Galícia 2016: majoria absoluta o tripartit?
per Silvio Falcón (@silviofalcon)
El 18 d’abril de 2009 el popular Alberto Núñez Feijóo prenia possessió del càrrec de President de la Xunta de Galícia, i acabava així amb el bipartit compost pel PSdeG i el BNG, coliderat per Touriño i Quintana. 2717 dies després, el PP de Galícia competirà contra si mateix i contra tots els seus adversaris polítics alhora. Una carrera contra el crono. Després de 7 anys, 5 mesos i 7 dies com a President, Núñez Feijóo defensarà la darrera majoria absoluta que resisteix a l’Espanya autonòmica. Davant seu, tres opcions d’esquerres: el PSdeG, En Marea i el BNG.
El President Feijóo arriba a aquests comicis després que el PP tingués uns resultats excel·lents a Galícia a les eleccions generals del 26J (41,49%). L’estructura del PP gallec arriba als comicis absolutament cohesionada i en un bon moment a nivell estatal, ja que totes les enquestes afirmen que aquest moment d’impasse està beneficiant les opcions de Mariano Rajoy. Feijóo és un home de més acció que no pas Rajoy, tot i que conrea també la seva imatge de gestor. Per això la campanya del PP a Galícia pivotarà sobre la millora econòmica i les principals mesures socials del govern Feijóo. Totes les enquestes apunten una victòria del PP amb molta diferència sobre la segona força política. Però, fins ara, cap no s’ha atrevit a pronosticar una nova majoria absoluta de Feijóo.
I si no hi ha majoria absoluta?
Personalment trobo que el PP de Galícia està molt fort i arriba molt bé a les eleccions al Parlament de Galícia. Desconec si tindrà prou força per assentar una majoria absoluta de diputats i diputades a “o Hórreo”, però trobo que té prou capacitat per atreure el potencial votant de C’s (que ho té molt difícil per superar el 5% de barrera electoral). En aquesta línia de transvasament i de mobilització electoral estan treballant els populars la precampanya. Però qui són els altres?
En primer lloc, trobem la candidatura del PSdeG-PSOE, liderada per un membre del sector més galleguista dels socialistes: Xoaquín Fernández Leiceaga. De fet, Leiceaga va militar al BNG fins l’any 2002, quan va marxar i va fer-se militant socialista. Poc conegut pel gran públic, juga amb l’avantatge de ser vist amb bons ulls pel votant potencial d’altres formacions (En Marea i BNG). Els seus principals problemes els troba dintre del seu partit: els comentaris crítics de l’alcalde de Vigo (Abel Caballero) i la seva situació d’interinitat a la secretaria general del PSdeG no l’ajuden gens. De fet, l’anterior secretari general –Gómez Besteiro– va dimitir després de ser imputat per sis delictes, i va renunciar a ser candidat socialista. Aquest fet va obligar el PSdeG a convocar primàries, que va guanyar Leiceaga davant de l’exconseller de Presidència Méndez Romeu.
El principal repte de Leiceaga serà encapçalar l’alternativa a Feijóo tot evitant el sorpasso. Aquest economista de Noia –conegut amb el sobrenom de Xocas– té fama de ser dialogant i acumula un important prestigi a nivell acadèmic. Se’l veu com una persona normal.
En segon lloc, arriba En Marea, amb la forma jurídica de partit instrumental i sense cap força política integrada, formalment, dintre seu. Tot i això, compten amb el suport d’Anova, Cerna, Esquerda Unida, Espazo Ecosocialista i Podemos, aquests últims després d’un serial fet públic amb sonora polèmica. El suport de les marees municipalistes d’A Coruña (Marea Atlántica), Compostela (Compostela Aberta) i Ferrol (Ferrol en Común) ha estat clau per a l’articulació d’aquest complex artefacte polític. El seu candidat, l’exmagistrat progressista del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, Luís Villares, és també força desconegut en el panorama polític gallec. Malgrat això, porta anys lligat a l’activisme judicial de signe progressista i sent molt proper el nacionalisme gallec. De fet, a més de coordinador a Galícia de Jutges per a la Democràcia, va fundar la Irmandade Xurídica Galega, amb l’objectiu que es respectin els drets lingüístics dels galaicoparlants en l’àmbit de la justícia.
Si Villares aconsegueix el sorpasso al PSdeG (com va fer Beiras el 1997) i el PP no assoleix la majoria absoluta, serà amb tota seguretat President de la Xunta. Ara bé, primer caldrà que les múltiples veus internes actuïn prou coordinades fins el dia de les eleccions i que el candidat acabi de fer un bon paper en les seves aparicions públiques i debats.
En tercer lloc, trobem el Bloc Nacionalista Gallec, el BNG. La formació nacionalista no passa per un bon moment després que hagi quedat sense representació al Congreso. Tot i això, el seu gruix militant i la seva capacitat resistent davant el seu mal moment polític són la seva gran aposta per tal de ser decisius a l’hora de contribuir a fer fora Feijóo. Amb el programa més clar i contundent de totes les opcions d’esquerres, plantegen qüestions com el concert econòmic o el dret a decidir de Galícia. La seva candidata serà la politòloga i fins ara parlamentària i portaveu nacional del BNG Ana Pontón. Es tracta d’una aposta per la renovació amb la qual els nacionalistes aspiren a recuperar part del terreny perdut en les darreres eleccions.
El repte del BNG és fer un bon resultat i obtenir un grup parlamentari. La gran incògnita serà si el BNG participarà d’un hipotètic govern tripartit amb PSdeG i En Marea o si bé decidirà d’observar-lo des de l’oposició parlamentària.
Renovació contra Feijóo
Les tres formacions d’esquerres presenten candidats i candidates prou desconeguts. Veurem si l’electorat prefereix el gestor Feijóo (sempre pendent d’un hipotètic salt a la política estatal) o la nova proposta de l’esquerra gallega. Les escissions al BNG, amb figures destacades ara integrades a En Marea; les discrepàncies públiques a la pròpia Marea; i l’allargada ombra d’Abel Caballero al PSdeG compliquen la feina del canvi.
El 25S veurem si resisteix la darrera majoria absoluta de l’Espanya autonòmica o es constitueix un nou govern (liderat per Leiceaga o Villares) en forma de bipartit o de tripartit. Els gallecs decideixen.
Llegeix la segona part d’aquest article.
