Sindicats i vaga general en període de Freeriders

Un cop ha acabat la vaga general del 14 de Novembre de 2012 podem dir que no passarà a la història per ser gaire concorreguda. Tot i així, aquest article no vol entrar en valoració de xifres, ni amb discussions, molt sovint arbitràries, sobre el seu seguiment.

El que vull reflectir en aquest espai és sobre la valoració del sindicalisme actual en aquest país i els seus efectes en els treballadors. Segons RTVE només un 15% dels treballadors del nostre Estat estan sindicats i molts d’ells, no es sap el número exacte, ho estan per avantatges privats com pot ser tenir un pis de protecció oficial, descomptes comercials o menys hores laborals.

Arribats a aquest punt, ens preguntem què és un sindicat a l’actualitat. La resposta no és fàcil i mereix una llarga explicació a la qual no entrarem en un article informatiu com aquest, tot i que si que hi podem veure una teoria curta. Els sindicats són una institució que ha quedat arcaica i immobilista en la societat del segle XXI on els treballadors poden anar, no a buscar la protecció obrera, sinó a obtenir recursos propis. Arribats a aquest punt, podem dir que un sindicat és un supermercat d’avantatges a la qual hi pots assistir per comprar entre els diferents cupons de benestar.

Llavors com podem defensar els treballadors amb aquest tipus d’infraestructures i l’elevat número de Freeriders*? Hi ha múltiples respostes, tot i que personalment crec que hi ha dues prou coherents.

La primera, és modernitzar els sindicats amb una reforma gran i exhaustiva, renovant les cúpules (que fa més de 20 anys que són les mateixes) i afrontant els canvis de la societat. Haurien de buscar alternatives més eficaces i amb més seguiment que la vaga general acceptant les seves limitacions i aportant nous raonament a la seva existència. Això és pràcticament impossible, ja que els alts dirigents d’aquests estan acomodats i no volen perdre el seu lloc, mentre les bases tenen tots els avantatges que em dit amb anterioritat i, per tant, també els hi va bé continuar així.

La segona, és fer petits els sindicats i que els treballadors tinguin altres formes d’agrupació i protecció. Aquest raonament ha d’incloure també la realitat on estem vivint ja que de la població afiliada al sindicat només el 5% és de la PIME, perquè existeix la por de no tenir una bona protecció en cas de protesta. Per tant, poder un altre tipus d’agrupació treballadora seria lògica, per a donar resposta a la necessitat dels treballadors de les petites i mitjanes empreses i d’altres no afiliats. Tot i així, també es creen altres problemes com quin hauria de ser el tipus d’organització o com es fa la defensa col·lectiva en grups de caire més personal o petit.

Veiem que l’horitzó és incert, però que si ens quedem immòbils els altres decidiran per nosaltres. Per tant, els sindicats han d’evolucionar i adaptar-se als nous temps a velocitats impensables, ja que no ho han fet en el passat. Com ho faran? Això ja és resposta d’un anàlisi posterior.

http://www.youtube.com/watch?NR=1&v=Holo8k10Nxo&feature=endscreen

http://www.youtube.com/watch?v=g_FYZd533xM

;

;

@nacherd