Primàries
Les primàries consisteixen en que tots els militants i simpatitzants de determinat territori i partit escullen mitjançant vot secret i lliure el candidat a alcaldable del seu partit per a la seva ciutat o poble. Fins aquí, sembla un procés totalment net i refrescant que fa que la política interna dels partits estigui, també, regida per la democràcia.
Però, aquesta pràctica que està de moda per alguns partits no coneguts per la seva transparència interna, té un rerefons que costa de veure, però que no per això no existeix. Aquest tipus de votacions en partits molt jerarquitzats estan influïdes pels vicis poc demòcrates d’aquestes agrupacions. Unes agrupacions a on una bona quantitat de militants treballen pel partit, ja sigui col·locats a les institucions o a la seu. Per tant, en aquest moment, es quan actuen els aparells del partit, tot pressionant aquestes persones perquè votin l’opció que ells creuen correcte. En el moment que la persona depèn laboralment del partit comença a ser un ciutadà feble ja que, en menor o major mesura, haurà d’acabar obeint per mantenir el treball.
Amb tot, la votació s’acaba realitzant i s’escull el candidat preestablert per la direcció, tot provocant que la persona que no compta amb l’ajuda de l’aparell no tingui opcions reals de prosperar. A vegades la cosa es posa emocionant quan es contraposen dos candidats recolzats per l’aparell del partit a escala nacional i a escala local. En aquest cas, les primàries són divertides ja que s’acaba convertint en una disputa per veure qui té més militants en nòmina (si a les institucions locals o a les de nivell nacional).
Segons aquest sistema tradicional de partits, l’statu quo es manté i no hi ha gaires canvis que puguin democratitzar-los. Aquest tipus de partits, de delegats, es contraposen amb el model de partit assembleari.
El partit assembleari segueix el model republicà de participació en que es basa en que tots els militants tenen la responsabilitat d’implicar-se en el dia a dia de la secció local, tots tenen capacitat per prendre decisions i tots tenen dret a veu i vot sobre les línies estratègiques a seguir pel partit. En que la democràcia interna no és una façana ni només s’exerceix cada 4 anys quan s’acosten les eleccions, sinó que es un dels objectius a aconseguir.