Cinc raons per defensar la llibertat de panorama
Per Alistair Spearing (@Alistair_SBD)
En ple segle XXI, gairebé cada adult té un smartphone amb càmera incorporada que fa servir per prendre imatges que van a parar al compte de Twitter, Facebook, Instagram… Per a altres, les fotos i els vídeos formen part de la vida professional: periodistes, editors, fotògrafs o creadors de contingut educatiu. I, finalment, els dipòsits de fotografies en línia, com ara Flickr o Wikimedia Commons, són un important motor de creació per a la comunitat global.
Moltes d’aquestes imatges fan ús d’un concepte conegut com a «llibertat de panorama», que ens permet prendre imatges d’obres amb drets d’autor que estiguin situades permanentment a l’espai públic. Sense aquesta llibertat, qualsevol foto que féssim amb els nostres amics davant del Camp Nou, o de nosaltres a la platja amb l’Hotel W Barcelona al fons, seria il·legal tret que demanéssim permís al propietari dels drets d’autor i, si s’escau, li paguéssim una llicència.
Ara, una esmena de l’eurodiputat Jean-Marie Cavada ha fet escac a la llibertat de panorama, ja que la limitaria a les imatges que no tinguessin un ús comercial, tot utilitzant un llenguatge molt imprecís que fa que gairebé qualsevol imatge es pogués considerar comercial. La llibertat de panorama forma part del patrimoni cultural i econòmic de molts països europeus i abolir-la significaria igualar la legislació europea per baix, adoptant les mesures més restrictives que actualment només es donen en un parell d’Estats Membres. Cinc motius perquè els eurodiputats votin en contra de l’esmena del Sr. Cavada:
1.- Perquè generacions d’europeus han gaudit d’aquesta llibertat
El concepte de llibertat de panorama es remunta a fa molt de temps i, de fet, és més antic que alguns estats de la Unió Europea. El seu origen es troba al segle XIX a Baviera, on es van empescar aquesta solució per evitar que els artistes de carrer haguessin de plegar com a conseqüència de les noves lleis de drets d’autor aprovades a la dècada del 1830. El Regne Unit també té una llarga tradició de llibertat de panorama: les primeres disposicions en aquest respecte es van aprovar quan Jordi V acabava de pujar al tron. Espanya va arribar tard a la festa, però també té una llei que protegeix la llibertat de panorama:
«Las obras situadas permanentemente en parques, calles, plazas u otras vías públicas pueden ser reproducidas, distribuidas y comunicadas libremente por medio de pinturas, dibujos, fotografías y procedimientos audiovisuales».
2.- Perquè la llibertat de panorama beneficia molta gent…
La immensa majoria de la societat europea treu partit de la llibertat de panorama. Els periodistes ens poden informar dels fets esdevinguts a l’espai públic amb fotos i vídeos, sense por ni necessitat de demanar permís i pagar una llicència per mostrar cada edifici o obra amb drets d’autor que hi pugui aparèixer. Les editorials poden publicar llibres sobre l’art públic o l’arquitectura de les nostres ciutats que generen activitat econòmica i cultural. Els creadors de contingut educatiu, siguin llibres de text o siguin enciclopèdies en línia com la Viquipèdia, poden ensenyar als estudiants com és la Dona i ocell de Joan Miró o les característiques arquitectòniques de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Wikimedia Commons, un dels grans tresors d’Internet, té desenes de milers d’imatges amb llibertat de panorama que són visualitzades cada dia per estudiants, autodidactes o simplement curiosos del món sencer.
3.- …i en perjudica molt poca
Quan una persona o empresa vol fer construir un edifici es preocupa per diverses coses: serà funcional? Em servirà per a les coses per les quals el necessito? Quant em costarà? Estarà ben situat? L’última cosa que li passa pel cap és si en podrà treure diners venent llicències per a l’ús de la seva imatge en tasses, samarretes o pòsters. Això és perquè 1) el percentatge d’edificis amb drets d’imatge valuosos és extremament baix; i 2) fins i tot en el cas dels edificis amb drets d’imatge que valen alguna cosa, els pocs diners que es puguin guanyar d’aquesta manera empal·lideixen en comparació amb els costos de construcció, manteniment i explotació dels edificis. En altres paraules, el cost que suposa la llibertat de panorama per als propietaris de drets d’imatge dels edificis és ridículament trivial.
4.- Perquè protegeix els autors alhora que afavoreix el reciclatge d’obres i continguts
Sentint el que diuen els partidaris de limitar la llibertat de panorama, els països on existeix aquest dret ja es deuen haver quedat sense arquitectes i artistes… Ah, doncs resulta que no. Els arquitectes que treballen a països amb llibertat de panorama no guanyen pas menys diners que els que estan a països sense aquest dret. De fet, sis dels set Estats Membres de la Unió Europea on els arquitectes i artistes visuals estan més ben pagats tenen llibertat de panorama sense restriccions (Luxemburg n’és l’única excepció).
La comunitat artística d’aquests països és tan activa com qualsevol altra (valgui d’exemple en Banksy, que vivint en un país amb una llarguíssima tradició de llibertat de panorama fa les seves obres al carrer). Això és perquè la llibertat de panorama continua garantint tots els altres drets d’autor: jo no puc construir un edifici igual que el gratacel del Sabadell Atlántico (drets de reproducció), no puc atribuir-me l’autoria de les Quatre Barres de Ricard Bofill (drets morals)… L’avantatge de la llibertat de panorama és que blinda els autors d’obres sense ofegar la creativitat de qui recicla contingut per crear noves realitats.
5.- Perquè l’esmena contra la llibertat de panorama té un llenguatge ambigu
El redactat extremament vague de l’esmena respecte a l’ús «comercial» i «no comercial» significa que gairebé tot es podria interpretar com a comercial d’una manera o altra. Si em poso a vendre tasses amb la imatge del London Eye, és evident que és ús comercial, i que si penjo a casa meva una foto de la Torre Eiffel de nit no és ús comercial. Però… i si aquesta foto la penjo al meu compte de Facebook, és comercial, sabent que Facebook hi posa anuncis al costat? I si poso un vídeo al YouTube, que té potencial comercial, però ningú no clica als anuncis i per tant no en trec ni un cèntim, és ús comercial o no?
Per embolicar més la troca, el propietari dels drets d’imatge sovint no és el propietari de l’edifici en si, sinó la persona o empresa que el va dissenyar. El Parlament Europeu ho va descobrir en la seva pròpia carn quan va intentar atorgar una llicència d’ús de la seva imatge, però l’oficina d’arquitectes que havia dissenyat l’edifici va intervenir i va dir que res de res, que el Parlament no podia cedir els drets d’imatge de la seva pròpia seu excepte en casos molt específics.
En conclusió, els avantatges culturals, econòmics i socials de la llibertat de panorama sense restriccions d’ús comercial superen àmpliament els pocs desavantatges que pugui tenir. Els mitjans de comunicació, les editorials i els creadors de contingut, sectors que facturen milers de milions d’euros a l’any i donen feina a desenes de milers de persones a Catalunya, s’hi juguen molt. És per això que el dijous 9 de juliol, quan toqui votar, els eurodiputats han de dir ben alt i fort: «NO a l’esmena, SÍ a la llibertat de panorama».
Imatge de portada:
Les quatre barres de la senyera catalana (Ricard Bofill) esborrades. Font: Amical Wikimedia.
