L’evolució dels grups de comunicació privats
per Carles Ferrés (@cferres)
Fa pràcticament 365 dies dedicàvem un article a Finestra d’Oportunitat sobre els grups de comunicació privats. Per ubicar el context d’aquest article, convé retrocedir a allò que dèiem fa un any. En aquell moment, al món dels grups de comunicació privats s’estaven produint alguns canvis substancials i vàrem veure quin era l’estat de cada un d’ells. Passat tot aquest temps el millor que podem fer és mirar pel retrovisor i veure si la informació i els inputs cap als quals es dirigia aquell article han succeït o si pel contrari realment no hi ha hagut cap canvi a destacar. Per recuperar-lo només cal que feu clic aquí.
Abans d’entrar en matèria, una consideració prèvia: per què no es van incloure en aquell article tots els mitjans de comunicació, també els públics? La resposta és senzilla. Si totes les administracions estaven tenint problemes era fàcilment previsible que les televisions estiguessin en una situació compromesa. A més a més no hi ha premsa escrita de caire públic, com si és el cas de les ràdios i de les televisions.
Així que recuperant els diversos grups de comunicació que es citaven en aquell article ens disposem a analitzar-los a l’actualitat:
Malgrat que té força problemes financers, la situació del grup sembla mantenir-se estable gràcies que El País continua sent el diari d’actualitat més llegit, tot i que evidentment la crisi continua afectant qualsevol grup. Ara bé, avui ens hem llevat amb la noticia de Libertad Digital que assegura que José Luis Cebrián estaria acabant el canvi en la direcció de El País, buscant una posició més propera al govern Rajoy i l’ajuda de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per a netejar bon part del deute del grup.
A finals de gener saltava la gran notícia. Pedro J. Ramírez, director de El Mundo, era cessat de seu càrrec per l’accionista principal del grup, l’empresa RCS, que és propietària de la Gazzetta dello Sport. Els motius? Principalment se concentren en el terreny econòmic i el terreny polític. El seu lloc l’ha ocupat Casimiro García Abadillo.
Com en el cas de tots els mitjans, la caiguda d’ingressos des de l’arribada de la crisi J ha dinamitat la principal entrada de capital a la redacció: la publicitat. Els ingressos perduts en aquesta partida, combinats amb la baixada de vendes de diaris, poden possibilitar que el diari pugui anar a parar en mans d’un fons d’inversió, que busqui un nou enfocament i que vegi en Pedro J. un perfil massa dur. Però no és l’única opció: també es perfila una fusió amb l’ABC. De fet, a finals de 2012 Hispanidad ja parlava de la possibilitat d’aquesta unió per la mala situació que arrossegaven ambdues publicacions, especialment el diari de Vocento. I com es pot comprovar a l’article de El Confidencial Digital, durant el 2013 les negociacions han estat obertes, encara que amb posicions allunyades. Ara, amb la marxa de Pedro J, i tenint en compte la informació de El Confidencial, es podria dur a terme.
Però sembla evident per a la gran majoria de persones que la causa principal de la marxa de Pedro J. de la direcció és per culpa d’un conflicte amb rerefons polític. Molts ho creuen, començant pel propi adjunt a la direcció de El Mundo, el sempre polèmic Eduardo Inda, que afirmava el divendres 31 de gener al programa “Al Rojo Vivo” que el “que sembla en primera instància sempre acaba sent la veritat”. Tothom entén aquestes paraules i les insinuacions que es venien produint des de feia mesos, els últims dies a través del compte de Twitter del propi Pedro J., i si atenem el comiat que va oferir a la seva redacció la decisió sembla imposada des d’altes esferes. Però quines altes esferes?
Els rumors, evidentment desmentits pels implicats, apunten cap a La Moncloa. El Mundo s’havia convertit en un diari “enemic” per la publicació fa també un any del suposat finançament il·legal del PP, el més que conegut Cas Bárcenas que explica el company Marc Serra a “Dimitir no és un nom rus”. D’altres apunten a la Corona (cas Nóos) on hi ha implicats els Ducs de Palma. També s’ha relacionat el poder eclesiàstic en tot l’entrellat i fins i tot s’ha parlat de tots tres a la vegada, però no serà fins que una de les parts implicades aclareixi amb pels i senyals què ha passat que s’esvairan els dubtes i les suposicions.
