La Premier League té intrusos Gal·lesos

Per Carles Ferrés (@cferres)

El dia de St. Esteve a la nit vaig aprofitar per quedar amb alguns dels membres de Finestra d’Oportunitat per comentar com havia anat el dia de Nadal i, de pas, comentar el govern Mas i l’actualitat tot fent un beure a la meravellosa Plaça Reial.
En un moment donat, llegint Twitter vaig veure una noticia sorprenent relacionada amb Anglaterra i el futbol. Sense recordar molt bé què hi deia la piulada, l’amic @silviofalcon va dir aproximadament la següent frase: per què els gal·lesos juguen la Premier League quan els escocesos tenen lliga pròpia? I al moment va dir: Carles, estaria bé que tu entens de futbol ens fessis una aclaració sobre el tema. I servidor va acceptar el “repte”.

Divagant a Plaça Reial vam treure la teoria que l’afany d’independència escocès era el principal motiu pel qual Escòcia tingués una lliga pròpia i els seus equips no juguessin una lliga com la Premier. Bé, de fet, actualment gairebé seria la millor opció ja que nomes existeix un gran club a la Primera Divisió, ja que l’històric Glasgow Rangers ha estat enviat a la Tercera Divisió per problemes econòmics i el Celtic és l’únic club històric, encara que només li treu 4 punts al segon classificat, el Motherwell. Permetent-me una llicència, em semblaria impossible que qualsevol club important de la Lliga Espanyola fos enviat dues o tres divisions per sota per culpa d’incompliments econòmics (a l’any 2010-2011 el deute amb les administracions públiques dels 20 equips de Primera Divisió era de gairebé 410 milions d’euros).        (1)

Bé, tornant al tema inicial i després de fer una petita recerca em veig capacitat per afirmar rotundament que no tots els equips gal·lesos juguen la Premier League anglesa, sinó que només són tres clubs aquells que tenen el privilegi de jugar. Quin és el motiu? Doncs a continuació ho resolem:
Un, i encara que resulti estrany és la pròpia geografia del país. La comunicació per carretera dins de Gal·les era força complicada, cosa que no passava entre el nord d’Anglaterra i el sud de Gal·les. Així, que els clubs més propers a Anglaterra els hi era més fàcil desplaçar-se al país veí que no haver de fer viatges complicats per anar a jugar amb rivals del nord.
A més a més, sempre els ha resultat més beneficiós jugar en país veí que no pas en el propi. Així, el Wrexham, un dels clubs gal·lesos més importants i que es troba a la pròpia ciutat del que rep al nom, li era més fàcil i més rendible baixar a jugar els partits al Anglaterra ja que es troba gairebé a la frontera.
El tercer element és la tradició al rugby que es viu a les Illes Britàniques. Tots els amants de l’esport han sentit a parlar del 6 Nacions, torneig que es juga a Europa i que hi formen part els 4 països de les Illes (Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda), acompanyats de la totpoderosa França i la dèbil Itàlia. Coneixent aquest fet, la tradició al sud de Gal·les pel rugby crea més fervor que no pas el futbol decantava als clubs del sud en buscar refugi a la lliga Anglesa.
Així que el Wrexham, el Swansea City i el Cardiff City, els tres principals equips de Gal·les van començar jugant la Lliga Anglesa (la Premier League a partir de 1992). La Lliga de Gal·les o Cynghrair Cymru, neix el mateix any que la Premier, però no aconsegueix que aquests tres clubs juguin la Lliga. Tot i això, la resta de clubs semiprofessionals es veuen obligats a participar en ella. Actualment, la Lliga la formen 12 equips, ja que des de 2010 es va reduir el nombre d’equips i cada un d’ells es veu obligats a complir unes obligacions econòmiques per a mantenir-se a la màxima divisió.

A l’esquerra, Michu en la seva presentació com a jugador del Swansea, al centre Àngel Rangel i a la dreta les “espinilleres” del jugador català, mostrant els seus vertaders sentiments amb la senyera i la bandera de Gal·les.

Pel que fa als tres grans equips segur que aquesta temporada hem sentit a parlar molt del Swansea City, jugant a la Premier League i fent una lliga extraordinària per les limitacions que té. A les ordres de l’exblaugrana i exmadridista Michael Laudrup es troba actualment a la zona mitja de la classificació i molt a prop de les places que donen accés a jugar competició europea. A més a més, ha pescat molt bé en el mercat espanyol enduent-se jugadors com Michu, que està també en la lluita de ser el màxim golejador de la Premier competint amb excel·lents davanters com l’holandès Robin van Persie o el uruguaià Luis Suárez o el català Àngel Rangel, ex del Girona, Sant Andreu o Terrassa, arribant al 2007 al Swansea de la mà del també català Robert Martínez (entrenador actual del Wigan Athletic) i que va ser designat al 2011 com a millor defensa de la Premier
En canvi, el Cardiff City, equip de la capital es troba jugant a la Divisió de Plata d’Anglaterra i el Wrexham juga a la cinquena divisió.

^ (1) Gay de Liébana, José Maria: LIGA DE LAS ESTRELLAS 2010-2011. Finanzas Futbolísticas en un abrupto escenario económico.

Per llegir l’article en PDF clica aquí