La cursa Republicana per a la Casa Blanca

per Alexander Golovín i Sivera (@andersivera)

La cursa republicana per a postular-se com a candidat per a les presidencials del 2016 fa mesos que ha començat. De fet als Estats Units, només uns dies després de les eleccions, ja és tota una tradició per part dels mitjans especular qui serà el proper candidat del partit que ha resultat perdedor en els últims comicis. Per tant no ha de resultar estrany que les maquinàries de cada candidatura portin anys treballant la campanya del seu candidat.

Si bé les dues últimes eleccions primàries republicanes feien créixer els sentiments més pessimistes per intentar derrotar al inderrocable i mediàtic Obama, degut als pocs esperançadors candidats que es postulaven i el seu baix nivell dels projectes polítics; aquest any sembla diferent. Els aires de victòria presidencial sobrevola els simpatitzants conservadors; la finalització de mandats d’Obama sumat a la més que segura candidatura de la demòcrata Hillary Clinton i la baixada del fenomen “Tea Party”, fa recórrer pels cossos dels republicans sensacions molt positives.

Si a més a més ens fixem en l’ampli, nou i jove ventall de postulats conservadors per encapçalar la candidatura republicana, provoca el miratge d’un lideratge que els retorni als moments de glòria republicana com en els temps del President Ronald Reagan.

Com vam poder veure durant la celebració del CPAC 2015, el congrés de conservadors més important de tot el país i on tradicionalment totes aquelles figures republicanes que volen aspirar a la presidència de la Casa Blanca han de dur a terme un bon paper, comptem amb representants de cada una de totes les corrents internes del Partit Republicà. Per això crec que aquest cop -més que mai- toca analitzar un per un els aspirants que encapçalen les enquestes per postular-se com el nou líder republicà.

Rand Paul

Fill del mític Ron Paul, Rand és el representant de l’ala llibertària del partit. Va quedar en el primer lloc en els sondejos que es van realitzar durant les conferències del CPAC d’aquest any amb un 25% dels vots. A diferència del seu pare, Rand Paul és un home amb uns valors més conservadors que els del seu pare.

Paul creu firmament que qui ha d’administrar la salut i l’educació són les persones individualment a través del lliure mercat, és partidari de l’eliminació del Departament d’Educació i de -com ells mateixos han batejat- l’Obamacare. Personalment està en contra dels matrimonis entre parelles del mateix sexe, encara que reconeix que aquesta decisió correspon als Estats i no al Govern Federal. Utilitza el mateix argument en la legalització de la marihuana.

Econòmicament és partidari de les baixades d’impostos i està totalment en contra de qualsevol tipus de rescat a empreses amb diner públic. En termes de seguretat, està estrictament en contra de les bases militars americanes a l’exterior. És un fervor defensor de la segona esmena de la constitució americana, que permet la tinença d’armes sense quasi bé cap regulació.

Scott Walker

El jove governador de Wisconsin de 47 anys, va quedar segon a l’enquesta del CPAC només superat per Rand Paul. Walker representa la regeneració, la moderació, la joventut i el canvi. Durant les conferències del congrés conservador, va fer vibrar el públic amb una ferma defensa dels contribuents que treballant de valent per tirar el país endavant. Els seus plantejaments es basant en una ferma oposició a l’Obamacare que qualifica de devastador per a l’economia. Durant el seu mandat com a governador de l’Estat de Wisconsin rebutjà diversos cops subvencions federals per ampliar el MediCaid per tal d’arribar a reduir el BadgeCare de l’estat. Ell mateix es qualifica com un conservador socialment, és per això que està en contra de l’avortament, encara que pensa que la decisió final ha de ser de la dona conjuntament amb el seu metge.

Jeb Bush

Fill del ex-president i anteriorment vice-president de Ronald Reagan. George H. W. Bush, i germà petit del també ex-president George W. Bush; Jeb Bush representa la maquinària més antiga del partit i com diria algun líder podemià: la casta.

Una de les virtuts de Bush que el podrien alçar victoriós és la seva capacitat de reunir grans quantitats de diner en molt pocs temps. Aquest fet sumat a la popularitat del seu cognom fa d’ell un dels clars candidats a per endur-se la plaça de candidat presidencial republicà. Tot apunta que no ho tindrà excessivament difícil per triomfar entre les files republicanes tot i que compta amb l’oposició aferrissada dels llibertaris i d’aquells més propers al Tea Party.

Ha estat l’únic polític republicà en guanyar dos cops consecutius a Florida. A més, compta amb una gran acceptació entre els hispans, sector on els republicans necessiten guanyar terreny, ja que en les darreres eleccions Mitt Romney només va aconseguir el 27% dels vots, la marca més baixa en els últims 16 anys.

Ted Cruz

El candidat d’origen canadenc és el representant més mediàtic del moviment Tea Party. Considerat com un dels més radicals en el partit, va crear gran expectació en la seva conferència durant el CPAC on va ser aplaudit en nombroses ocasions pels assistents. Com qualsevol bon republicà està a favor de les baixades d’impostos i les retallades en despesa pública. Ultra-conservador en termes socials: defensor de la família i el matrimoni exclusiu per a les parelles heterosexuals, i 100% en contra de qualsevol tipus d’avortament. Com a bon “tea partier” crítica qualsevol acció per ampliar el poder del govern com a socialista. No ha dubtat en qualificar Obama de socialista.

Ens aquests moments és l’únic candidat –conjuntament amb Rand Paul– que han fet oficial la seva candidatura a les primàries, cosa que ha provocat que en pocs dies hagi recaptat més de 4 milions d’euros per a la seva campanya. També haurem de tenir present la seva considerable pujada en la darrera enquesta del The Washington Post que el col·loca en segona posició superant a Scott Walker i Rand Paul, només per darrer de Jeb Bush.

Altres personalitats com Marco Rubio, Rick Perry, Chris Christie o l’ex-candidat a la vice-presidència de la Casa Blanca Paul Ryan, també han sonat com a possibles candidats, però els falta una bona base de seguidors, i si volen presentar-se hauran d’esperar que algun dels favorits caigui.

La desaparició d’Obama com a candidat, el desgast del seu govern i de la mateixa Hillary, està fent que les bases republicanes frisin per superar la travessia pel desert que han patit durant aquests 8 anys. Només el temps ho dirà.