Com sempre, Polònia ha sabut treure la millor versió de l’afer amb aquest original gag
Parlàvem del grup Antena 3 com a mitjà de comunicació englobat en l’estructura dels Lara. Doncs bé, pocs dies després d’aquella publicació naixia Atresmedia, una nova marca que tenia la mateixa finalitat que l’anterior grup. Atresmedia ha calat fort en els espectadors, ha creat molta fidelitat gràcies a una gestió impecable d’Antena3, sempre decantada cap a la dreta, i de LaSexta, clarament a l’esquerra i amb una línia que segueix “martiritzant” el PP amb El Gran Wyoming i Jordi Évole al capdavant. En l’últim EGM (Estudi General de Mitjans) de 2013, Atresmedia era el grup de comunicació televisiu més important, sumant els seus 2 canals més importants, és a dir, A3 i LaSexta. Bona part de l’èxit s’atribueix als programes d’humor, les sèries i la Fórmula 1, que seguirà oferint dues temporades més. Darrerament s’ha fet amb El Chiringuito, que és la continuació de Punto Pelota. Finalment, convé destacar el bon paper de les cadenes temàtiques LaSexta 3 (dedicada al món del cinema) i Xplora (enfocada cap a l’entreteniment i guardant forces similituds amb la cadena de Vocento, Discovery Max) que registren unes audiències més que destacables i força recomanables de seguir.
Com ja esmentàvem quan parlàvem de El Mundo, les veus d’una possible fusió del diari d’Unidad Editorial amb ABC (el diari del grup Vocento) són persistents, principalment perquè es coneix que al llarg dels últims mesos han estat en comunicació per a fer-ho. Caldrà esperar una mica a veure com evoluciona. També parlàrem el 2013 de la desaparició de ABC Punto Radio i que malauradament pels seus professionals es va fer efectiva.
No hi ha hagut grans canvis. El grup de Jaume Roures segueix tenint en part la paella pel mànec al món del futbol a través de la producció pràcticament en exclusiva del partits de futbol i del fet de compartir retransmissions de partits amb el Canal+. La compra de LaSexta per Antena3 i la desaparició de Público han minvat la seva influència com a grup, si bé encara té un gran poder en la producció cinematogràfica.
El grup de Julio Ariza ja agonitzava l’any passat i la situació recent era tan terminal que dijous passat el canal va desaparèixer de la graella televisiva de la TDT, fruit d’una mala situació econòmica. La Gaceta, el diari del grup, també deixava de sortir en edició de paper a finals de desembre. La situació era tan surrealista que mentre estaven fent ERO a la plantilla i aquesta es declarava en vaga, es pagava una empresa externa perquè mantingués la realització i emissió.
Manté la pugna amb Atresmedia per fer-se amb el liderat de la televisió a Espanya. Si bé ha quedat força reduïda si ho comparem amb els inicis del 2000, la seva aposta per la premsa del cor continua sent un dels seus punts forts. Programes de política, entreteniment i l’aposta per l’esport (Lliga BBVA, selecció espanyola de futbol i bàsquet) mouen la graella.
També en podríem destacar el motociclisme, però coneixíem la primera setmana de febrer que Mediaset només oferiria 9 curses en directe i les 10 restants les faria en diferit. Quina és la raó? L’entrada de MovistarTV (el que coneixem tots com Imagenio) i que oferirà totes les curses de F1 i MotoGP. Sembla que el poc rendiment econòmic ha dut als mandataris de Mediaset a buscar un altre plataforma televisiva per compartir els 20 milions en drets televisius que valen les motos i reduir despeses. A més a més, Movistar tornaria, després de diversos anys, a patrocinar un equip de motos, en concret les Yamaha de Valentino Rossi i Jorge Lorenzo. La cara visible en aquest nou canal serà Ernest Riveras, que va deixar RTVE fa pràcticament 15 dies i que fou l’últim narrador de les motos abans que passessin a ser de Mediaset.
No és un fet específic a Espanya. A Itàlia, l’altre gran país a Europa apassionat per aquest esport, la plataforma Sky s’ha quedat ja enguany els drets de tot el Mundial, i quelcom similar s’està produint a tota Europa.
