Home Catalunya La CUP, del municipi al Principat

La representació de la X Legislatura a Finestra d’Oportunitat: les CUP (1)

per @nacherd

Banner David

La Candidatura d’Unitat Popular ha sigut una de les entrades més fortes en l’actual Parlament de Catalunya i en aquest article m’agradaria analitzar si ha estat el moment històric que estem vivint o el treball del partit el que li ha donat aquests resultats.

La CUP és un partit que aspira a aconseguir tot el suport de l’Esquerra Independentista (EI) en les eleccions on es presenta. De moment les cinc organitzacions més fortes de l’EI donen suport a la Candidatura. Aquestes són Endavant OSAN, que es dedica a l’alliberació crítica dels Països Catalans, Arran, que aglutina als antics Maulets i la Cordinadora dels Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), Moviment Defensa de la Terra, que es preocupa d’impulsar accions en defensa de Catalunya, PSAN, Partit Socialista d’Alliberament Nacional i SEPC, Sindicat estudiantil dels Països Catalans.

Per tant, podem definir-la com un partit socialista i independentista que treballa per aconseguir un repartiment més equitatiu de la riquesa, apostant per un model antagònic al capitalista. Creu en uns Països Catalans units i independents, ja sigui dins o fora de la Unió Europea. Tot això d’una forma assembleària i amb debat constant amb les seves bases. Com veiem, és una aposta decidida i molt diferent a qualsevol dels partits que teníem representats al parlament.

És un partit eminentment municipalista i que si les eleccions anteriors no haguessin sigut titllades com històriques ho hagués continuat sent, esquivant presentar-se a les eleccions catalanes. Els seus principis es remunten en els comicis locals des de 1987 quan en diversos pobles es van començar diàlegs per a que els grups independentistes estiguessin representats en els ajuntaments. Després de molts alts i baixos va arribar el gran boom de la CUP l’any 2007 on treu representació a quatre pobles mitjans de Catalunya: Berga, Mataró, Vilanova i la Geltrú i Vic. En les següents eleccions (2011) van seguir creixent fins a obtenir quatre alcaldies, totes elles menors, i representació a més de 100 pobles, entre ells Girona.

Finalment i vist el caràcter especial de les eleccions catalanes de 2012, prenen la decisió de saltar a l’arena nacional. Fan una campanya molt modesta de capital (200.000 Euros) però plena de voluntaris que no han parat de treballar empapelant totes les ciutats i pobles del Principat, fent Mítings arreu i creant consciència de la seva presència en un temps menor a dos mesos. També s’ha de pensar que no tenien cap suport mediàtic ni institucional, ja que no tenien representació parlamentària. La feina duta a terme per aquest partit li ha portat millors resultats del que esperaven amb més de 120.000 vots a tot Catalunya i 3 diputats, ja que finalment no va poder entrar el representant de Girona, que es va quedar a menys de 300 vots. Això representa un augment de 40.000 vots si ho comparem amb les locals del 2011 i una representació, baixa però acreditada al parlament.

Abans d’entrar en l’anàlisi de la campanya, vull desmentir un tòpic d’aquest partit i d’altres que se li assimilen. No només ha estat votat per joves radicals de l’esquerra sinó que ha aconseguir arrossegar intel·lectuals i altres parts de la societat civil, que desencantats amb la política actual, busquen altres partits i opcions per intentar resoldre els problemes reals.

Oleguer Presas ha donat recolzament a la CUP.

La campanya, com ja he dit, ha sigut exemplar. La més baixa pressupostàriament de tots els partits que es presentaven amb opcions de representació i, per tant la de més eficiència i eficàcia. A aquest fet se li ha de sumar, que no tenien cap espai televisiu ni radiofònic on aparèixer i que a més era la primera vegada que es presentaven i, per tant, desconegut per al públic. Han respost amb una campanya forta en els dos llocs que més dominen: El carrer i les xarxes socials. En gairebé tots els pobles de Catalunya era visible un cartell a favor de la CUP, i la capital estava plena, tot i com ja hem dit, no tenien cap espai reservat (faroles, metro…). A aquest treball se li ha de sumar un ús de les noves tecnologies impecable, ja que el Hashstag #EslHoraDeLaCUP va ser Trending Topic durant moltes hores. També van interpretar bé el no ser invitats a cap debat a la televisió utilitzant streamings en directe i preguntes al candidat.

Alhora, han tingut el suport d’alguns famosos del jovent i no tant jovent català com l’exfutbolista Oleguer Presas, els cantants Titot i Cesk Freixes i altres intel·lectuals com escriptors, advocats o periodistes. Tots molt ben assessorats per l’atenta mirada d’un grup molt gran d’experts politòlegs, sociòlegs i economistes. Aquest últim impuls ha sigut impagable a l’hora de d’aconseguir l’optimització dels vots.

El futur és incert, però el que és segur que la CUP actuarà com a partit més a l’esquerra i més nacionalista del parlament. Tot i la seva baixa representació i no tenir grup propi al parlament, poden afavorir la radicalització dels altres partits amb qui es disputen vots. ICV-EUiA i sobretot ERC hauran de cobrir de ben a prop aquest partit sinó volen perdre vots,i per tant, hauran d’assumir un punt més d’energia en el seu discurs. Tanmateix, aquest partit no es pot adormir i haurà de lluitar molt per a que el seu electorat, molt crític i interessat per la política, no caigui en votar una opció més representada o en l’abstencionisme. Per tant, haurem d’anar estudiant aquest partit i la seva evolució, per descobrir si és bolet d’un dia, com ha sigut SI, o si es manté en l’arena política, com ho està fent C’s.

En conclusió, CUP és un partit socialista i independentista que ha arribat al Parlament de Catalunya a través d’una gran campanya i per tenir uns principis forts que han impactat en el votant en l’actual moment de crisis i transcendència nacional. Tot i així, haurà de lluitar per a quedar-se com una alternativa radical a ERC i ICV, sinó vol desaparèixer a les pròximes eleccions.

David Nàcher i  Pueyo 

Més articles d’en David

AUTOR
Baix Guinardó (Barcelona), 1989. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (2011), especialista en Drets Humans per l’Institut de Drets Humans de Catalunya i màster en Project Management a IL3 (2014). Amb més de 6 anys d'experiència en projectes locals i internacionals, treballa gestionant projectes europeus i de cooperació per a ONGDs. Amant dels viatges, ha viscut a Catalunya, Croàcia i Holanda. És el el responsable de la secció de Catalunya de Finestra d'Oportunitat i co-encarregat del programa de ràdio "Des de la Finestra".
  • Molta bona anàlisi, David, felicitats per l’article 😉

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies