5 raons per defensar la consulta del 9 de Novembre de 2014

per @silviofalcon

S’obre la porta del despatx del President. Apareix Artur Mas i darrera d’ell els líders d’ERC, ICV i la CUP. Tot el país expectant. Més d’un preguntant-se si les cares serioses han de fer-nos preocupar. Pren la paraula el President i anuncia el procediment de la roda de premsa, eternitzant l’espera. I sí, finalment ho anuncia. L’acord de la consulta. L’any que ve. Molt hàbilment, el President Mas ho diu de la següent manera:

“La pregunta que hem acordat és una pregunta, una sola pregunta en dos apartats. Que tots són molt clars.
—Primer apartat: ‘Vol que Catalunya esdevingui un Estat?’ Sí o no.
‘Estat’ escrit en majúscules.
—Segon apartat: en cas de resposta afirmativa, d’aquella gent que diu sí, que vol que Catalunya es converteixi en estat: ‘Vol que aquest estat sigui independent?’ Sí o no.”

Primera reacció del tribunero independentista? Decepció. Estat independent. Dues preguntes? Goita, allà amb ICV i la CUP a la foto. I l’Espadaler i l’Ortega d’Unió. I és llavors quan al cap d’una estona penses: això és molt gros. I t’ho rumies. La primera pregunta no m’agrada, han guanyat Herrera i Duran…Estat independent.

Unes hores després m’atreveixo a defensar el disseny de la pregunta per a la consulta del 9 de Novembre de 2014. Un disseny inclusiu i prou contundent que permet engegar amb garanties, d’un cop per tots, el procés de transició nacional.

Què votaran els federalistes?

El primer avantatge del disseny d’una pregunta túnel que posi al mateix bàndol a federalistes i independentistes és que obliga als primers a definir-se. Qui trobarà més problemes és el PSC de Pere Navarro, que malgrat oposar-se a la consulta tindrà fugues de vots per tots costats. Catalanistes votant el doble sí i socialistes votant el No. I el partit quedarà al mig de la força centrífuga polaritzadora del debat independentista. El PSC, després dels seus moviments difícils de comprendre, passarà a reforçar les files dels dos grans bàndols. El doble sí i el no. Les opcions clares.

ICV juga un paper prou més important. Han jugat les seves cartes i han escenificat davant el seu electorat que la primera pregunta és aquella amb la qual se senten més còmodes. Ara bé, votarà Sí-No el federalista convençut sense cap proposta (només amenaces) arribant des de Madrid? Caldrà veure què faran també els seus companys d’EUiA, però sembla clar no es pronunciaran clarament sobre la segona pregunta. I això els pot passar factura.

Una data després d’Escòcia

La cridòria mediàtica havia obviat la possibilitat que la data fos després del referèndum escocés. Hi havia qui defensava la consulta pel mateix dia, d’altres per dos dies abans. La data del 9 de Novembre reuneix diferents requisits que la fan interessant. És prou allunyada de la data escocesa per evitar l’efecte de la seva hipotètica derrota però prou propera com per aprofitar l’onada informativa internacional de la consulta britànica. Això posa Catalunya a l’ull de l’huracà mediàtic internacional però l’allunya de l’ona negativa que podria arribar dels mals resultats de la iniciativa del govern d’Alex Salmond.

Els tempos també són una bona notícia. Un any pel davant per preparar el terreny, esgotar les vies legals i convocar una consulta impecable des del punt de vista democràtic. Temps per davant i bona feina.

Un posicionament conjunt de Convergència i Unió

El disseny de la pregunta de la consulta força CiU a posicionar-se clarament en relació a la pregunta. Que el partit del govern no recolzés l’opció de la doble afirmació seria molt negatiu en el panorama internacional. Cal estar preparats, però, per les últimes partides d’escacs que jugarà Duran i Lleida des del seu despatx del Congreso. Sempre hàbil, pot aconseguir que CiU doni llibertat de vot a la segona pregunta i abaixar el sufflé independentista pre-consulta. Addicionalment CDC necessita demanar el doble vot afirmatiu i per tant serà difícil que tinguin posicions properes.

CiU, per tant, haurà de revisar definitivament el programa electoral de les eleccions de 2012. Un programa que en el seu dia va significar el gran salt ideològic de Convergència i Unió però que amb el pas dels mesos ha demanat concreció en quant al concepte “d’Estat propi”. Les JNC i la Unió de Joves molt probablement seran aliats del sector independentista però caldrà veure per quina opció es decanten.

Gran mobilització independentista

Parlàvem de partits. CDC, UDC, ERC, ICV, EUIA, CUP. Societat civil. AMI, Assemblea Nacional Catalana, Súmate i Òmnium cultural. Hem de treure dos milions de persones al carrer per tal que votin favorablement a la independència de Catalunya. Estratègicament és intel·ligent que la pregunta sigui clara i la resposta sigui explícita i binària. La consulta passarà examen a l’independentista. Qui no hi sigui, que després no es lamenti. Reagrupament, Solidaritat Catalana i Nova Esquerra Catalana també han donat suport a la pregunta que ha formulat Artur Mas. És un nou repte pel treballat múscul de l’Assemblea, que després de dos macroactes com els de les Diades 2012 i 2013 afrontarà un nou i gegantí repte. Guanyar el referèndum. I serà molt difícil.

El referèndum es guanya amb una majoria de 50+1

Si el 51% de catalans i catalanes voten a favor de la independència aquesta serà l’opció guanyadora. Aquest disseny és potser polèmic ja que en donar tres opcions podria facilitar els empats tècnics entre els dos blocs. Tot i això, elimina la possibilitat d’un 33% per a cada opció i treballa pensant en una gran majoria per canviar el status polític de Catalunya en una mateixa opció: la primera pregunta. Dins aquest gran percentatge, caldria aconseguir que una gran majoria també contestés la segona pregunta afirmativament.

La segona pregunta només tindrà efecte en cas de la victòria del Sí a la primera pregunta. Per tant, serà el vot preferencial dels que han guanyat la consulta. L’opció majoritària. Una bona estratègia per fer de la necessitat virtut i apropar els federalistes al sobiranisme sense traumes ideològics ni fractures socials. Votant.

És clar que a mi m’hagués agradat una pregunta clara com la d’Escòcia. Però tot i que aquesta no era la pregunta que volíem els independentistes (la nostra), el procés ara té una orientació i una sortida. Rumb. I com que passa això, a Madrid es posen molt nerviosos. I voldran prohibir-la i intentarem fer-la per totes les vies possibles. Però si no es pogués celebrar, ja tindríem aquesta butlleta preguntant sobre la independència. Si ens suspenen l’autonomia o ens anul·len la consulta, serem capaços d’engegar el pla B?

Silvio Falcón

Per llegir l’article en PDF clica aquí