El conflicte d’adjudicació de canals a Espanya
Juntament amb Atresmedia caldrà veure com es resol el problema dels canals de televisió que s’havien adquirit en època Zapatero i sobre el que ens fèiem ressò tot just fa un any. Segons la resolució que va sortir en el seu moment i que el govern Rajoy vol aplicar, diferents grups es veien obligats a prescindir d’alguns dels seus canals. Algunes informacions apuntaven que els canals en concret serien de Unidad Editorial (13TV i Teletienda), de Vocento (MTV –que va deixar d’emetre per TDT el passat 7 de febrer- i Paramount Channel), de Mediaset España (Boing i La Nueve) i d’Atresmedia (Nitro, Xplora i laSexta3). Tot i això, tant Mediaset com Atresmedia estan intentant evitar el tancament d’aquests canals. El Boletín explicava que havien dut el recurs al Tribunal Suprem. I finalment també caldrà veure si aquesta resolució és ferma i, en cas afirmatiu, si seran aquests els canals que desapareixeran. Personalment, al lloc dels responsables d’Atresmedia no apostaria per la desaparició de Nitro, Xplora i LaSexta3 ja que considero que són dels millors canals temàtics que podem trobar i són dels que millors li funcionen.
I Depenent de com acabi aquest tema, poden produir-se algunes entrades sonades com Real Madrid TV, que aprofitaria el lloc deixat per Intereconomia i aquesta a la vegada ocuparia el lloc de MTV. Tot molt complex, caldrà esperar segurament alguns mesos més per tenir el mapa de les televisions definit.
Segueix en auge, sobretot amb la ràdio. RAC1 és líder indiscutible de la ràdio catalana per davant de Catalunya Ràdio, que havia fet una aposta molt forta amb Mònica Terribas al capdavant de El Matí de Catalunya Ràdio. Malgrat l’èxit, han aparegut rumors que apunten que es podria arribar a produir una fuga, sobretot en el departament d’esports. Res oficial, res confirmat i, molt menys venint de Twitter.
També fou d’actualitat el relleu de Màrius Carol per José Antich a la direcció de La Vanguardia. Com en el cas de El Mundo, la versió més oficial ens reporta un relleu fruit del temps. Tot i així, d’altres informacions suggereixen que els esdeveniments que s’estan produint a Catalunya havien portat el diari a fer un gir nacionalista, cosa que hauria fet que el “Conde” rebés algun toc d’atenció. El nou director, que està molt ben relacionat amb les elits polítiques i que ha estat pendent de l’actualitat de la Casa Reial durant força temps, hauria estat l’home triat per revertir aquest gir en la línia editorial.
Segueixen en la lluita per evitar l’ERO que tenen obert des de fa força mesos i pel qual fan mostres de rebuig ben sovint. Des d’aquí volem unir-nos a ells i demanar l’alliberament del periodista Marc Marginedas, que duu 5 mesos segrestat a Síria. No cal dir que aquest suport s’estén a tots els altres periodistes que estan segrestats a la mateix Síria o a d’altres països i que només tenen com a objectiu acostar-nos la crua realitat que hi ha als territoris en guerra.
Durant molts anys el diari Avui es va trobar amb problemes. Actualment i després d’una molt bona feina, el Punt-Avui ha trobat el seu lloc en el món de la premsa. Aquest grup està d’enhorabona. Recentment s’ha conegut la posada en marxa a partir de l’1 de març d’un canal informatiu per part d’aquest grup, que ocuparà l’espai que fins ara tenia Canal Català. Falten alguns detalls per aclarir, però hi ha una aposta clara per augmentar la visibilitat de El Punt Avui i clarament amb la voluntat d’informar. Podeu llegir la notícia de l’acord i dels objectius en aquesta notícia publicada per Vilaweb
El canvi més substancial ha estat el relleu de Mònica Terribas, actualment a Catalunya Ràdio, i l’arribada d’Antoni Bassas com un dels homes forts de l’equip directiu de l’ARA. Altra vegada torna a sonar amb força la possibilitat que l’ARA provi el projecte de ràdio i no seria estrany que això pogués tenir una relació amb els rumors de marxa a RAC1. El passat 22 de gener, en plena convulsió blaugrana, el compte de Twitter @_SuperGarcia_, parodia del periodista entre d’altres de la Cadena SER i la Cope, però que aporta molta informació sucosa, deia: “Mis amigos en BCN, a la espera de conocer la postura de @EsportsRAC1. Hace tiempo que se separaron de Godó y renovaron por 1 año, “a lo Pep””. I afegia: “A los que preguntan. En breve pueden haber nuevas concesiones radiales en Cataluña. El grupo Ara puede obtener alguna. A buen entendedor…”
En general, podem apreciar canvis als grups de comunicació i sobretot, moltes incerteses de cara al futur. Quins rumors seran veritat? Quins no es compliran? Potser haurem de deixar passar un altre any per poder-ho veure.
