Google vol diputats

per Víctor Solé (@sule25)

Els Estats Units d’Amèrica són notícia cada dia. O bé perquè Hollywood ens regala la propaganda soft power de l’imperium nordamericà via pel·lícules de tota mena, o bé perquè les trapelleries legislatives tanquen, literalment, l’administració –el conegut shutdown de la primera quinzena d’Octubre 2013–, o bé perquè la National Security Agency (NSA) espia sense parar a tot personatge poderós o no (aneu amb compte perquè potser els acòlits de Mr Obama us estan espiant mentre esteu llegint aquest article). Hi ha, però, una fita que no he llegit o vist o escoltat als mass media nostrats: la creixent voluntat de les vaques grasses de Silicon Valley d’influir en la política federal dels Estats Units. Google, Facebook, Twitter, Apple, Microsoft i altres grans empreses tecnològiques americanes han posat els seus ulls al Districte de Columbia.

El congressista demòcrata Mike Honda està preocupat: els tycoons (magnats) de la tecnologia prefereixen que sigui un altre diputat, l’advocat d’origen indi Ro Khanna, qui “representi” els seus interessos a la Casa de Representants federal. Honda representa el Districte 17 californià –que comprèn un territori en el que s’engloba Silicon Valley– des de 2001 i, sempre segons els homes més decisius a Silicon Valley, no ha fet prou. En Ro Khanna l’ha desafiat, té 36 anys, es declara amant de la tecnologia (és un tecky) i és amic de qui s’ha de ser amic a Silicon Valley: Sean Parker, Mark Zuckerberg, Larry Page i altres de la talla d’aquests personatges.

Si el lector és amant del cinema, recordarà el film The Social Network dirigit per David Fincher al 2010 i que retrata la història (dramatitzada) de la fundació de la xarxa social reina, Facebook, per part d’un estudiant de Harvard brillant, en Mark Zuckerberg (a la pel·lícula interpretat per Jesse Einsenberg), amb l’ajuda del carismàtic empresari d’Internet Sean Parker (interpretat per Justin Timberlake), no sense polèmiques. Aquests noms han entrat a formar part de l’imaginari col·lectiu, com en Steve Jobs i Bill Gates. Mark Zuckerberg té actualment 29 anys, és Chief Executive Officer (CEO, director general executiu) de Facebook, amb una fortuna valorada en 9000 milions d’euros; Sean Parker compta 33 anys, és pràcticament el pare de la cultura de compartir arxius per i des d’internet, el P2P (peer-to-peer, o xarxa d’igual a igual), havent fundat Napster al 1999, tancant-la posteriorment, i cofundant Facebook al 2003, amb una fortuna particular de 6000 milions d’euros; Larry Page té 40 anys, amb 16000 milions d’euros com a fortuna personal, és fundador del cercador dels cercadors virtuals, Google (que fins i tot ha esdevingut un verb, to google, i he arribat a escoltar pel carrer goglejar, en català), juntament amb Sergei Brin (qui també compta 40 anys) al 1996. Són alguns dels noms més rellevants dins la bombolla de Silicon Valley –i s’han adonat que han de començar a incrementar el seu lobby polític.

El partit demòcrata està d’enhorabona: la voluntat de major influència per part de les grans empreses d’Internet és clarament progressista, busquen la reforma migratòria per a poder captar talent d’arreu del món –una primera plataforma és Fwd.us, i demanen ampliar els drets socials per a les minories que encara en són excloses –la comunitat homosexual principalment–. Sean Parker és el més actiu políticament: no només defensa la reforma migratòria i l’ampliament dels drets socials, sinó que està d’acord amb la legalització del cànnabis i va donar grans sumes a les campanyes del president Barack Obama (des de les primàries de 2008 contra Hillary Clinton a les presidencials del mateix 2008 i de 2012). I Obama des de Washington DC no recolza explícitament Mike Honda, cosa que fa intuir el seu endorsement a Ro Khanna. L’any que ve se celebren eleccions a les cambres del Congrés dels Estats Units.

La força de la irrupció de les vaques grasses de Silicon Valley dins la política federal nord-americana està encara per veure, doncs encara no sabem fins a quin punt influiran en el canvi de paradigma anunciat per molts experts: una era majoritàriament progressista, començada al 2008 i que, si el Partit Republicà segueix segrestat pels radicals del Tea Party o si l’Administració demòcrata no comet errors espectaculars, podria extendre’s més enllà dels vuit anys d’Obama. Sonen noms de futuribles candidats post-Obama: la tornada de Hillary Clinton, o el vicepresident Joe Biden. El joc de la política dóna moltíssimes voltes i encara falten tres anys per a que se celebrin aquestes eleccions federals americanes, però el Partit Demòcrata no deixarà escapar la oportunitat que li ofereixen les vaques grasses de Silicon Valley: mantenir el paradigma progressista a la Costa Oest i eixamplar-lo al Sud-Oest dels EUA, on la minoria hispana, cada cop més majoritària, és la principal beneficiària de la reforma migratòria. Els demòcrates així podrien contemplar tres grans regions de votants liberals, ja que a les anteriorment esmentades hi hauríem d’incloure la Costa Est.

Els mitjans de comunicació nord-americans es fan ressò de la creixent presència de Silicon Valley al Carrer K de la capital federal. Al Juny 2013 la revista Time va publicar un article, Hacking Politics, de Michael Scherer, que explicava amb molt detall aquesta nova presència al Carrer K, i la revista Mashable o el bloc The Huffington Post, ambdós d’òrbita demòcrata, també informen sobre aquesta temàtica puntualment. K Street és l’avinguda washingtoniana on s’hi han establert les seus de la majoria dels lobbies i think tanks que interactuen directament amb les cambres baixa i alta del parlament federal nord-americà. La presència dels grups de pressió organitzats és una problemàtica seriosa segons alguns i una conseqüència positiva de la democràcia segons altres. sentim la presència de Silicon Valley fins i tot en les dinàmiques polítiques de la Unió Europea: Facebook i Google s’han enfrontat, o s’estan enfrontant, amb la UE sobre qüestions com la política de privacitat o la seva creixent deslleialtat competencial dins el mercat. El que succeeix als Estats Units d’Amèrica, culturalment, social i política, és sempre important en la vida de qualsevol persona que menja amb ganes tot allò que prové d’aquella federació. Qui sap, potser tard o d’hora Silicon Valley posarà els seus ulls també en Brussel·les.

Victor Solé

Per llegir l’article en castellà o català en PDF clica aquí