El GESOP i l’Odissea d’ERC
Per David Nàcher (@nacherd)
L’última setmana la premsa catalana, i també estatal, ha fet eco de l’enquesta del Periódico encarregada al GESOP i que es centrava amb el vot present dels enquestats i en el que pensaven de la possible consulta sobre la independència de Catalunya.
Per llegir aquest article s’han de tenir en compte tres riscos força considerables. El primer és que l’enquesta només va ser feta a 800 habitants de Catalunya amb enquestes realitzades per telèfon fix. El número d’enquestes totals és baix, ja que, per a que una enquesta sigui realment representativa ha d’estar al voltant de 1200 persones. També, el sistema d’entrevistar a persones a través de números fixes, comença a ser obsolet, ja que, un gran nombre d’habitants comença a prescindir d’aquest sistema, sobretot parelles i individus joves. Tot i així, el nombre d’error de la mostra és del 3,5%, no gaire elevat per manejar un nombre alt d’entrevistes.
El segon és la poca fiabilitat de les enquestes en dies com els presents. Això ja va quedar demostrat amb els grans errors de les enquestes pre-electorals de les passades eleccions catalanes, on cap medi o companyia es va aproximar als números reals de les eleccions. Ja sigui per falcejar números en benefici electoral o per mala gestió, la realitat va ser dura per aquells que es van aventurar a pronosticar els resultats.
Finalment, l’últim risc que es pren, és la gran volatibilitat del vot en els temps que corren. Els fets corren més que les idees i els esdeveniments estan transcorrent tant ràpid a Catalunya que alguns dels votants canvien la seva visió depenent de l’actualitat política.
Tenint aquest riscs al cap podem entrar en l’anàlisi. Els resultats són molt sorprenents, bàsicament per l’increment de vots que se li dóna a Esquerra Republicana de Catalunya que passaria de 21 a 39 escons. Això significaria guanyar les eleccions per primera vegada des de la II República i passar per davant de CIU, partit hegemònic des de la transició.
CIU, per la seva banda, perdria 16 escons i passaria a ser la segona força. PSC, PP, ICV i C’s estarien en un tercer rang entre 17 i 12 escons. Tot i així el PSC mantindria la tercera posició mentre ICV i el PP lluitarien per la quarta. Ciutadans seguiria amb el seu augment i es quedaria amb 12/13 escons. Finalment les CUP es mantindrien amb els seus 3 diputats i formarien el grup mix sols. Per tant, l’eix nacional català seguiria guanyant adeptes amb un petit augment, però significant, ja que passaria dels 2/3 de la cambra i les esquerres tornarien a guanyar les eleccions amb 76 diputats.
Com ja vaig dir en aquest mateix web, els partits s’estan posicionant clarament, tant en l’eix social, com en el nacional. A l’article Sense Rumb (http://finestradoportunitat.com/sense-rumb/) ja s’especificava que els grups clarament orientats obtindrien un rèdit important del ciutadans. ERC, PP i C’s eren els que millor ho tenien i actualment ho veiem amb els resultats. ERC, que amb una feina impagable de dia a dia, combinat amb un oportunisme de l’actualitat i amb un treball en xarxa amb altres organitzacions, ha ressorgit amb força amb el binomi Junqueras-Rovira.
Per altra banda, PP (que pateix el desgast de la crisi en el govern central) i C’s segueixen nodrint-se d’aquells socialistes desencantats amb el PSC i, d’aquells, que clarament segueixen pensant en un estat unionista.
En canvi, aquells que han entrat tard en el joc sobre el futur de Catalunya segueixen en caiguda lliure. Si es veritat que CIU rep un fort càstig per la seva política social, i d’altres temes com la corrupció o el joc d’Unió, també és veritat que molts votants, clarament convençuts de la independència, s’han obert a l’encant d’en Junqueras i la nova ERC. ICV, sempre amb un nombre limitat de votants segueix oscil·lant entre els 10 i els 15 escons i el PSC segueix perdut en mig d’un mar de dubtes i poc lideratge que els segueix enfonsant encara més, deixant a ERC com a gran referent de l’esquerra nacional.
Les conclusions són clares. Si el que reflexa l’enquesta es veritat, ERC obtindrà uns resultats inimaginables fa 5 anys, gràcies a una combinació proporcionada de bona feina i estratègia, moment històric i un bon rumb sostingut. CIU seguirà caient propulsat per la mala gestió de la crisi, les causes judicials de corrupció i la seva no-decisió entre l’unionisme de UCD i la pseudo-independència indecisa de CDC. El PSC, encara en l’abisme, segueix mínimament viu gràcies als vots d’un cinturo roig i al “vot del bressol a la tomba”. ICV, gràcies al seu clar posicionament a favor de la consulta i a la renovació, ha trobat el seu camí, i tot i que el seu vot és restringit, torna a obtenir uns bons resultats. PP i C’s, com a un únic vot espanyolista segueix conservant pistonada tot i una clara transferència de vots dels populars al partit de Rivera. Finalment, les CUP tornen a tenir representació gràcies a unes bases molt fidelitzades i treballadores i a que els independentistes veuen que ERC pot sobreviure sense el seu vot útil. A tall d’exemple també es pot veure el baròmetre de Barcelona, que tot i no tan exagerat també recull les mateixes sensacions que el de Catalunya:
David Nàcher
Per llegir l’article en PDF clica aquí
