El cotxe elèctric i les ciutats
per Fernando Gascón (@fergaskon)
La contaminació, el cotxe elèctric i les ciutats
Un dels problemes urbans que més incideixen en la vida dels ciutadans és el que té relació amb la mobilitat. Desgraciadament, el paper del transport privat és encara massa important a la majoria de les grans ciutats, encara que disposin d’un sistema de transport públic potent, ja que tenen encara algunes deficiències que dificulten la definitiva reducció de l’ús de l’automòbil que tant s’està tractant d’aconseguir des de fa uns anys (potser pocs encara) per part dels governs municipals. Els problemes de mobilitat no es limiten a les retencions de trànsit conegudes per tothom: una ciutat amb un protagonisme excessiu del vehicle privat resta espai disponible per al ciutadà i per a espais públics, ja siguin places, espais verds, o voreres més amples. Òbviament, una altra de les conseqüències d’un excés de trànsit rodat és l’efecte nociu per al medi ambient que se’n deriva, i això inclou tant la contaminació atmosfèrica i de la qualitat de l’aire com la contaminació acústica, que també repercuteix sobre la qualitat de vida dels ciutadans. Com a exemple de la rellevància de la contaminació, només cal estar al corrent de les mesures que tracten de reduir els visibles “núvols” de contaminació ambiental, com la que limita la velocitat als accessos a algunes grans ciutats. A Barcelona, per exemple, s’utilitzen panells per regular la velocitat màxima de forma variable en dies i hores amb alt nivell de contaminació.
Una vegada conegudes les conseqüències de l’ús excessiu del vehicle privat i entès que la seva disminució passa necessàriament pel desenvolupament de plans de mobilitat urbana suficientment ambiciosos, els governs municipals i els propis ciutadans podran actuar per a tractar de reduir alguns dels impactes negatius en el medi i en la qualitat de vida aprofitant alhora les millores que introdueixen progressivament els fabricants de vehicles. No hem de perdre de vista que l’objectiu principal que hauríem de tenir és promoure l’ús massiu del transport públic en detriment del privat, però també hem de tenir en compte que les formes de transport privades sempre existiran a les nostres ciutats, cosa que ens ha de dur a apostar de forma decidida per tecnologies més netes, com la dels vehicles elèctrics, que ha de ser una prioritat els pròxims anys. Aquests són alguns dels avantatges dels vehicles elèctrics:
- Són menys sorollosos, i per tant causen una menor contaminació acústica. De fet, n’hi ha que són tan silenciosos que s’ha plantejat als fabricants que d’aquí uns anys els vehicles hagin de fer obligatòriament més soroll per a què els vianants (i sobretot els cecs) els percebin.
- No desprenen gasos contaminants. Tanmateix, hem de tenir en compte que sí que contaminen, ja que consumeixen energia elèctrica i aquesta prové en gran part de fonts no renovables.
- Redueixen el dèficit de la balança comercial en termes macroeconòmics, ja que consumeixen menys petroli. A llarg termini i en termes micro també poden millorar l’economia familiar, tot i que adquirir-los impliqui una inversió inicial més elevada.
- Suposen una important oportunitat econòmica i una aposta per la indústria i el coneixement i l’R+D.
D’altra banda, el sector del vehicle elèctric encara no ha acabat d’enlairar-se pels motius següents:
- Els vehicles elèctrics són, per norma general, més cars. Les polítiques de subvenció són imprescindibles per compensar en part aquesta diferència i per incentivar-ne la compra.
- Els cotxes elèctrics encara no tenen una gran autonomia, per la qual cosa depenen directament de l’existència d’una àmplia xarxa de recàrrega, que encara no s’ha desenvolupat suficientment.
- No es fa la suficient publicitat de l’alternativa elèctrica. Si els fabricants no acaben de fer el pas, haurien de ser les Administracions Públiques, i probablement de forma especial les intermèdies (CCAA) i les locals, que li fessin una empenta i busquessin també la col·laboració amb el sector privat.
Les dades
L’any 2013 a Catalunya hi havia en circulació 875 motocicletes i ciclomotors elèctrics i al voltant de 300 altres vehicles elèctrics. Pel que fa als punts de recàrrega disponibles, són uns 500 que es troben en unes 200 localitzacions. Aquestes xifres poden semblar enganyoses. La clau no és tant el número de punts de recàrrega en proporció al número de vehicles en circulació com el fet que aquests estiguin disponibles allà on faci falta. Si no, seguirà en la percepció dels potencials compradors la creença que poden quedar-se sense energia quan la necessitin, més encara si tenim en compte que la recàrrega no és instantània, a diferència d’allò que passa amb els cotxes de benzina.
