Crim i càstig: corrupció al Kremlin
per Alistair Spearing (@Alistair_SBD)
El 15 de novembre va ser arrestat el Ministre de Desenvolupament Econòmic de Rússia, —la primera vegada que un ministre en el càrrec rus o soviètic era detingut des de la caiguda de Lavrenti Béria als anys ‘50. Molts observadors occidentals han quedat sorpresos. No haurien d’estar-ho. El sacrifici d’Aleksei Uliukàiev, que ha estat substituït provisionalment pel seu ministre adjunt Ievgueni Ielin, és simplement l’última jugada en l’estratègia de Vladímir Putin per a consolidar el seu poder davant d’amenaces externes i internes.
L’exministre és acusat d’exigir un suborn de 2.000 milions de dòlars a canvi de donar el seu vistiplau a la compra del 50,07% de les accions de Baixneft per Rosneft, una empresa petroliera propietat del govern rus. Uliukàiev, juntament amb altres càrrecs polítics de l’òrbita de Dmitri Medvédev, es va oposar a la participació de Rosneft en el capital de Baixneft, preocupat pel que considerava un pes excessiu de l’Estat en l’economia del país. Finalment, Rosneft adquirí una participació majoritària en Baixneft per un import de 5.000 milions de dòlars quan es va dur a terme la privatització el mes passat.
Qualsevol que tingui una mínima idea de la influència de Rosneft i el seu dirigent Ígor Setxin (un dels homes més poderosos de Rússia) sap que Putin és segurament l’única persona que podria exigir coses de Rosneft sense signar la seva pròpia sentència de mort política. Uliukàiev, un llop vell de la política russa, ho hauria entès millor que ningú. Així doncs, o bé el ministre es va beure l’enteniment, o bé les acusacions en contra seva són completament ridícules.
No semblen tan absurdes, emperò, en el context del joc de trons que s’està produint al Kremlin. Durant molt de temps, ajudat per la pujada dels preus del gas i el petroli, Putin va oferir un pacte a la ciutadania: millora constant dels salaris i el nivell de vida a canvi de lleialtat política. Tanmateix, la davallada dels preus que s’ha produït des de principis del 2014 ha fet que el president rus ja no pugui complir la seva part del tracte i hagi passat a mantenir el seu control sobre el poder mitjançant la por i la repressió. Per això, l’arbitrarietat de les acusacions contra Uliukàiev és un avantatge per a Putin: que l’exministre pugui acabar a la presó per unes acusacions sense cap ni peus comunica ben alt i fort el missatge que qualsevol altra persona pot ser el següent, tingui el càrrec que tingui, i que l’única protecció és l’obediència a Putin.
Vladímir Milov, exministre adjunt d’Energia, va opinar que «la detenció del ministre d’Economia Aleksei Uliukàiev en plena nit és un acte de venjança per la seva oposició a la participació de Rosneft en la privatització de Baixneft». Aleksandr Xokhin, dirigent de la Unió d’Industrials i Empresaris de Rússia, també va manifestar els seus dubtes, destacant que «només un boig intentaria extorsionar 2.000 milions de dòlars a Rosneft i Ígor Setxin». Fins i tot el conseller delegat de Sberbank, un banc proper al Kremlin, va declarar que la detenció d’Uliukàiev li semblava «estranya».
Tal com volia Putin, si una cosa ha quedat clara com a conseqüència de la defenestració d’Uliukàiev és que qualsevol pot ser el següent. A més a més, amb aquest atac contra l’ala liberal de la política russa, el president també ha deixat clar que no pensa desviar el país ni un mil·límetre del seu actual rumb conservador-nacionalista. Mentrestant, la cinta es va rebobinant i el pes de l’Estat en l’economia continua augmentant, amb absurditats com que les empreses públiques es «privatitzin» venent-les a altres empreses públiques.
Gràcies al gas i el petroli, durant molt de temps Rússia es va poder permetre dilapidar la confiança dels inversors amb expropiacions polititzades, confiscacions arbitràries i l’explotació d’empreses públiques com a xarxes clientelars. Ara, amb una inflació del 16% el 2015, unes reserves que podrien exhaurir-se l’any que ve i l’economia en recessió, Rússia necessita que torni la confiança dels inversors com l’aire que respira. Això passa en primer lloc per emprendre reformes, aparcar les ambicions revanxistes, liberalitzar l’economia i establir una autèntica separació de poders, però passa sobretot per garantir als inversors que les lleis es compliran igual per a tothom i sense arbitrarietat. El gran problema per a Putin en el seu intent de rellançar l’economia russa i alhora intensificar la repressió que el manté en el poder és que això sembla, cada vegada més, un malabarisme impossible.
