La cuina del CIS: “Mucho ruido y pocas nueces”
per Carles Samper Seró ( @1159080)
Avui a Finestra d’Oportunitat tenim l’oportunitat d’accedir a un dels llocs més anomenats a la premsa estatal i, alhora, més desconeguts. Gràcies a una concatenació d’esdeveniments, hem sigut capaços d’accedir a la meca de sociòlegs i politòlegs estatals: la cuina del CIS.
Cada cop que una contesa electoral s’apropa, o amb cada mes de publicació d’un baròmetre, les notícies sobre el CIS creixen als mitjans. Molts tertulians parlen i especulen sobre allò que hi ha darrera dels resultats. A Finestra ens hem proposat acabar amb aquestes opinions desinformades i, per tant, hem entrat fins a la cuina.
És cert que la cuina està molt ben amagada, arribar fins a ella no és tasca fàcil. Situada al tercer pis del número 8 de la calle Montalbán de Madrid, és un espai fosc, amb només una finestra, sense oportunitat de gaudir de cap vista (car dóna a un pati interior).
El mobiliari és sobri, combinant els blancs i els grisos, fent gala d’un estil molt funcional. Tant sols disposa d’un microones i no hi ha cap fogó o vitroceràmica disponible. Ara bé, sí que hi ha una petita nevera per a facilitar la conservació en carmanyoles del menjar dels funcionaris.
A la pica, hom sol trobar algun got brut. L’equip de Finestra va ser incapaç de saber si era conseqüència d’algun desacord entre el Departamento del Banco de Datos i el d’investigació o, senzillament, era una badada de la cap del servei de Foment de la Recerca (qui gaudeix del privilegi de tenir el despatx més proper a la cuina).
La sala es tant petita que aquells funcionaris amb ganes de menjar en un lloc diferent al seu pupitre disposen d’una petita sala annexa, amb una taula de reunions, unes quantes cadires incòmodes i amb la calefacció a tot drap per incomodar aquells prou atrevits com per quedar-s’hi més de mitja hora.
Segurament el luxe més gran d’aquella cuina siguin les dues màquines expenedores: una de cafè i l’altra de begudes fresques i xocolatines. Tothom és conscient de la qualitat d’aquell cafè i, per aquest motiu, qualsevol treballador o becari del CIS serà capaç de recomanar-te, com a mínim, tres bars als voltants de la seu on poder gaudir d’un cafè millor. Les xocolatines, d’altra banda, estan ben seleccionades. El Kit Kat és l’estrella del centre i hom ha d’anar amb ull si en vol aconseguir un.
No podem fer altra cosa que acabar la nostra breu crònica amb un to de decepció. Són multitud les paraules i hores dedicades a analitzar amb profunditat aquest lloc. Pensàvem que es tractaria de quelcom meravellós i, al final, no és més espaiosa que qualsevol cuina de pis compartit del Raval. Ara bé, no tot és negatiu després d’aquesta visita. Per una banda, sortim de l’edifici amb la satisfacció d’haver aportat coneixement empíric als lectors de Finestra d’Oportunitat. D’altra, el director de recerca, després de donar-nos fortes palmades a l’esquena, ens va acabar convidant a un Kit Kat.
Imatge de portada:
una cuina qualsevol. Font: Morguefile.com.