Reduir la despesa energètica: un dels principals reptes dels municipis
per Andreu Pujol (@Apujolmas)
La despesa energètica s’està convertint en un llast per a les arques municipals.
Sóc regidor d’un municipi de menys de 4.000 habitants i, en una estructura petita com la nostra, bona part del pressupost es dedica a l’energia. Depenen de l’ajuntament tant l’enllumenat dels carrers com l’energia de diversos equipaments, així com les calderes de calefacció i aigua calenta de les escoles, poliesportiu i camp de futbol. Tampoc cal no oblidar el combustible del vehicle dels vigilants municipals. Això fa que, arrodonint, es dediquin 160.000€ a energia elèctrica i uns 50.000€ en combustible d’un pressupost de 3 milions d’euros.
Més enllà de la puntual i conjuntural baixada del preu del petroli, res indica que els preus dels combustibles fòssils i de l’energia elèctrica minorin. De fet, al llarg del tercer trimestre de 2014 l’energia elèctrica s’ha incrementat un 11% respecte als tres mesos anteriors. Pel que fa al petroli, el preu ha seguit una tendència a l’alça al llarg de la darrera dècada, interrompuda bruscament després de l’esclat de la crisi però que ha anat remuntant posteriorment.
Tots hem vist, al llarg d’aquesta crisi, com alguns municipis han pres mesures dràstiques, com ara l’apagada parcial de fanals, però està clar que solucions com aquestes són només de xoc i que cal prendre mesures de manera estructural que ens permetin solucionar aquest assumpte de cara als propers anys perquè, cal no oblidar-ho, tot recurs gastat en energia és escatimat de qualsevol altra partida, ja siguin serveis socials o inversions.
El mes passat podíem llegir a la premsa, per posar un exemple, que l’Ajuntament de Viladecans ha reduït un 20% la seva despesa energètica en quatre col·legis de la ciutat sense invertir en les instal·lacions, sinó només promovent un canvi d’hàbits amb mesures tan senzilles com pensar en apagar els llums en sortir de classe o acostant els pupitres a les finestres per obtenir més il·luminació natural.
Més enllà d’aquestes mesures tan bàsiques, és evident que la inversió serà necessària. Opcions com la il·luminació de carrers i instal·lacions municipals amb bombetes de tipus LED contribuiran inqüestionablement a la reducció de les factures elèctriques. Dotar de calderes de biomassa les instal·lacions municipals pot servir, no només per reduir substancialment la despesa en combustible, sinó per a fomentar una incipient indústria d’explotació del bosc que, de retruc, doni feina al territori i ajudi a la prevenció d’incendis. S’ha de remarcar que Catalunya té un excés de massa forestal. Aquesta ha anat creixent al llarg del segle XX amb el progressiu abandonament dels combustibles tradicionals pels combustibles fòssils. També, des dels municipis, es pot ajudar a consolidar i expandir la indústria de l’automòbil elèctric dotant les seves flotes d’aquest tipus de vehicles.
Aquestes són unes inversions poc vistoses de cara al ciutadà i, per tant, poc rendibles electoralment. Cal, però, que els polítics locals siguin valents i sàpiguen veure-hi més enllà dels quatre anys de la legislatura. Els ajuntaments, movent grans xifres en els seus pressupostos, poden ajudar a generar un canvi d’hàbits gens menyspreable en la resta de la societat, fomentant la creació de nous mercats energètics més respectuosos amb l’entorn i, de retruc, alleugerint les seves finances per invertir en el benestar de la població, entre d’altres coses. Cal, també, que els ciutadans en general sapiguem valorar aquestes millores, les aplaudim en els representants que siguin capaços de fer-les i les exigim en els que encara no ho hagin fet.
