Llistes fantasma: 3 maneres d’evitar-les
Per Silvio Falcón (@silviofalcon)
Els darrers dies els mitjans estan recollint moltes notícies al voltant de la presentació de llistes fantasma a les eleccions municipals del proper 24 d’Abril. Aquesta pràctica consisteix a presentar candidats d’una llista (o la llista sencera) que no tenen cap relació amb el municipi al qual es presenten. Pot semblar una bogeria i un sobreesforç organitzatiu, però hi ha diverses raons per portar a terme aquesta pràctica:
a) Per obtenir representació, mitjançant gota a gota, a diputacions i consells comarcals. En aquest cas, els vots no representats són importants de cara a escollir consellers comarcals i diputats provincials.
b) Per maquillar les dades d’implantació territorial del teu partit. El nombre de llistes presentades és una fotografia general de la implantació d’un partit polític al territori. Per exemple, malgrat sumar un nombre important de llistes fantasma, el PSC ha perdut presència a més de 100 municipis en relació a les eleccions municipals de 2011.
c) Per tal d’obtenir representació automàtica (o amb molts pocs vots) a municipis molt petits.
Cal recordar, però, que el sistema de marques blanques (molt implantat a Catalunya) permet que una gran quantitat de persones que no formen part de cap partit participin de les seves llistes i col•laborin a que el partit tingui representació a Diputacions i Consells Comarcals. És el cas de Progrés Municipal del PSC, Entesa d’ICV o Acord Municipal d’ERC; formacions d’àmbit municipalista que fan coalició amb els partits esmentats.
Però, com fer que desaparegui aquesta mala pràctica?
1. Canviant la regulació de consells comarcals i diputacions.
En l’actualitat computen de cara a l’elecció dels consells comarcals el nombre de regidors obtinguts pel partit X en aquella comarca i també el nombre total de vots. Per l’atorgament dels diputats provincials de cada partit judicial el procediment té en compte les dues mateixes variables.
Es tractaria, doncs, de modificar-ne una. Si per obtenir representació als consells comarcals o diputacions no es tinguessin en compte els vots no representats l’incentiu per dur a terme aquesta pràctica seria més petit. Donada una barrera electoral d’un 5%, tots aquells partits que no aconseguissin un regidor municipal no podrien comptabilitzar els seus vots de cara al repartiment dels consellers comarcals.
Per exemple, si a la Comarca del Berguedà un partit ha obtingut 10.000 vots dels quals només 8.000 han servit per obtenir regidors als municipis, es tindrà en compte pel repartiment de conselleres comarcals aquesta xifra de 8000 i el nombre total de regidors obtinguts.
És cert que aquesta mesura tindria diversos arguments en contra:
a) Perjudicaria les forces amb una implantació territorial diversa.
b) Deixaria com a no representats molts vots a les ciutats: al consell comarcal del Vallès Occidental una força amb molts vots a Terrassa però sense representació i amb representació a Sabadell no podria sumar els vots terrassencs per accedir al consell comarcal.
c) Perjudicaria a les forces petites.
2. Obligant a que els candidats estiguin empadronats o demostrin relació administrativa amb el municipi on es presenten
Requerir el padró al municipi als candidats que vulguin ser candidats a unes eleccions municipals seria una mesura molt efectiva per acabar amb les llistes fantasma. Certament, moltes forces polítiques no podrien presentar-se si no poden completar la seva candidatura amb candidats d’altres municipis. Això evitaria, a més, les operacions de maquillatge que de vegades els partits intenten portar a terme amb la dada de candidatures presentades i amb el percentatge de població que representen sobre el total del país.
Tot i això, implica un impacte directe sobre la pluralitat de la oferta electoral que podria arribar a ser preocupant, en termes democràtics, a municipis de mida mitjana i petita. És el cas de Galícia, on el Bloc Nacionalista Gallec ha denunciat, presentant el seu líder com a alcaldable, les pràctiques caciquils del PP del petit municipi d’Avión. Certament, en aquells llocs on hi hagi pressions (amb amenaces de pèrdua de llocs de feina, per exemple) seria comprensible que alguna formació política portés candidats de fora del municipi a les seves llistes.
Molt probablement la mesura més adequada seria exigir que un percentatge determinat de persones estiguin empadronades al municipi.
3. Donar més importància a la democràcia participativa en municipis de mida petita
Imitant el sistema de consell obert, si una sèrie de decisions claus pel poble han de ser ratificades per una assemblea popular, la representativitat d’aquells vots que han anat a parar a llistes fantasma es veurà amplificada si realment representen part del sentiment del poble o, per contra, veuran aigualida la seva representació al ple. Per exemple, la necessitat de ratificar els pressupostos de l’Ajuntament o el fet de fer uns pressupostos participatius obliga a aquells regidors escollits a llistes fantasma a implicar-se amb el poble per tal de fer efectiva la seva oposició als projectes de l’alcalde o alcaldessa.
Tot i això, aquest sistema tendeix a sobrerrepresentar les minories mobilitzades i a ignorar i deixar de banda els col•lectius minoritzats o poc representatius. A un municipi amb diferents nuclis poblacionals, per exemple, els veïns d’una localitat podrien ésser sistemàticament marginats per les decisions del centre/majoria.
En conclusió, tots els límits que poden aplicar-se a les llistes fantasma tindrien efectes secundaris i afectarien irremeiablement el funcionament democràtic. Tot i això, considero que cal regular en aquesta matèria, ja que no és ètic observar casos com el de l’alcaldable del PSC a Omellons (i diputat al Congrés) que afirma que del poble només sap “que fan un bon vi i un millor oli“. Segons dades de premsa, entre el PSC i el PP han presentant més de 200 llistes fantasma a Catalunya. Tots plegats ens mereixem un millor funcionament a les arrels del poder i de la política: els nostres Ajuntaments.
Foto de portada: Casper, bloglive.it
