Amb els ulls sobre Europa: Martin Schulz

Schulz, l’alemany que s’estimava el català

El passat 17 de gener de 2012 va ser escollit el nou president de l’Eurocambra. Coincidint amb la mitja legislatura europea i després dels dos anys i mig de presidència del polonès Jerzy Buzek, els eurodiputats i les eurodiputades van haver de votar el màxim representant de l’única institució escollida democràticament (de manera directa) d’entre totes les institucions comunitàries. Els candidats a succeïr Buzek eren l’alemany socialdemòcrata Martin Schulz (fins llavors líder de l’oposició), la britànica Diana Wallis (liberaldemòcrata) i el conservador reformista britànic Nirj Deva. Fruït del pacte entre populars i socialdemòcrates, Schulz tenia garantida l’elecció, però el marge de vots el convertiria en un president reforçat o en un chairman més de l’Eurocambra. El resultat final va ser prou ajustat, tot i que la gran sorpresa va ser el gran resultat del conservador Nirj Deva, que, amb 142 vots va quedar molt lluny dels 387 que va rebre l’alemany Schulz. La libdem Diana Wallis va quedar-se amb 141 vots. I vet aquí que, amb Schulz a la presidència, entraven nous temes a l’agenda del Parlament Europeu. Més d’un eurodiputat començava a sentir-se incòmode al seu escó.

I és que, a la següent votació, la que havia d’escollir vicepresidents i vicepresidentes per al Parlament Europeu, dos polítics de l’Estat espanyol van ésser escollits d’entre els seus companys i companyes d’arreu d’Europa. L’un, més famòs, no va ni poder aconseguir el recolzament de la totalitat dels diputats del seu grup: Aleix Vidal-Quadras. L’altre, un històric socialista d’aquells que en diuen guerristas i que, pel que sembla, no li té massa estima al català: Miguel Ángel Martínez.
Entre bastidors els diputats catalans no sabien què votar. Els grups nacionalistes no sabien si la promesa de Schulz de lluitar per l’oficialitat del català al Parlament Europeu desapareixeria un cop fos escollit President. Finalment, al cap d’uns dies, Martin Schulz va fer declaracions anunciant que faria tot el que estigués al seu abast per introduir el debat sobre la llengua catalana a la Mesa de l’Eurocambra. Molt més del que podien haver imaginat Junqueras, Tremosa, Romeva, Sedó, Badia i Obiols en qualsevol altre moment de la legislatura.

Llavors va ser quan van sorgir veus discordants. Els micros ja no van córrer a escoltar l’estil tant proper a Jiménez Losantos de Vidal-Quadras. El seu col·lega socialista en la vicepresidència del Parlament Europeu va ser qui va acaparar els titulars, tot dient: “Es que sencillamente no se hará, tanto da el motivo“, referint-se al recolzament de Schulz a l’oficialitat del català al Parlament Europeu.

I és que el llibreter d’Eschweiler coneix millor la cultura i llengua catalana que un senyor de Castella-la-Manxa. I, per tant, li mostra el respecte que ha de tenir un idioma de 10 milions de persones. Diuen que la ignorància és molt atrevida i, potser, aquest és el cas del señor Martínez. Tot i això, la ceguesa que li provoca el seu espanyolisme exacerbat segurament també té alguna cosa a veure amb tal mostra d’intolerància. Sobretot, i el que és més greu, quan és el vicepresident que s’encarrega de multilingüisme, traducció i interpretació de l’EuroParlament. Haurà llegit mai en Jaume Cabré, com sí ha fet el socialdemòcrata alemany? Deixeu-me que ho dubti.

Europa té moltes cares. Conegudes, desconegudes, indesitjables i estimades. Però sembla que per a la construcció d’una Europa que vagi més enllà del domini dels mercats i de la dictadura del control del dèficit encara tenim aliats més enllà dels Pirineus. Una Europa dels pobles. I potser que el Schulz és una d’elles. Qui sap. El temps ho dirà.

NOTA 24/11/2016: El temps ha parlat. Martin Schulz ha estat el primer President del Parlament Europeu en repetir mandat al capdavant de l’Eurocambra. Ha estat President un total de 5 anys, que acabaran el gener de 2016. No ha intentat fer oficial el català a l’Eurocambra i ha decebut per voler representar, com ningú, el pacte a 3 que governa les institucions europees. Fins i tot ha intentat romandre 2 anys i mig més al càrrec, però els populars no li han permès. Farà política alemanya, diuen, o potser només ho intentarà. Tot i això, fa goig veure com Martínez o Vidal-Quadras no ocupen ja llocs de responsabilitat (no són eurodiputats). Espanya en l’actualitat només té un vicepresident del Parlament Europeu, Ramón Valcárcel (sí, aquell expresident de Múrcia que va dir que Maragall era un borratxo). Sembla clar que el català no serà oficial a Europa si Catalunya no esdevé un Estat independent.