L’èxit del Daesh: les xarxes socials
per Albert Cerrillo Lladó (@aalbeert)
El Daesh és la organització terrorista més important de la història. Controla un territori més gran que Bèlgica i Holanda juntes, la província d’Al-Raqqa té 2 milions d’habitants tota sola i es calcula que l’organització criminal recapta impostos de més de 7 milions de persones.
Els terroristes del Daesh controlen escoles, hospitals, casernes militars, punts de control fronterer, biblioteques, menjadors socials, centres de caritat, mesquites… Produeixen i exporten de manera il·legal petroli, blat i arròs, i també generen sal gema, fosfats i cotó . Posseeixen indústries tèxtils, empreses càrniques, metal·lúrgiques, cimenteres, cerveseres i de vidre, plantacions de sucre i una gran quantitat de bancs que efectuen nombroses transaccions internacionals cada minut.
L’èxit de l’Estat Islàmic: les xarxes socials
Un factor clau del desenvolupament del Daesh són, sense cap mena de dubte, les xarxes socials. En aquest article analitzarem aquest fenomen. Es calcula que cada dia l’Estat Islàmic i els seus grups afins fan més de 90.000 posts amb proclames jihadistes (el dia dels atemptats de París es van superar les 100.000 publicacions).
Si bé és cert que els llocs de reclutament tradicionals (mesquites, presons…) continuen estant actius, durant els últims anys el reclutament de terroristes té lloc de manera fonamental a la xarxa. En el cas de l’Estat Islàmic, Internet ha estat particularment central en la seva estratègia de captació al món occidental, i els milers de persones que s’han unit a les seves files en són una mostra patent.
A nivell comunicatiu, l’ús de la xarxa per part del Daesh s’estructura al voltant de quatre pilars: infondre el terror, animar els seus correligionaris a l’Iraq i Síria, generar un efecte crida a Occident i forjar aliances i lleialtats amb altres grups jihadistes.
Tot i que els terroristes tenen televisions, ràdios i revistes, com Daviq, els seus principals canals de comunicació són Internet i les xarxes socials. Al principi feien servir les xarxes socials pròpies d’Occident, com Twitter i Facebook, però quan aquestes xarxes van començar a eliminar els seus posts van passar a desenvolupar-ne de pròpies, així com aplicacions. També van començar a utilitzar mecanismes per evitar el monitoratge per part de serveis d’intel·ligència.
Gràcies a les eines de monitorització i detecció de perfils és relativament senzill seguir la pista d’aquests comptes. A més, una de les principals característiques dels militants de l’ISIS és que, lluny d’amagar-se, fan servir perfils públics de forma molt oberta i visible. El problema rau en la poca voluntat d’eliminar i censurar aquests comptes, més que en la seva detecció, senzilla.
Masroor Biswas, el major propagandista
El monstruós aparell de propaganda d’Estat Islàmic ha arribat a funcionar de manera autònoma i automàtica. Ho demostra el fet que el seu màxim divulgador a les xarxes socials ha resultat ser un executiu indi de 24 anys, Masroor Biswas, sense aparent connexió amb la direcció i els alts comandaments de l’EI. Tot i així, @ShamiWittness, el seu nom a les xarxes socials, tenia més de 17.000 seguidors a Twitter, entre ells analistes, periodistes i serveis d’intel·ligència. Havia intercanviat més de 14.000 missatges directes i escrivia més de 120 tweets diaris. En menys de dos anys es va convertir en un referent informatiu de la situació a Síria i a l’Iraq. Va donar algunes notícies en primícia sobre la guerra, les aliances canviants dels grups armats i les relacions a l’interior del moviment jihadista, solia debatre amb acadèmics i servia de caixa de reclutament del jihadisme.
El Cas @ShamiWittness ha suposat tota una exposició de la realitat. L’Estat Islàmic obliga els seus observadors (periodistes, acadèmics…) a treballar amb escasses fonts directes. La manca d’accés de la premsa als territoris que ocupa a Síria i l’Iraq –sota clara amenaça de mort– afavoreix que un personatge com Medi Masroor Biswas arribi a ser influent.
