Poder vs Informar lliurement
per Carles Ferrés (@cferres)
No cal conèixer el poder que tenen els polítics i els lobbies a la vida quotidiana. Doncs quan amb aquest duet hi fem aparèixer els mitjans de comunicació, la possibilitat que hi interfereixen augmenta de forma exponencial.
Sempre que hi ha hagut un canvi de govern els mitjans públics s’han vist afectats pels canvis que hi ha introduït el govern, posant en molts casos a dit les persones que els interessava, sense tenir en compte criteris estrictament professionals. Els canvis s’han vist sobretot a RTVE, ja que els periodistes no afins al govern han vist ràpidament la seva cadira ocupada per altres. Però a TV3 i Catalunya Ràdio s’ha pogut observar, amb menys intensitat, aquesta mateixa dinàmica.
Ara, tampoc cal tenir molts llums per conèixer que si els teus principals transmissors d’informació són de la màxima confiança, els teus rèdits seran majors.
Fa pocs mesos es va produir el relleu en les direccions de la ràdio i televisió catalana. Del relleu a Catalunya Ràdio personalment no en puc parlar perquè desconec força la situació. El que si fou sonat va ser el canvi de Mònica Terribas, on molta gent coincidia que era la persona indicada per seguir en el càrrec. El seu lloc va ser ocupat per Eugeni Sallent, fins llavors director de RAC1, del Grup Godó, conegut per la seva afinitat amb l’actual govern de CiU. A molta gent segurament el canvi no li ha agradat, però en aquest cas procedia de dirigir una ràdio que amb poc més de 10 anys s’ha convertit ex aequo en la referència de la ràdio en català conjuntament amb Catalunya Ràdio.
També hem vist els canvis introduïts pel Partit Popular des de la seva arribada al govern central tant a la ràdio com a la televisió. Els més sonats, i tampoc fa gaire temps, la sortida per la porta del darrere de Toni Garrido i Juan Ramon Lucas de RNE i d’Ana Pastor a TVE, acreditats periodistes i la segona molt coneguda per ser força incisiva en les seves entrevistes i patir algun frec a frec amb dirigents del PP.
Toni Garrido, Juan Ramón Lucas i Ana Pastor amb Jordi Évole, durant la gravació de l’espot inicial de temporada de Salvados
Però el problema és que ja no només hi ha problemes amb les televisions públiques, sinó que ja s’han vist pressions per treure periodistes o programes de les televisions de caire privat. El vox populi diu que la primera edició de Caiga Quien Caiga (1996-2002), presentat pel Gran Wyoming va patir les envestides del govern central, en aquells moments del PP, fins que va aconseguir treure’l sobtadament de la graella de Telecinco.
D’això fa ja gairebé 10 anys, però des de fa molt de temps tenim un nou CQC, si el volem equiparar. Salvados, amb un to segurament més seriós però igual de punyent, ha rebut elogis per tots costats i ha deixat retratats diverses vegades “peixos grossos”. Doncs bé, tot el que polítics i econòmics sembla que no han aconseguit, han aparegut les elèctriques per mirar de tombar-lo. Ens expliquem.
Diumenge 18 de novembre Salvados emet un programa anomenat “Oligopoly: el juego de las energías”. Aquest tractava de desemmascarar un dels lobbies més importants a Espanya com és el sector de l’electricitat i de l’enriquiment que estaven fent a costa dels ciutadans. No cal dir que és totalment recomanable ja que ajuda a aclarir entre d’altres coses com la factura de la llum o el preu de la gasolina ha incrementat tant durant la crisi econòmica.
Doncs fruit d’aquest programa la patronal UNESA ha demanat poder-se explicar la seva versió dels fets, ja que no surt cap representant seu durant el programa, i per altra banda, segons diuen fons hauria demanat la retirada de Salvados. Fruit d’aquest coneixement, la gent a través del portal Change.org està fent una recollida de signatures per mostrar-se a favor del programa i les xarxes socials també han mostrat el suport a Jordi Évole i Salvados.
Costaria molt d’entendre la televisió actual sense un programa com Salvados i la televisió sense alguns periodistes només pel fet que tinguin criteris o expressin opinions que poden ajudar a entendre quina és la situació actual. Opinar actualment és gratuït, opinar amb elements de rigor té un valor incalculable.
Carles Ferrés (@cferres)
Altres articles del Carles Ferrés a Finestra d’Oportunitat
Per llegir l’article en PDF clica aquí
