Home Comunicació La situació dels grups de comunicació privats

Per Carles Ferrés (@cferres)

aedf

 

 

Recentment vam fer-nos ressò de la noticia publicada pel web El Confidencial sobre el “joc brut” que volia fer el Govern espanyol contra laSexta, actualment del Grup Antena 3 i que a la vegada pertany al Grup Planeta dirigit pel Sr. Lara. Quin és l’objectiu?

Trobem dos motius. En primer lloc, el Suprem el passat desembre va invalidar una llei del govern  Zapatero que adjudicava a diversos grups de comunicació tenir un múltiplex (quatre canals) a la TDT. Aquesta notícia, en el camp actual podem dir que perjudica als dos grans grups privats de comunicació com Mediaset i Antena 3, que han adquirit en els darrers temps Cuatro i laSexta (amb els respectius canals temàtics que tenien aquestes dues), respectivament. Aquestes fusions els situa amb 8 canals o 2 múltiplex ocupant una gran important de la graella de la televisió espanyola actual. Per fer-nos una idea només els 4 canals principals, segons dades de l’últim Estudi General de Mitjans (EGM) de febrer a novembre de 2012, ocupen el 42,5% de quota de pantalla a nivell espanyol.

En segon lloc segon trobem el tema polític. Aquest estiu el govern del PP va permetre que Antena3 pogués quedar-se amb laSexta. El govern, amb aquesta mesura tractava d’assegurar-se un tracte més benevolent amb laSexta, cadena molt lligada al socialisme i més, quan el grup Antena 3 té mitjans que tenen certa afinitat amb el propi PP, com pot ser el diari La Razón. Les bromes durant la possible adquisició a laSexta en rebaixar el nivell de crítica van ser una petita constant durant alguns dies. Però la realitat política i social de les últimes setmanes està fent que la cadena estigui aconseguint grans resultats d’audiència amb la crítica cap al govern, principalment a través del programa d’humor el Intermedio presentat pel Gran Wyoming, sempre crític amb els governs del PP i amb programes com Al Rojo Vivo o el Salvados de Jordi Évole.

Doncs bé, tot això ens condueix al joc d’interessos que també existeix en el món dels mitjans de comunicació privats per mirar de posicionar-se en el millors llocs, tenir més presència i marcar-se o desmarcar-se de la gestió del govern. Com deia abans, aquest mercat ha patit alguns canvis importants en els darrers anys per les fusions, compres i desaparicions, gràcies també en bona part a la crisis econòmica, que ha castigat amb força molts mitjans de comunicació. Així que tractarem d’explicar una mica més quins són aquests grups, tant a nivell espanyol com a nivell català.

Grup Prisa: sense cap mena de dubte és un dels principals perdedors per tot el joc d’interessos i alimentat també per la crisis. Tot i això, es continua mantenint al capdavant com a primer grup de comunicació en parla espanyola. Dins del seu grup trobem els diaris El País i As; la Cadena SER, amb una audiència per sobre dels 4 milions d’oients o els 40 Principals i Digital+. Mantenia un deute astronòmic amb la banca fins que aquest estiu La Caixa i el Santander primer i Telefónica després van entrar a formar part del Consell de Direcció. Pel camí ha perdut Cuatro, adquirida per Mediaset; ha venut el 44% de Digital+; ha tancat la televisió Localia i a Catalunya ONA FM (dedicada als esports i música), es veu immersa en la Guerra del Futbol amb Mediapro i ha realitzat expedients de regulació molt importants a El País.

Unidad Editorial: ha estat objecte de diverses fusions entre grups. Actualment forma part del grup italià RCS Media Group, editor dels diaris Il Corriere Della Sera i La Gazzetta dello Sport. Entre les seves publicacions trobem el diaris El Mundo, Marca o Expansión; Radio Marca i MarcaTV. S’ha vist perjudicat en el sector paper, però té un molt bon mercat en el camp d’Internet, on Marca.com s’ha posicionat com la segona pàgina més visitada a Espanya per darrere del gegant Youtube. Tampoc es troba en una situació econòmica esplèndida, ja que segons alguns mitjans el grup RCS estudia fer un expedient de regulació de 800 persones (600 a Itàlia i les altres 200 serien a Espanya). Fruit d’aquest expedient, el grup deixaria perdre MarcaTV a partir del 30 de juny, que el té en copropietat amb Mediapro per vendre’l al grup britànic QVC, especialitzat en la televenda. I anteriorment també disposava del Canal VeoTV, el qual ja va arrendar a la totpoderosa Discovery Networks.

