Racisme, vots a canvi d’Odi
Per David Nàcher (@nacherd)
La campanya preelectoral i electoral dels partits a les municipals del 24 de maig ha mostrat que l’esperit de Plataforma per Catalunya no està ni molt menys limitat a aquest partit i als seus resultats a les eleccions del 2007 i 2011.
Catalunya està patint les conseqüències d’aquesta retòrica, ja viscudes pels Països Baixos fa una dècada, quan el PVV i el seu líder Geert Wilders van entrar al parlament neerlandès amb 9 diputats. El discurs era semblant al de l’expartit d’Anglada: es van constituir com un partit monotemàtic antiimmigració, islamòfob, populista i “modern”. Amb una campanya molt clara i feta porta a porta, van obtenir grans resultats a la zona més industrial del nord d’Holanda i van arribar a ser un dels partits més votats a determinats barris de Roterdam i Amsterdam.
El més perillós, però, no van ser els seus resultats i la seva força electoral, sinó el seu èxit en fer que la immigració es convertís en un tema electoral, no només de la seva campanya, sinó també de la dels partits de dreta tradicional. Partits “catch-all” liberals, demòcrata-cristians i conservadors van decidir radicalitzar el seu discurs i introduir temes controvertits en les seves agendes per fer front a la davallada de vots que estaven patint. Els marroquins i els turcs, que mai havien aparegut en l’agenda política, van convertir-se en l’enemic i la campanya del 2006 es va convertir en un “i jo més” en contra dels nouvinguts i els holandesos d’arrels musulmanes.
El paral·lelisme amb la política catalana és evident. Tot i que l’èxit de PxC és més que relatiu a nivell nacional, les conseqüències de la seva aparició són més reals que mai. La precampanya està sent prou explícita en aquest tema i la petjada d’aquest partit és més que evident en alguns municipis. L’Hospitalet, ja prou afectat per la trobada de Pegida que s’hi va realitzar, ha estat el primer municipi en què el PP ha fet ús del segell de campanya “En Badalona La Receta Funciona”, que ben aviat s’estendrà a d’altres poblacions de Catalunya. Sembla que d’altres partits no es quedaran enrere i faran companyes similars.
La pilota, doncs, és a la teulada de la societat civil organitzada que, de manera conjunta, ha de lluitar perquè aquest missatge canviï. És l’hora de canviar el discurs i de fer d’aquesta societat un lloc d’acollida i respecte. Tot i que la democràcia va molt més enllà de votar cada quatre anys, les eleccions són un bon moment per mostrar les nostres simpaties i antipaties envers les campanyes, així com la nostra plena disconformitat amb aquest discurs. És per això que a nivell local la frase recurrent “cada vot compta” té tot el sentit, especialment quan parlem de Drets Civils, participació i antiracisme.
Així doncs, el 24 de Maig no votis Racisme.
