Per què cal pagar entrada al Parc Güell?
Per Blanca Sarrias (@blancasarrias)
El debat sobre l’accés al Parc Güell ha estat molt present entre veïns, institucions i residents de Barcelona durant aquest darrer any. I per fi, el passat divendres 25 d’octubre va entrar en vigor la nova modalitat d’entrada al parc, revifant de nou la polèmica entre els ciutadans.
El Parc Güell és un dels espais més coneguts internacionalment de la ciutat de Barcelona, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO, aquest fet el situa al capdavant de llocs d’interès turístic amb un elevat patrimoni cultural. Segons les darreres dades proporcionades per l’Ajuntament de Barcelona, el parc rep una mitjana de més de 25.000 visitants diaris, actualment més de 9 milions de persones visiten el parc a l’any. Però, d’aquests només un 2.4% són ciutadans de Barcelona. El 97,6% restant de visitants es reparteix entre turistes procedents de Catalunya (4,3%), l’estat (7,1%), i l’estranger (86,2%), cap sorpresa si tenim en compte que el Parc Güell és un dels punts neuràlgics de la ruta del modernisme.
Tanmateix, avui en dia el Parc Güell ha perdut part del seu encant degut al seu ús desmesurat com a punt d’atracció turístic i cultural. La gran afluència de visites ha desencadenat un seguit de males pràctiques com ara la proliferació d’activitats no regulades, alguns comportaments incívics o aglomeracions que deriven amb conflictes de convivència amb els veïns i que redueixen la qualitat de la visita, entre d’altres.
Precisament per aquests motius, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el Pla de Regulació que estima conservar el llegat artístic i cultural de Gaudí, millorar la vida dels veïns i allunyar el parc de la massificació.
El pla de regulació pretén donar accés a un màxim 800 visites per hora per tal de racionalitzar el nombre de persones visitant el parc simultàniament, i l’entrada té un preu entre 5 i 10€, que és més econòmica a través del lloc web. Tant els veïns dels barris propers (El Coll, Vallcarca i Penitents, la Salut, el Carmel i Can Baró), com l’Escola Baldiri Reixach i els ciutadans que s’adhereixin a la iniciativa Gaudir+BCN podran accedir-hi gratuïtament. Un sistema similar al que s’utilitza a la Sagrada Família.
En conclusió, el propòsit final de regular l’accès al parc es centra en proveïr un espai de calma i tranquilitat per als veïns, així com protegir un espai declarat Patrimoni Mundial i millorar l’experiència dels turistes. En cap moment es tracta d’un afany recaptatori per part de l’Ajuntament, sinó d’apostar per un Turisme Responsable, en el que la qualitat es preserva per sobre la quantitat. Polítiques com aquestes estan d’acord amb les directrius que es van definir a la 7ª Conferència Internacional de Turisme Responsable organitzada a Barcelona a principis d’aquest mes d’octubre.
Hem de reconèixer que l’èxit turístic a Barcelona ha tingut impactes molt positius, ha aportat riquesa a la ciutat i als seus habitants, i la marca Barcelona és una de les més valorades del món. Amb tot, el repte principal amb el que ens enfrontem avui és optar per l’excel·lència i començar a reduir la nostra dependència del turisme low-cost. Recordem que només un 2,4% dels visitants són de Barcelona, que aquests tindran diversos descomptes i que per tant amb prou feines els afectarà la mesura. Al contrari, els qui vagin al Parc Güell d’ara en endavant gaudiran d’una experiència més autèntica i menys massificada. Per als veïns i turistes és clarament una situació de win-win. I algú es creu que un turista deixarà de veure una joia com el Parc Güell per menys de 10€ quan dinar de menú a qualsevol bar de la ciutat costa el mateix?
Blanca Sarrias
Graduada en Gestió Turística i Hotelera per TSI-Turisme Sant Ignasi (ESADE). Pots seguir-la a twitter a @blancasarrias>@blancasarrias
Per llegir l’article en PDF clica aquí
