Vox: el Tea Party marxa del PP
per Silvio Falcón (@silviofalcon) i David Nàcher (@nacherd)
VOX apareix en el pitjor moment dels partits majoritaris a l’Estat espanyol. Aquesta nova formació política sorgeix enmig de la davallada en intenció de vot de PP i PSOE, mentre UPyD i IU multipliquen les seves expectatives de vot. Mentrestant, Ciutadans comença una nova aventura a les Espanyes amb Movimiento Ciudadano. VOX neix gràcies al desmantellament del sistema de partits tradicional. Imitant l’aparició de C’s i UPyD, Vox aprofita la desmobilització d’alguns quadres polítics del PP per construir una alternativa política més petita.
VOX es nodreix, doncs, d’elits polítiques que havien passat pel partit de Rajoy, però també d’altres individus implicats en associacions i projectes civils de la dreta espanyola, especialment d’associacions de víctimes del terrorisme i de la Fundació DENAES.
Què és VOX? Perfil ideològic.
Aquest partit utilitza una estètica moderna, amb un logotip similar al d’una empresa privada. A més a més, utilitza internet i les xarxes socials com a part fonamental de la seva acció política. La seva estructura, encara per definir del tot, és flexible i s’identifica més amb un moviment que amb un partit tradicional. Han pres nota del sorgiment d’UPyD i Ciutadans, com ja hem comentat abans, seguint un procés similar aconseguint el suport de cares conegudes de la política espanyola i l’ajuda d’alguns mitjans de comunicació.
Aquesta formació política es defineix com a partit i com a moviment de dreta liberal i conservadora, orientada a donar veu als votants orfes dels partits majoritaris tot articulant una alternativa política “més contundent”.
Des del seu naixement se’ls ha descrit com a gent procedent de l’ala dreta del PP i que basa el seu discurs en idees conservadores i, en algun cas, heretades directament del franquisme. Tot i la seva estètica moderna, proposen obertament el desmantellament de l’Estat de les autonomies i l’establiment d’un Estat unitari “més eficaç”. A més a més, manté vincles personals i històrics d’una banda amb grups d’extrema dreta espanyols nostàlgics del franquisme i, de l’altra, amb moviments europeus conservadors euroescèptics.
Per definir aquest nou partit de dreta radical en podem citar 10 punts programàtics, extrets del seu Manifest i dels seus vídeos de presentació.
1. Supressió de les subvencions a partits, sindicats i organitzacions empresarials.
2. Supressió, com ja hem esmentant, de l’Estat de les autonomies.
3. Reforma i despolitització de la justícia.
4. Atribució de la jurisdicció constitucional al Tribunal Suprem.
5. Nova llei electoral i de partits que aconsegueixi un grau més alt de democràcia a l’hora d’escollir els representants públics.
6. Respecte a la lliure iniciativa empresarial, amb control pressupostari sobre els comptes públics.
7. Reforçament del paper d’Espanya a la UE, aprofundint en la integració europea però defensant “els legítims interessos nacionals”.
8. Família com a unitat bàsica de la societat.
9. Menys pressió fiscal; baixar impostos.
10. Provida, contra l’avortament, eutanàsia, etc.
Aquests deu punts estarien relligats per un element transversal: el nacionalisme espanyol. En les seves comunicacions públiques, VOX parla d’estimar Espanya o que “ningú els arrabassarà el dret de sentir-se espanyol”.
Els seus promotors: Abascal, Ortega Lara i Vidal Quadras.
Moltes cares conegudes han participat de la fundació d’aquest partit. El que va ser president del PP de Catalunya, Alejo Vidal-Quadras, ha decidit deixar de militar al Partit Popular per provar sort en aquest nou projecte. Ell probablement serà el candidat a les eleccions europees i, com a tal, serà la cara més visible del partit en aquesta primera etapa.
L’altre cara visible és José Antonio Ortega Lara, el segrestat de més llarga durada d’ETA, ex-militant del PP i membre del Foro d’Ermua. També conegut per la seva lluita contra el diàleg entre l’Estat i el grup terrorista, ha estat un dels majors portaveus del col·lectiu de les víctimes d’ETA i ha participat en diferents trobades a favor d’una política penitenciària estricta amb els terroristes, sobretot després de la derogació de la Doctrina Parot. És en aquest moment, quan el govern acata la sentència europea, quan decideix apartar-se definitivament del PP i començar el projecte de Vox.
Un altre dels seus fundadors és Santiago Abascal, fundador de DENAES (Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola), creada l’any 2006. Va ser diputat al Parlament basc (2004-2005) i ha ocupat diversos càrrecs polítics als governs d’Aguirre i González a la Comunitat de Madrid.
