que no pertanyen a cap bàndol (no alineats), com alguns que surten a la pel·lícula: Jakku (d’on és originària la Rey) o Takodana.

El Primer Orde és prou poderós per portar a terme un cop d’estat a la Nova República. Recorda molt al 23F, fet amb l’estètica de l’Antic Règim i posant en qüestió el nou sistema polític. El cop desfà l’equilibri de poder entre aquests 3 actors i genera el que serà la gran incògnita que hauran d’aclarir els episodis VIII i IX. Qui esdevé hegemònic a la Galàxia: la Resistència o el Primer Orde?

Qui governa a la nova saga de Star Wars?

Després de l’episodi VII queda clar que els jedis no han sigut capaços d’exercir un poder semblant al que tenien en l’època de la República. Tampoc el costat fosc ha estat capaç d’aprofitar el capital militar i polític hereu de l’Imperi. A nivell macro, durant els 30 anys que separen l’episodi VI i l’episodi VII hi ha hagut una escala de grisos; ningú ha sabut imposar la seva hegemonia a la Galàxia. Això porta a un raonament ben interessant, a nivell micro cada planeta i cada sistema funciona sota la seva lògica i no es veu gaire afectat pel govern que hi hagi a nivell galàctic (excepte quan els toca patir un enfrontament bèl·lic al seu planeta). L’exemple de Jakku és paradigmàtic: anys enrere va tenir-hi lloc una batalla important per a la destrucció de l’Imperi i en l’actualitat és simplement un lloc desèrtic ple d’escombraries d’aquella gran batalla.

Anarquia, desgovern i sobirania planetària. Enfrontaments a nivell macro i desaparició dels jedi. La Resistència patirà força sense el suport de les institucions de la República i el Primer Orde tot just ha perdut la seva arma més potent. Tots dos bàndols es repleguen i buscaran rearmar-se, aquest cop, per establir un govern favorable. L’episodi VII és el que dibuixa un panorama més ingovernable: l’Imperi de la trilogia original i la República de les preqüeles són molt més estables políticament.

Els interessos particulars, els enfrontaments i la inestabilitat imperen a Star Wars. Que la força ens acompanyi.

PDF

AUTOR
Esplugues de Llobregat, 1989. Politòleg. Professor Associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor al Parlament Europeu (2012-2016) on ha seguit els comitès de Desenvolupament Regional, Peticions, Afers Exteriors i Pesca de l'Eurocambra. Actualment treballa com a Tècnic Superior al Departament de Vicepresidència, Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Té estudis en comunicació digital i experiència a mitjans de comunicació com a locutor a ràdio i TV. És gallec-català. Ha col·laborat com a articulista a mitjans com Vilaweb, Praza Pública, El Nacional, Sermos Galiza o La Directa. És el President de l'Associació Finestra d’Oportunitat.
  • Albert Serramontmany

    M’ha semblat fascinant, l’article.
    Recordo que un dels temes clau de l’univers estès era que després de la caiguda de l’imperi era extremadament complicat reconstruir una fiscalitat amb què fer front als costos de govern. Aquest fet era exemplificat per la desaparició dels súper-destructors espacials (SSD) que lideraven les flotes en temps de l’imperi, cadascun dels quals requeria directament 280000 llocs de treball més avituallament i combustible (verue wookipedia secció “after endor” http://starwars.wikia.com/wiki/Super_Star_Destroyer
    En canvi, a la nova versió el Nou Ordre és capaç de, en poques dècades, construir una estació espacial similar a les dues estrelles de la mort dels episodis de la segona trilogia.
    En aquest sentit, se’n podria deduir que, com a mínim pel que fa al Nou Ordre, han estat capaços de construir una fiscalitat d’estat realment eficient en poques dècades. Però els politòlegs crec que normalment defenseu que en cas de transferència de sobirania passen uns pocs anys d’impas en què augmenta l’evasió d’impostos, només perquè hom creu que el nou poder no té per què estar al cas immediatament de totes les obligacions ni tenir la informació fiscal necessària.
    En tot cas, és una obra de ficció i per tant es poden permetre llicències. Què en penses?

    • Silvio Falcón

      Albert, em sembla molt interessant el que comentes!
      Star Wars, en ser un univers tan gran i tan difícil d’acotar (l’episodi VII inclou nous planetes desconeguts fins al moment, per exemple) costa arribar a conclusions pel que fa al canvi de forma de govern (si hi ha resistències, ineficiències, etc). El que és segur és que a nivell macro la situció està atomitzada i, a més, el més llest de la classe és el Nou Orde. Malgrat que a la pel·lícula no queda del tot clar, els materials addicionals del nou canon apunten a un gran poder militar (la base Starkiller és l’exemple més clar) del Nou Orde. Veurem com s’ho fa la Resistència sense una flota galàctica com la de la Nova República (i quin rol juguen les tensions Nova República vs Resistència).

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies