El President Macron i la tercera volta
per Silvio Falcón (@silviofalcon)
Macron ha guanyat la segona volta de les eleccions presidencials franceses amb un resultat ampli i prou explícit. Le Pen no ha pogut imposar-se, però ha aconseguit una xifra de vots rècord per al seu partit i per a l’extrema dreta europea. Més de deu milions de sufragis que culminen el rentat de cara del Front National. La segona volta de les presidencials ens deixa, per tant, dos guanyadors: l’un amb els resultats a la mà i l’altra per la seva capacitat d’imposar-se als partits tradicionals i de recollir el vot d’un 33,94% dels electors.
20,7 milions de francesos s’han mobilitzat per evitar que Marine Le Pen arribés a l’Elisi. Ara bé, cal mencionar dues dades importantíssimes: 3 milions de francesos van votar en blanc i més de 12 milions es van abstenir. Són qüestions significatives per veure quins són els límits de la contundent victòria de Macron.
Ara bé, aquesta no és -només- la França en la que Emmanuel Macron rep el vot favorable del 66,06% dels francesos. Els resultats de la primera volta dibuixaven un panorama substancialment diferent. L’hexàgon se’l repartien entre quatre forces polítiques que obtenien el suport d’aproximadament un 20% de l’electorat. Com a cinquena força trobàvem l’actual partit a l’Elisi: el Partit Socialista. La primera volta és un símptoma de la reconfiguració del sistema de partits de la V República i, per tant, l’elecció del Cap de l’Estat no conclou definitivament aquesta atomització política que es viu a França. Quines conseqüències tindran sobre aquesta qüestió les eleccions legislatives?
Les legislatives, la tercera volta
Des del moment que es van conèixer els resultats de la primera volta de les eleccions presidencials que els principals analistes reflexionen sobre la hipotètica composició de l’Assemblea de la República i sobre qui serà l’inquilí de l’Hotel Matignon -la residència oficial del Primer Ministre de França-. El passat 5 d’Abril de 2017 -abans de la primera volta- publicàvem a Finestra d’Oportunitat l’article “Le Pen, Macron i la cohabitació inesperada”, on reflexionàvem precisament sobre aquesta qüestió. Malgrat que les possibilitats de veure Marine Le Pen com a Primera Ministra de França són molt petites, hi ha altres escenaris més probables.
Taula de l’enquesta d’OpinionWay (02/05/2017).
En primer lloc, la primera enquesta publicada (OpinionWay, 2 de Maig) sobre un hipotètic resultat a l’Assemblea Nacional pronosticava una victòria d’En Marche en nombre de diputats. Segons aquest sondatge En Marche i els seus aliats centristes del MoDem obtindrien entre 249 i 286 escons. Aquesta circumstància reforçaria la capacitat de Macron per nomenar un Primer Ministre afí i garantir un quinquennat estable políticament. Evitar la cohabitació o un hipotètic govern de coalició seria una gran notícia pels socioliberals. Tot i això, aquesta enquesta va ser publicada durant l’última setmana de la campanya presidencial; un moment que, sense dubte, afavoria Macron davant dels seus companys del Front Républicain.
Aquest primer escenari plantejaria, segons l’enquesta, una substitució gairebé perfecta entre el Partit Socialista i En Marche (en l’actualitat el PS i els seus aliats tenen 295 diputats). Cal recordar que el sistema electoral de les eleccions legislatives a França consta de circumscripcions uninominals (un total de 577) i que, a més, hi ha un sistema de doble volta. A la segona volta de les legislatives es classificaran els candidats que obtinguin el suport de més d’un 12,5% del cens, possibilitant que hi hagi segones voltes amb fins a 3 candidats. Tot plegat massa complex per fer prediccions abans de començar la campanya a cada districte. Una taula de la mateixa enquesta d’OpinionWay fa explícita aquesta complexitat. En ella s’expliquen com s’aconseguirien els escons segons la simulació que s’ha fet. Només 1 escó seria guanyat en la primera volta i el Front National arribaria a la segona volta en almenys 412 circumscripcions.
Qui passarà a la segona volta? Enquesta OpinionWay sobre les legislatives (02/05/2017).
Per tant, aquestes projeccions posarien sobre la taula un hipotètic pacte de govern entre socialistes i En Marche. La correlació de forces permetria constituir un govern estable i el PS continuaria al govern. Estic convençut que aquest seria l’escenari favorit de Marine Le Pen, amb els ulls posat a l’any 2022.
L’altre escenari possible seria la victòria a les legislatives dels republicans. Un primer ministre de dreta, del partit de Fillon i Sarkozy. Tot i això, encara no disposem de dades de més enquestes per analitzar-ho profundament. Macron, això sí, ha aconseguit presentar candidats a les 577 circumscripcions, tota una fita per una força política nova com la que ell lidera.
La revàlida de Macron: districte a districte
L’enquesta post-electoral d’Ipsos France feta pública ahir al vespre ens oferia una dada molt contundent. El 61% dels francesos no vol que Macron obtingui una majoria absoluta de l’Assemblea Nacional a les properes legislatives del juny. Per citar dos exemples: un 70% dels electors de Fillon i un 71% dels de Mélenchon s’oposen a facilitar els 5 anys de legislatura al nou President. Tot un obstacle per algú que acaba d’assolir una ampla victòria (66%) a les presidencials.
Enquesta d’Ipsos France (07/05)
El nou President de la República haurà de ratificar la seva victòria districte a districte. Aquestes eleccions legislatives seran encara més importants perquè no només ordenaran el panorama polític francès, convertint-se en la tercera volta de les presidencials. Tot plegat va encara més enllà: l’elecció legislativa determinarà qui és la figura política més important del país. Si Macron aconsegueix evitar una possible cohabitació – nomenant un govern fidel – serà a causa d’un bon resultat d’En Marche! obtingut circumscripció a circumscripció.
Ara bé, els aliats del Front Republicà seran rivals a la primera volta en la pugna per classificar-se pel ballotage. En canvi, el Front National concentrarà el vot de la mobilitzada extrema dreta. A la segona volta, però, la fidelitat entre els socis del Front Republicà haurà de ser molt consistent a tots els racons de l’Hexàgon per garantir que el FN no obtingui uns resultats excel·lents. Les projeccions més pessimistes, però, només atorgarien 50 escons al Front National.
La majoria política imperant a França es construirà, més que mai, a cada districte electoral. Potser és la millor oportunitat per a descobrir el Macron estadista capaç de capgirar tendències i d’imposar-se als vells aparells dels partits al territori.
François Bayrou, primer ministre?
La rumorologia és una ciència inexacta, però des de França tot apunta a que Macron tindria en ment fer del veterà polític centrista el seu Primer Ministre. Algú amb experiència, d’un altre partit però que va decidir no participar de les presidencials per donar suport a l’actual President electe. Un excandidat presidencial capaç de donar consistència a l’incipient lideratge institucional de Macron i una cara prou coneguda per garantir un bon resultat a les eleccions legislatives.
A més a més, Bayrou aporta un perfil ideològic molt determinat en l’àmbit europeu (va co-fundar el Partit Demòcrata Europeu). En el marc de l’aposta europeista de Macron, el fet de nomenar un cap de govern amb pedigree europeista facilitaria les relacions amb Brussel·les. Sobretot perquè tot apunta a que En Marche! s’integrarà en la família política liberal-demòcrata (on compartirà grup parlamentari amb C’s i el PDECat).
La revàlida
Les legislatives seran, per tant, el proper ring on Monsieur CAC 40 –el nen mimat de l’IBEX francès- haurà de defensar el seu projecte polític, confrontant-lo alhora amb la dreta, l’extrema dreta i les esquerres. Tot un repte per algú que ha estat acusat d’una certa indefinició política. Aquesta revàlida també serà el bautisme de foc per al Front National, que haurà de demostrar que és capaç de superar el seu sostre de vidre (ara situat en un 34% i 10,6 milions de vots). La participació tornarà a ser, com a les presidencials, un element fonamental per a decidir quina composició tindrà l’Assemblea Nacional francesa. I de retruc, saber qui serà el Cap de Govern de la República francesa.
El sostre de vidre del Front National
Le Pen sabia que seria molt difícil guanyar aquestes presidencials, però ha posat tota la carn a la graella per culminar la desdemonització del Front National. Durant la campanya de la segona volta no hi ha hagut grans manifestacions anti-Le Pen, a diferència de les que es van organitzar contra el seu pare l’any 2002. Ara bé, les urnes han marcat quin és el sostre electoral de Marine Le Pen i el seu partit. Malgrat aconseguir un suport públic molt important, els estrategues lepenistes ja han posat en marxa la següent etapa de l’artefacte de l’ultradreta. Segons va anunciar ahir la candidata presidencial, el FN canviarà de nom per intentar arribar a més població. Un moviment estratègic que posa la mirada al 2022, conscient que les legislatives seran difícils pels seus candidats. En l’actualitat, el FN només compta amb 2 diputats a l’Assemblea.
Aquest panorama obert presidirà França fins el 18 de juny, un cop tingui lloc la segona volta de les presidencials. Serà llavors quan coneixerem la veritable força del nou co-Príncep d’Andorra i de la resta de forces polítiques de l’Hexàgon.