Grup Planeta: és el primer grup editorial d’Espanya i Amèrica Llatina i primer grup de comunicació espanyol amb capital íntegre (família Lara Bosch). Dins del grup Planeta trobem el diari La Razón, Onda Cero i Europa FM com a ràdios, Antena 3 i LaSexta i les cadenes temàtiques com a televisions i tot el grup editorial Planeta. Tot i que la situació en el món del sector editorial també ha patit davallades és un dels grups més estables.

Vocento: podríem dir que és uns dels altres grans perjudicats. Tot i tenir un gran pes en premsa regional amb diaris com Diario Vasco i El Correo, els seus bucs insígnies eren el diari ABC i Punto Radio. Vocento es troba des de fa temps en una situació força crítica amb la desaparició del diari gratuït Qué! i la decadència soferta per Punto Radio en el últims mesos. Des de l’octubre de 2011 va passar a anomenar-se ABC Punto Radio i al desembre un acord amb la Cadena COPE comportarà, a falta d’uns últims tràmits, la desaparició de la ràdio i l’absorció del canal per part de la cadena episcopal. En la televisió també va iniciar projecte amb La 10, però fa un temps que Paramount Channel va passar a emetre per la freqüència.

Mediapro: en concurs de creditors actualment, neix l’any 1994 de la mà de Jaume Roures i es fusiona amb el grup Árbol que pertany a Emilio Aragón. Gràcies a la llei Zapatero, aconsegueix fer-se un forat l’any 2006 amb laSexta en el mercat de la TDT, confrontant-se amb Prisa i comprant a preus astronòmics esdeveniments esportius de primer ordre com la Lliga Espanyola, el Mundial de Futbol del 2006 o el Mundial de Fórmula 1. A més a més, es dedica a la producció de sèries i pel·lícules, aconseguint contractes amb el director Woody Allen. De tot això, ja quasi no en conserva gairebé res, ja que la Sexta ha passat a Antena3 i el futbol ha passat a oferir-se per plataformes de pagament (GolT és de Mediapro), tot i que encara en fa la producció. A nivell de diaris neix també el diari Público tot i que també ja ha deixat de publicar a nivell de paper.

Intereconomía: neix l’any 1995 i només es dedica a la ràdio a través de Radio Intereconomía. L’èxit li ha arribat en els últims anys, des de l’aparició del canal propi de televisió, amb programes molt punyents cap a l’esquerra espanyola i el conegut Punto Pelota. També té des del 2005 el diari La Gaceta. Al maig del passat any va plantejar un ERO que va afectar una part important de la plantilla i sembla ser que molt aviat en podria aplicar un altre. Recentment li ha marxat un dels puntals de la cadena, Antonio Jiménez, a la cadena 13 TV.

COPE: o Cadena de Ondas Populares Españolas, pertany a la Conferència Episcopal Espanyola. En els últims anys ha perdut en segon lloc a la ràdio en benefici de Onda Cero i RNE, principalment des de la marxa per l’acomiadament de Federico Jiménez Losantos. Per contrarestar aquesta pèrdua, ha tractar de minimitzar les pèrdues en oients a través dels esports. Així, a l’estiu del 2011 fitxa gran part de l’equip de Carrusel Deportivo de la Cadena SER. En el camp de la televisió, la Conferència Episcopal és la principal valedora de 13 TV, que ha ocupat un dels canals del múltiplex de Unidad Editorial.

Mediaset: probablement la més beneficiada en tot aquest joc. Pertany a l’expresident del Milan i ex primer ministre italià Silvio Berlusconi. A Espanya té en propietat la cadena Telecinco i va adquirir Cuatro de Sogecable (Prisa). Tot i la crisi ha anat obtenint valuosos resultats d’explotació.

