Ciutadans, l’escamot taronja
per Marc Serra Pérez (@MarcSerra21)
Ciutadans – Partido de la Ciudadanía es presenta a les properes eleccions catalanes amb un canvi de perspectiva completament diferent en relació a les de fa dos anys. Si bé les del vint-i-set de setembre de 2015 rebutjava de totes totes el qualificatiu de “plebiscitàries” que li donaven els partits independentistes, enguany tot ha canviat. La formació taronja concorre en aquestes eleccions amb la convicció que serviran per “acabar amb el procés” i les qualifica d’”històriques” de boca de la seva cap de llista Inés Arrimadas, qui pronostica que el 21 de desembre obrirà una nova etapa a Catalunya perquè torni a ser el motor d’Espanya i d’Europa.
La formació que lidera Arrimadas ha protagonitzat un ascens meteòric en les últimes cites amb les urnes que convida a rumiar si fa dos anys va assolir el seu sostre electoral o si bé pel contrari tenen camp per córrer i més escons a tenyir de taronja. Del grup mixt i els 3 diputats de 2006 a 2012, als 25 de 2015 passant a liderar l’oposició, Ciutadans s’ha consolidat com a primera alternativa al projecte independentista d’ERC, PDeCAT i la CUP. De néixer com a partit d’àmbit no estatal (PANE, en llenguatge politològic) amb una aposta ferma si no gairebé única per combatre el nacionalisme català, a entrar amb força al Congreso esdevenint un PAE (partit d’àmbit estatal) amb un programa que reivindica el centre ideològic, ferm defensor del constitucionalisme, amb tendència clarament liberal i amb propostes que desborden la denúncia inicial del nacionalisme català.
En aquesta darrera legislatura del tot efímera i marcada pel rumb independentista en què l’activitat parlamentària s’ha centrat gairebé únicament en abordar l’eix ideològic, hem pogut copsar també un cert canvi de posicionament pel que fa al partit d’Arrimadas. Si bé el discurs d’oposició absoluta a l’independentisme no ha canviat per part seva, sí que ha evolucionat la valoració i sentència de la formació taronja al “procés” dirigit per Junts pel Sí i la CUP. I és que Ciutadans ha passat d’alertar que Espanya es trencava per culpa de la negligència i el “golpismo” dels partits partidaris de la independència a donar per liquidat el procés. De fet, la seva dialèctica ha passat a l’acusació al Govern els darrers mesos de mentir als catalans amb els 18 mesos i amb una independència que, segons aquests, ni arriba ni se l’espera.
Ciutadans s’ha fet fort a la cambra catalana amb aquesta aposta clara i contundent contra el nacionalisme i el projecte independentista. Si bé aquesta no divergeix gaire de la que també efectua el Partit Popular, factors com l’aflorament de casos de corrupció d’aquests últims han permès que els taronges puguin laminar-los força representació, així com també l’ambigüitat per moments del PSC en relació al dret a decidir. La seva reivindicació per ser qui fomenta la convivència a Catalunya i de titllar els independentistes de fracturar i dividir la societat catalana són ja un clàssic en els seus mítings i declaracions parlamentaries, així com aquella frase que torna sempre de “els drets i les llibertats són de les persones i no dels territoris”.
De cara a les eleccions del proper 21D, la formació taronja aposta entre d’altres per desfer els pressupostos per les anomenades estructures d’estat i destinar aquests recursos a garantir serveis públics “de qualitat”. També asseguren tenir la recepta per fer tornar les empreses que han “marxat” de Catalunya en els darrers mesos i que es basaria en una reducció fiscal als trams més baixos de l’IRPF, la promoció d’infraestructures i un paquet de millores regulatòries. A més, quant a les polítiques socials per exemple, hi posen l’accent a la proposta de formació per aturats de llarga durada, reduir les llistes d’espera i la millora educativa.
Com avançàvem de bon començament, Inés Arrimadas és de nou el cap de cartell de la formació fundada per Albert Rivera i altres el 2006. Arrimadas, la candidata més jove a la Presidència de la Generalitat, és la cara visible escollida per Ciutadans per aquestes noves eleccions autonòmiques. Repetidora, d’ençà que el 27 de setembre de 2015 ocupés aquest rol per primera vegada, Arrimadas és ja una figura consolidada de la política catalana. Havent obtingut els millors resultats de la historia de la formació ara fa tot just 2 anys, i havent jugat el paper de líder de l’oposició a Catalunya, no ha tingut rival en les primàries del partit celebrades a la primavera, en les quals es va imposar per àmplia majoria als seus competidors. Llicenciada en Dret i Administració i Direcció d’empreses, ha treballat bàsicament a l’empresa privada abans de fer el salt a la vida pública catalana de la mà de la formació taronja. Nascuda a Jerez de la Frontera, el seu cas recorda el de José Montilla, per l’intent d’ambdós amb orígens andalusos de fer-se amb la Presidència de la Generalitat. Està per veure si Arrimadas aconsegueix com en el seu dia l’Expresident nascut a Iznájar així ho va fer. El seu ascens en pocs anys tant dins el partit (de membre del comitè del partit des de 2011 fins a esdevenir actual portaveu de l’executiva nacional) com en el Parlament (de diputada per primera vegada el desembre de 2012 a cap de l’oposició tot just 3 anys després) fa que no es pugui descartar que pugui fer-se amb més quotes de poder.
En relació a la perspectiva electoral, les darreres enquestes tant públiques com privades no donen la victòria a la candidatura que encapçala Arrimadas (totes coincideixen en què ho serà ERC) i de fet auguren pocs canvis en la representació amb la que compten al Parlament de Catalunya. Per exemple, si ens fixem en l’enquesta que publicava El Periódico el 19 de novembre, Ciutadans se situaria de nou en segona posició per darrera d’ERC però compartint resultats en un interessant triple empat conjuntament amb Junts per Catalunya de Puigdemont i el Partit dels Socialistes d’Iceta. I si ens fixem en el l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) d’octubre, el resultat en nombre d’escons seria idèntic a l’actual, i per tant també al què augura l’enquesta d’El Periódico, aquest cop però sense compartir la segona posició amb d’altres opcions polítiques.
En els propers dies, i amb motiu de la campanya electoral, podrem anar definint amb més exactitud a qui apel·la Ciutadans en aquestes eleccions, si aposta per conservar i consolidar el seu espai electoral o si pretén atrevidament ampliar-lo. De ben segur que la retòrica es mantindrà prou intacta com hem destacat anteriorment, i el que està per veure potser és si Ciutadans s’inclina per apujar el to contra el desafiament independentista. ¿Seguirà insistint Arrimadas, per exemple, en l’acusació a Puigdemont d’alinear-lo amb els populistes i xenòfobs europeus com Le Pen per voler votar la pertinença a la UE de l’eventual República Catalana? ¿Assolirà la majoria necessària per esdevenir una alternativa real als tres partits independentistes? En els propers dies resoldrem totes aquestes incògnites.