Tot i les limitacions que encara hi podem trobar, Barcelona porta, a dia d’avui, la capdavantera pel que fa al cotxe elèctric en comparació amb altres ciutats del nostre entorn.
Algunes línies d’actuació que podrien desenvolupar els poders públics. Punts de recàrrega en estacionaments privats i a la via pública.
Tot i que ja hi ha un quants punts de recàrrega als carrers i a les estacions de servei, i n’hi haurà més en el futur, la clau per a què finalment es consolidi el vehicle elèctric a les ciutats és el desplegament de punts de recàrrega als estacionaments privats, tant als dels edificis d’habitatges com als pàrquings comercials. En el primer cas és important el paper que tinguin les subvencions públiques per a fomentar les noves instal·lacions. En el cas dels pàrquings, en canvi, considero que les subvencions no són necessàries en tant que la inclusió de punts de recàrrega a les seves places d’aparcament ja implica un valor afegit per al negoci. Els costos d’una instal·lació individual es troben avui dia a l’entorn de 1.000 euros, i per tant és important que se n’estudiï la implementació i generalització de subvencions, que s’atorgarien de manera similar de les que es donen a qui vol fer una millora, per exemple, a la façana de casa seva. Aquestes subvencions haurien d’anar acompanyades d’un pla de publicitat potent que podria integrar-se alhora en un pla més gran que englobi altres actuacions i subvencions en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica.
Pel que fa a la via pública, l’actuació principal ha de consistir a seguir augmentant el nombre de punts durant els pròxims anys. En disposar d’uns recursos limitats, no es podrà omplir la ciutat de punts de recàrrega de manera indiscriminada, sinó que la previsió s’haurà de fer sobre la base de les previsions de vendes de vehicles elèctrics, previsió que podem fer a partir d’una sèrie d’indicadors com per exemple l’evolució del número de vendes dels últims anys, el preu de la gasolina i l’antiguitat del parc automobilístic, així com mitjançant enquestes relacionades amb la sensibilitat mediambiental i les preferències a l’hora de renovar el cotxe. Tot i això, les previsions s’han de fer a l’alça. Si les administracions públiques fan els càlculs cenyint-se als vehicles que estaran circulant a curt termini, serà poc probable que creixi el mercat dels vehicles elèctrics a la ciutat, per culpa del fet que hi haurà pocs punts de recàrrega disponibles. S’hauria, doncs, d’evitar caure en un cercle viciós, que portaria a no fer instal·lacions per la falta de vehicles, alhora que aquests no augmentarien per la falta d’instal·lacions.
Avantatges econòmics
En matèria econòmica, a més de les subvencions que he proposat, es poden prendre altres mesures. Les següents ja s’estan aplicant en alguns territoris:
- Gratuïtat o reducció del impost de matriculació. Un vehicle convencional pot pagar al voltant de 1500 euros.
- Possibilitat de gratuïtat o tarifes reduïdes per a les zones d’aparcament regulat. A Barcelona aquesta mesura s’aplica mitjançant la targeta de vehicle elèctric, que permet aparcar de manera gratuïta a les zones blava i verda.
- Descomptes a les autopistes.
- Plans d’ajuda per a la compra de vehicles.
Altres mesures per al foment dels cotxes elèctrics a les nostres ciutats
Construir punts de recàrrega públics per a vehicles elèctrics no presenta una dificultat tècnica gaire gran. En realitat, és més complexa la instal·lació de punts de recàrrega dins dels aparcaments privats. Tanmateix, cal tenir present que un pla per a l’expansió del cotxe elèctric a les nostres ciutats ha de formar part d’un pla més ambiciós que tingui en compte tant el problema de la mobilitat com la concepció de la ciutat, “el que la ciutat vol ser” per si mateixa. L’objectiu de canviar el parc automobilístic tradicional per un de més net pretén millorar la qualitat de vida dels ciutadans, però la prioritat de futur és, sense dubte, la recuperació de l’espai públic per a la ciutadania, i això passa per desmotivar l’ús del cotxe privat per una banda, i millorar la xarxa de transport públic en termes d’igualtat, comoditat, eficàcia i eficiència, de l’altre. Aquests tres últims punts es compleixen amb canvis organitzatius com la nova xarxa de bus ortogonal a Barcelona, que busca simplificar algunes de les línies actuals, optimitzar els temps de desplaçament i fer el seu funcionament més entenedor. La crítica actual se centra sobretot en la possibilitat que el transport públic deixi de ser d’accés universal. Personalment, no sé si seria capaç de felicitar l’any nou sense saber que pujarà el preu de la T-10 de forma imminent.