El cas Àlex Fàbregas
Fa uns dies es va obrir una nova polèmica sobre les seleccions, els himnes, les banderes i els sentiments de cada persona.
Àlex Fàbregas, jugador de la selecció espanyola d’hoquei herba, que es troba a Londres disputant els JJOO, ha estat l’objecte sobre el qual està caient totes les crítiques. En una entrevista al diari ARA, el jugador barceloní va expressar; “ jugo amb Espanya perquè és amb qui em toca jugar i no tinc altre opció, però el meu sentiment és català i no sento el mateix amb l’himne espanyol que amb els Segadors”.
Aquestes declaracions han encès la parròquia i des de dissabte ha rebut totes les crítiques més sagnants per haver fet aquestes declaracions, fins al punt de rebre per part d’alguns “animals” amenaces de mort i veure’s obligat a tancar el seu compte de Twitter.
Un altre exemple el trobem amb el jugador d’hoquei patins Miquel Masoliver, que es va anunciar que ell només jugaria amb la selecció catalana. Després de tot l’enrenou i de l’amenaça d’inhabilitació, va ser desconvocat en primer terme per no crear encara més polèmica, però finalment va anar a Monza a jugar l’Europeu amb la selecció.Per desgràcia, aquest no és un fet aïllat i ja en tenim alguns antecedents. L’any 2006, coincidint amb el Mundial d’Alemanya, el llavors seleccionador Luis Aragonés, va decidir fer unes jornades de convivències amb els jugadors que considerava que tenien opció d’entrar a la llista definitiva. En aquell moment, un dels centrals amb opcions per anar convocat era Oleguer Presas, jugador del Barça. Però el propi Oleguer ja havia reconegut obertament el rebuig a jugar amb la ‘Roja’. Finalment, tot i que mai a sortit plenament a la llum pública, Oleguer va anar a aquella convocatòria però sabent ja que després no seria convocat i evitant problemes legals.
Amb aquests i d’altres casos que no afecten a jugadors catalans sempre han estat massacrats des de sectors espanyolistes per no sentir-se espanyol i no voler defensar el país. Realment costa d’entendre que en moments com aquests encara hi hagi gent que coarti les opinions, els desitjos o els sentiments de les persones i, encara pitjor, d’amenaçar o insultar per expressar una opinió.
El que la majoria de gent no sap és que amb els casos exposats i no exposats hi ha una qüestió de fons que la podríem qualificar d’absurda. Segons estableix la Llei de l’Esport o Llei 10/1990 en l’article 76 i 79, quan algun jugador deixa entreveure que no vol formar part de la selecció espanyola sap o se li ha de fer saber que serà sancionat i en aquests articles es preveu la inhabilitació, suspensió o privació de la llicència federativa amb caràcter temporal o definitiu i amb transgressió d’una norma qualificada com a molt greu. No estableix quina serà la sanció en cada cas, ja que dóna la potestat a cada una de les federacions a prendre la decisió.
És aquesta norma la que acaba impulsant que els jugadors es vegin obligats a anar a jugar amb la selecció. Tot i això, l’oportunitat d’anar a uns JJOO no es produeix gaire sovint, així que aprofitar les oportunitats tampoc està gens malament. En casos com el de l’Àlex Fàbregas la gent el mirarà perquè defensa el seu país, ell hi anirà per passar-ho bé, tenir més èxit esportiu i conèixer coses noves envoltats dels seus grans amics.