19 anys d’injustícia social
Aquest passat 11 d’Abril vam celebrar una trista efemèride, ja que, va fer 19 anys que un jove valencià anomenat Guillem Agulló va morir per culpa d’una ganivetada. L’autor dels fets va ser un altre jove, conegut per a la seva ideologia feixista, que amb sang freda i sense que li tremolés la ma, li encertà el ganivet per l’esquena.
El judici, no absent de polèmica, va condemnar a l’assassí a 14 anys de presó, dels quals en va complir quatre, i va absoldre a la resta d’integrants del grup que l’acompanyava aquella nit. Uns anys més tard, en concret l’any 2007, aquest mateix agressor va presentar-se a les eleccions de Xiva de Bunyol pel partit ultradreta Alianza Nacional.
Molts partits, entre ells els majoritaris, van condemnar l’acte, ja que, va ser reconegut com a crim polític. Encara avui, ni el Partit Popular, ni Unió Valenciana (partit que gaudia d’una bona representació a les Corts Valencianes) han parlat sobre el tema i quan se’ls hi pregunta per la seva opinió en defugen.
Per tant, penso que l’11 d’Abril és una data important per a recordar que en el nostre país no existeix la justícia. Hi ha una separació clara en víctimes de primera i víctimes de segona. La llei de partits és un simple instruments pel control i el desgast dels partits nacionalistes perifèrics i no encaixa en una democràcia militant a l’alemanya* com alguns partits ens volen fer creure. És totalment incoherent prohibir el dret a la creació d’un partit polític a l’ala més radical de l’esquerra independentista basca per temor a una vinculació indirecta am el grup terrorista ETA, si no limites el mateix dret a d’altres partits que inclouen assassins i feixistes a les seves llistes, com pot ser Alianza Nacional, España 2000 o d’altres grupuscles reaccionaris.
Encara hi ha un fet més. Crec que és totalment il·lògic que hi hagi partits polítics que siguin clarament pragmàtics en la condemna a atacs terroristes i que hagin sigut incapaços de condemnar un atac com el que va patir Guillem Agulló. No reconèixer l’atac a aquest jove com un atac terrorista amb ideologia política és un error imperdonable que el PP hauria de reflexionar amb profunditat i rectificar demanant perdó, com ell mateix exigeix en vers a d’altres partits.
Per això mateix crec que la mort d’aquest jove ha de ser quelcom més que l’anecdotari d’una matinada qualsevol al País Valencià. És un exemple d’injustícia i de racionalitat amic-enemic que hem heretat del franquisme. Per tant, l’11 d’Abril ha de quedar en la nostra consciència per recordar-nos que no es pot perdonar sense disculpa i no es pot oblidar sense justícia. Guillem Agulló, ni oblit, ni perdó.
Video de canal 9 sobre els fets