L’e-mail: una eina per saber qui rendeix comptes al Parlament

por Victor Solé Ferioli (@ sule25)

Dues de les eines que ensenyen fins a quin punt un sistema és democràtic són el seu grau de transparència i el seu nivell de rendició de comptes. L’accountability –el concepte de rendició de comptes que els anglosaxons han anat perfeccionant des del segle XVII fins als nostres dies– es retroalimenta amb la transparència. Als països anglosaxons és normal saber qui és el teu representant a una cambra legislativa: saps on serà el seu despatx, saps que tindrà hores de visita exclusivament reservades per als seus constituents (paraula que, llegida en anglès, significaria representats, tant els que l’han votat com no), sabràs totes les fórmules per trobar-lo, i saps que la seva obligació és rebre’t. No cal recordar que les democràcies anglosaxones –les representatives– són la matriu del sistema democràtic occidental. Representació i representativitat. I després arriben totes aquelles eines que les perfeccionen, com les ja esmentades rendició de comptes i transparència.

Tot i tenir una cultura democràtica més desenvolupada que l’espanyola o la portuguesa, a Catalunya encara s’arrosseguen alguns llasts poc demòcrates dins de la pròpia cultura política. Si entrem en el confús i difícil web del Parlament de Catalunya, i ens endinsem en els perfils dels nostres representants, veurem que no tots entenen la transparència de la mateixa manera. I una prova d’això és qui presenta el seu correu electrònic i qui no. Potser semblarà una bestiesa, però el senzill fet de mostrar el propi e-mail ens dóna una mostra de quants utilitzen la transparència i la rendició de comptes, i quants no. En aquest article no donarem noms, només farem números.

Fem un cop d’ull al nombre de diputades i diputats del Parlament de Catalunya que mostren els seus correus electrònics als seus perfils de la web del Parlament. Veurem que dels 135 membres de la cambra legislativa catalana, 93 sí que el mostren i 42 no.

Si representem aquestes dues taules en gràfics veurem les següents tendències:

Filem una mica més prim… Veurem que d’aquells diputats que tenen experiència política, 77 presenten la seva adreça de correu electrònic, mentre que 44 amb experiència no l’ensenyen. Els diputats al Parlament de Catalunya amb experiència són 117, el 86,7% del total, la grandíssima majoria. Només el 13,3% dels 135 representants de la ciutadania, només 18 d’ells, no tenen experiència política.

Cal apuntar, també, que els que no tenen experiència política (només 18 diputats de 135) promouen amb més èmfasi aquesta eina de contacte primordial dels nostres temps. Potser els que no tenen experiència política, potser perquè són els novells, els nous de la classe, volen que bufin aires nous a la cambra.

Avui tots enviem correus electrònics, és una de les eines més ràpides, eficients, eficaces, fàcils i necessàries per comunicar-nos. Una eina aparentment senzilla que ens connecta amb totes les regions de la Terra, i que apropa éssers humans virtualment i instantània. Una eina que, transportada a la política, ajuda a entendre els conceptes d’accountability i transparència. Una eina que ens dóna números que ens permeten arribar a una conclusió satisfactòria: lluny dels nivells anglosaxons, a Catalunya la democràcia s’està perfeccionant amb el pas de les dècades. I la tendència és cap a una major rendició de comptes, i per tant cap a una major democràcia. Anem pel bon camí… Gràcies als e-mails.

Podeu observar amb més deteniment els gràfics anteriors clicant aquí.

Aquest article és una pinzellada de l’estudi Qui ocupa els 135 escons? Anàlisi sobre els diputats de la X Legislatura del Parlament de Catalunya produït per Finestra d’Oportunitat.