Qui té web o Twitter al Parlament de Catalunya?
per Víctor Solé Ferioli (@sule25)
Internet és una eina de gran fortuna i necessitat. Els que hi han invertit i els que hi saben invertir posseeixen unes habilitats especials, o almenys sembla que sigui així. Internet és, també, el referent d’una revolució industrial que, diuen els experts en aquesta matèria, va començar als darrers anys del segle XX i als primers del XXI. I en la política també és molt important saber com informar i saber com comunicar amb i a través d’aquesta eina.
En aquest article veurem qui té web personal i compte de Twitter al Parlament de Catalunya. Ens hem cenyit a aquesta xarxa social perquè pensem que és la més pública de totes. Facebook, nascut al 2003, és una xarxa social amb una finalitat privada, en què la privacitat és molt important tot i les demandes d’un major grau d’intimitat per part de molts dels seus usuaris. Twitter, en canvi, és la xarxa social pública per excel·lència.
Si fem un cop d’ull en qui té i qui no té blog o pàgina web personal, veurem que el total dels que sí que en tenen és un 49,6% i dels que no, un 50,4%. Aquests números, però, són una mica enganyosos, perquè, en realitat, els diputats que no posseeixen pàgina web personal, en la qual escriure què i com pensen, i amb la qual poder informar molt millor de les pròpies opinions i activitats, són un més que els que sí que en tenen: 68 diputats no tenen cap tipus de web personal, mentre que 67 sí. Si els comptabilitzem per grup parlamentari, veurem que CiU segueix guanyant en nombre negatiu: 28 dels seus membres no tenen cap tipus de web personal, mentre que 22 sí que en tenen–41,2% i 32,8%, respectivament–. La diferència més gran entre els que sí que en tenen i els que no és dins del grup parlamentari d’ICV–EUiA: 11 en tenen i 2 no.
En aquest apartat hem d’aclarir, però, que algunes webs en teoria personals responen més aviat a un tipus institucional que no pas personal. Hi ha alguns membres del Parlament de Catalunya que no posseeixen blog propi, sinó que el seu perfil està emmarcat dins d’una pàgina web d’alguna institució on tinguin funcions o càrrecs rellevants. Aquest és el cas del web d’Artur Mas, que està dedicat a ell com a president de la Generalitat de Catalunya.
I ara passem a Twitter. Com hem apuntat anteriorment, aquesta és la xarxa social pública per antonomàsia. Nascuda al 2008, i també radicada a Sillicon Valley, a San Francisco (Califòrnia, EUA), la xarxa social de l’ocellet blau és molt estimada pels periodistes i pels informadors de tota mena i té, a Catalunya, un dels nius més importants. Hi ha tot un argot específic que conflueix en els tuitaires o piuladors: el timeline (o TL), els seguidors (o followers), les shitstorms (les inclemències de molts tuitaires contra algú per motius de distància ideològica, per exemple), el significat dels retweets i dels favs, etc. Tot un món que, un cop conegut, et pot convertir en un tweetstar: en un famós dins d’aquesta xarxa social, que es converteix en una mena de sala de ball d’institut en què els més enginyosos són els més populars de la classe.
Al Parlament de Catalunya hi ha 97 diputats que tenen compte de Twitter (el 72% de l’hemicicle) i 38 que no en tenen (el 28%). Convergència i Unió torna a ser el grup parlamentari amb una menor diferència entre els que sí que utilitzen internet per obrir-se a la ciutadania (tornen els mantres de la transparència i la rendició de comptes), presentant 22 diputats que sí que posseeixen compte de Twitter i 22 que no (21% i 16%, si ho calculem entre els 135 membres totals de l’hemicicle, respectivament). I la diferència més gran entre els que sí que en tenen i els que no és, aquest cop, a Ciutadans, on 8 sí que en tenen i només 1 no en té.
Aquests són números acabats de fer a l’abril d’enguany, al 2015, i sabem també que des d’aquell mes fins ara al Parlament de Catalunya s’hi ha viscut una sèrie de canvis: alguns diputats n’han marxat, d’altres hi han arribat.
Com hem apuntat anteriorment, Twitter és una mena de lloc on els més coneguts i populars s’emporten la penyora a casa. I al Parlament de Catalunya també hi ha tuitaires famosos. Es comptabilitzen a partir del número de seguidors que tenen. Albert Rivera, de Ciutadans, és el que més followers té: més de 247.000. Si Pablo Iglesias fos diputat del Parlament de Catalunya seria l’únic que li podria fer ombra. L’exposició mediàtica del líder de C’s és notòria. El segueix Oriol Junqueras, cap d’ERC, amb més de 165.800 seguidors, i David Fernàndez, de la CUP, amb més de 123.700 seguidors. El Top 10 dels diputats amb més seguidors és el següent:
Caldria destacar, finalment, que cap conseller posseeix un compte de Twitter que sobrepassi els 3000–5000 seguidors, una xifra que, segons els experts en xarxes socials i community management, és la idònia per saber si posseeixes un grau d’influència satisfactori dins d’aquesta sala de ball virtual. Tampoc el president de la Generalitat posseeix un compte de Twitter propi, o almenys portat per un professional del ram.
Aquestes afirmacions ens porten, altre cop, a una tesi que afirma que la obertura, la transparència, la rendició de comptes, són conceptes que ja han arribat, al Parlament de Catalunya, i lluny d’anar-se’n, han arribat per quedar-s’hi, potser per sempre. Aquesta és una molt bona notícia per a la salut democràtica de la societat catalana, que té en la seva política el seu perfecte holograma.
Aquest article és una pinzellada de l’estudi Qui ocupa els 135 escons? Anàlisi sobre els diputats de la X Legislatura del Parlament de Catalunya produït per Finestra d’Oportunitat.