Sobre els Consells Comarcals
L’estat espanyol està dividit administrativament en 3 nivells: Comunitats Autònomes, Províncies i Municipis. A part, algunes comunitats (Catalunya, País Valencià, Galícia) disposen de comarques, que les situaríem entre els municipis i les províncies. Aquesta és la distribució sobre la qual s’ha anat desenvolupant l’entramat administratiu i competencial de l’estat.
Avui en dia, temps de crisi, algunes d’aquestes institucions estan fortament qüestionades degut a la poca activitat que duen a terme en relació al pressupost que se’ls hi atorga. Estem parlant, sobretot, de les comarques i les províncies i els seus respectius consells comarcals i diputacions. Estan fonamentades aquestes crítiques?
Sí i no. Centrant-nos en Catalunya, la situació actual respon sobretot al context en el qual es va desenvolupar tant la constitució com l’estatut. Es volia garantir, a tot el territori català, un desplegament i una descentralització de poder i administració que passava per la constitució ferma i potent d’entitats capaces de dur a terme actuacions sobre el territori in situ per tal que, de cap de les maneres, els ciutadans de l’interior es trobessin discriminats. Jordi Pujol tenia aquesta idea al cap i era completament innegociable, i els consells comarcals, també, més enllà de la tradició històrica i d’identitat. La imposició de les províncies encara cou i s’havia de buscar la manera de buidar-les de contingut.
Això ens porta a la situació actual en la que Catalunya, sempre de manera jurídica, no deixa de ser una Comunitat Autònoma més però amb mil problemes administratius de duplicitats de competències que sembla que cada vegada que es volen resoldre es compliquen encara més. No s’ha aconseguit l’anhelada singularitat perquè qualsevol altra comunitat pot en tot moment tenir el que tenim a aquí, i a sobre sembla que ens hem complicat un xic massa la vida.
El problema, però, no rau en les duplicitats administratives, sinó en les diferències entre administracions del mateix rang. M’explico: el consell comarcal del Barcelonès té els mateixos estatuts, legitimitats i dotacions econòmiques en funció dels habitants que hi viuen que el consell comarcal del Berguedà. On és la diferència? Dons en la seva activitat. En el primer cas és completament nul·la per un altre cas de duplicitats, en aquest cas amb els ens relacionats amb l’Àrea Metropolitana. En el segon cas l’activitat és alta, principalment a causa del poc marge de maniobra del que disposen els petits municipis d’aquesta comarca i la necessitat que aquets tenen de tenir cobertura d’un ens a la hora de gestionar serveis molt necessaris com el transport, la dinamització associativa i cultural i/o el suport i assessorament a les persones en matèria d’habitatge o ocupació, sense parlar dels cursos formatius.
Com es podria realitzar una discriminació positiva en aquests casos? Es podrien eliminar els Consells Comarcals no operatius? Quina seria la temuda línia vermella que marqués si un consell és operatiu o no? Totes aquestes preguntes en remeten a una altra: són les vegueries la solució? Possiblement, però tal i com estan les coses ens les hem de plantejar a mig o llarg termini. El procés per tal de tenir-les és molt llarg i complex, alhora que encara no s’han resolt els molts conflictes territorials que plantegen els esborralls.
De moment, una reflexió sobre com millorar la situació actual mentre esperem que les coses canviïn i siguin més adequades a la realitat es preveu, com a mínim, obligada.