A Catalunya trobem aquests grups de comunicació:

Grup Godó: propietat de la família Godó des del seu naixement al 1881. A les seves files compta amb el diaris La Vanguardia i Mundo Deportivo, amb RAC1 (ràdio més escoltada a Catalunya) i RAC105 i el canal 8TV, sent la televisió privada número 1 a Catalunya.

Grup Zeta: propietat de la família Asensio. Té en files 8 diaris d’informació general, on el més important és El Periódico de Catalunya i el diari Sport com a esportiu. No té cap tipus de ràdio ni televisió i es dedica més àmpliament al món de les revistes. Segurament la més coneguda entre el públic és la revista Interviú.

Grup Hermes Comunicacions: és l’editora del Diari El Punt. Des del 2009 adquireix el Diari Avui, que fins aquell moment pertanyia al Grup Godó, Grup Planeta i la Generalitat.

ARA: de moment només podem contemplar el diari ARA. La seva publicació va coincidir amb la data de les eleccions catalanes del 2010. Està encapçalat per Carles Capdevila i hi tenen participació activa periodistes com Albert Om, Antoni Bassas, Toni Soler o Mònica Terribas. Segons diversos estudis, l’ARA s’enfila per sobre dels 100.000 lectors i la pàgina web de l’ARA és força visitada. A Internet també trobem ARA TV i fa uns dies va córrer el rumor que estaria treballant per fer-se un lloc en el món de la ràdio, gràcies al concurs que ha de llançar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per les freqüències de l’antiga COM Ràdio i també a l’espera per veure si Catalunya Ràdio treu a concurs les freqüències d’iCat FM, que ja només emet per internet.

Com es pot comprovar, la majoria de grans grups (incloent els públics) s’estan veient perjudicats en el sector del periodisme. La dificultat per trobar publicitat i generar ingressos s’ha ajuntat amb el increment exponencial que van fer molts grups durant la última dècada en bona part pel consentiment dels govern. Molts d’aquests grups es llançaren a crear canals de televisió i/o altres tipus de plataformes, amb el conseqüents costos tant en llicència, producció, realització i manteniment o compra de determinats esdeveniments, donant prioritat a les audiències que els podia donar i no al endeutar-se fins a nivells desorbitats i en, conseqüència, en temps de crisi, haver de retallar pressupostos, personal i mitjans.

I el pitjor de tot: sembla que la situació encara pot seguir tenint conseqüències, ja que es poden conèixer nous casos en les properes setmanes o mesos… En seguirem l’evolució.

Més informació:

Estudi General de Mitjans (EGM): http://www.aimc.es/-Datos-EGM-Resumen-General-.html

Carles Ferrés

Per llegir l’article en PDF clica aquí

AUTOR
Barcelona, 1989. És politòleg i màster en Periodisme Esportiu. Amb nou anys d'experiència en el lleure infantil i juvenil, ha cursat tallers de ràdio, ha col·laborat en petits mitjans audiovisuals i ha informat durant 3 anys de l'actualitat de la Liga Adelante i el ciclisme a planetadeporte.es. Actualment és a l'Ajuntament de Teià i és el Secretari de Finestra d'Oportunitat.
  • Per aquells que heu llegit l’article en pocs dies s’han produit 2 fets que no apareixen en l’article. El futbol, la gallina dels ous d’or, aquest any s’ha convertit en un calvari per les cadenes pel simple fet de no emetre partits dels equips amb més rellevància. Va començar a laSexta, després va passar a MarcaTv i la setmana es va conèixer que Mediapro havia arribat a un acord amb Mediaset per oferir el futbol, quasi amb tota seguretat per Cuatro, cadena que ha disminuit els seus ratings d’audiència.

    I com comentava en l’article, el grup Intereconomía durà a terme un altre ERO, amb un nombre importants de treballadors, però per contrarrestar, anunciava el fitxatge de Federico Jiménez Losantos, mirant de fitxar un periodista carismàtic després de la pèrdua d’Antonio Jiménez i com 13TV està arrossegant part de la seva audiència

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies