Deriven els Estats Units cap a esdevenir una democràcia dinàstica?
per Aleix Sarri (@aleixsarri)
És inquietant que cada cop hi hagi més veus que reclamin que a les properes eleccions presidencials americanes els dos candidats siguin un Bush i una Clinton.
Des del 1980 només en els darrers dos anys no hi ha hagut representants d’aquestes dues famílies en el govern americà. De 1980 al 88 Bush pare fou Vice-President de Reagan, del 88 al 92 President. Del 92 al 2000 fou el torn de Bill Clinton, i del 2000 al 2008 de nou Bush fill “reconquerí” la presidència. Finalment, entre 2008 i 2012 Hillary Clinton fou la Secretaria d’Estat d’Obama i de facto la seva número 3. Avui Hillary i Jeb (germà de George Bush Júnior i ex-governador de Florida) sonen molt per a ser els candidats del Partit Demòcrata i Republicà a les presidencials del 2016.
Inquietant, i sobretot una senyal de mala salut democràtica. En el moment en què un país com els Estats Units, dues famílies quasi es reparteixen el poder, és senyal que quelcom de molt gros està fallant en el sistema polític, però també electoral.
La transmissió del poder de pares a fills (o familiars) al més alt nivell sol ser més pròpia de països autocràtics o monàrquics, però ja hi ha altres casos en què una democràcia ha pres tints dinàstics, perjudicant-ne la qualitat.
Un cas similar a l’americà ha estat Grècia, on els Papandreu i els Karamanlis s’han repartit el poder durant 2/3 parts dels anys des de la caiguda de la dictadura dels coronels el 1974. Malgrat que no es pot considerar com a únic factor explicatiu de la crisi grega, és obvi que aquesta dada és fonamental per entendre moltes de les coses que han passat a la nació de Sòcrates i Pericles.
Tampoc a la Índia van gaire al darrere en aquest sentit. 5 generacions de la família Nehru-Gandhi han encapçalat el govern del país i/o el partit del Congrés fins al dia d’avui. El seu líder actual Raul Gandhi no ha fet pas cap altre mèrit que ser família de qui és.
Caldria preguntar-se doncs, què està passant al sistema electoral i polític dels Estats Units per a que la política prengui aquesta deriva tan profundament endogàmica més pròpia de democràcies menys consolidades.
No nego els talents de Jeb Bush i Hillary Clinton. Estic absolutament segur que són gent molt i molt competent. Però crec que faran un flac favor a la democràcia americana si es presenten a les eleccions. Dos cognoms, dues dinasties, per prestigioses que siguin, no haurien de dominar la política de la primera potència d’Occident.