Finalment, altres figures universitàries i del món civil han donat suport al partit, com ja ha passat amb d’altres partits com UPyD o Ciutadans, sobretot en el seu moment fundacional. Al capdavant d’aquest grup s’hi troba Cristina Seguí, la que ja fa uns anys era coneguda com la cara bonica o la musa de la dreta.
Suport dels mitjans i d’altres grups
La dreta mediàtica (coneguda informalment com a TDT party) s’ha bolcat en la creació del partit i no ha dubtat de parlar dels primers actes organitzats per la nova formació. Diaris com El Mundo o ABC, crítics amb la cautela del PP en temes com el matrimoni homosexual, l’avortament o el referèndum català, han possibilitat una major visualització de VOX com a alternativa. La Conferència Episcopal també ha reaccionat, considerant VOX una finestra d’oportunitat per a defendre el seu concepte tot oferint el seu canal de televisió (13TV) i la seva ràdio (COPE) com a altaveu del seu missatge. Altres mitjans com IntereconomiaTV o Libertad Digital també han fet un seguiment especial de la creació d’aquest partit.
Recentment, el partit impulsat pel banquer Mario Conde, Sociedad Civil y Democracia (SCD) amb el que va concórrer a les passades eleccions autonòmiques a Galícia, ha decidit dissoldre’s. Una de les seves portaveus ha afirmat que la majoria de militants s’integrarien a VOX en un futur imminent.
Vidal Quadras i l’estratègia europea de Vox
VOX comença a caminar amb un objectiu clar: les eleccions europees d’aquest 25 de Maig. El seu programa estratègic parteix de la posició preeminent d’Alejo Vidal-Quadras al grup parlamentari del Partit Popular Europeu, on ocupa una de les vicepresidències de l’Eurocambra. D’altres formacions europees amb un perfil ideològic similar com Mouvement pour la France de Phillipe de Villiers o l’UKIP de Nigel Farage també utilitzen les eleccions europees com a gran aparador per a líders que a d’altres comicis no poden competir contra partits molt similars (l’UKIP amb els tories i el Mouvement pour la France amb la UMP o el Front National).
Tot i això, recentment Vidal-Quadras anunciava que, en cas de treure escó a Estrasburg, VOX s’integraria a les files del Partit Popular Europeu. Sembla que l’experimentat polític barceloní té lligada la seva acceptació com a membre del grup de què forma part actualment, tot i que escollit a llistes del Partit Popular. http://www.voxespana.es/index.php/212-vidal-quadras-confirma-que-los-eurodiputados-de-vox-se-integraran-en-el-grupo-parlamentario-popular-europeo
Aquest interessant moviment contribueix a reforçar la principal idea que vol transmetre VOX: oferir-se com a alternativa al PP. En aquesta línia va també la seva campanya per donar-se a conèixer, amb un polèmic vídeo i un eslògan ben explícit: “Habla”. El vídeo parla de l’independentisme en els següents termes, en boca d’una estudiant catalana:
“En el instituto el milagro no es aprobarlo todo, es terminar los estudios y no ser independentista. España nos roba y nos oprime, ¿como vamos a amarla?”
Vidal-Quadras, el vers lliure de la dreta conservadora espanyola, fa més gran el mite amb aquests moviments estratègics que posaran en problemes el PP. Caldrà veure la campanya de VOX, tot assumint que Vidal-Quadras serà el seu candidat a les europees. Serà interessant també observar el rol que podrà tenir un hipotètic diputat de VOX al Parlament Europeu i com jugarà la carta de denunciar automàticament qualsevol moderació ideològica del PP, obligant Gènova a marcar una pauta més clara: apostar per la moderació o conquerir l’espai de la dreta més conservadora.
Conclusions
Aquest nou partit intentarà generar un espai a la dreta del Partit Popular, recollint la tradició política de l’Aliança Popular de la transició. El seu objectiu principal és atacar l’hegemonia popular a l’espai de la dreta conservadora, on des de 1989 no ha tingut cap competència. Com fer-ho? Imitant el procés d’acumulació de forces que acabà amb la creació d’UPyD i C’s i aprofitant l’existència d’associacions de víctimes del terrorisme o fundacions com DENAES, ideològicament properes.
A curt termini, VOX vol ésser present al Parlament Europeu, per posteriorment provar d’assolir representació a les autonòmiques i municipals de 2015. El gran dubte serà veure qui liderarà aquest partit/moviment o si mantindran una estructura interna semblant a la del Tea Party, amb lideratges compartits. En aquest sentit, VOX haurà de triar entre només influir, des d’una posició minoritària, el partit més gran (a l’estil del Tea Party amb els republicans) o sortir realment a guanyar la partida al PP.
Per últim, caldrà veure l’evolució de líders propers a VOX com Mayor Oreja o fins i tot Esperanza Aguirre, que tot i continuar al PP veuen amb bons ulls la creació d’aquesta nova formació.
