Les 10 dones joves més poderoses de l’Àfrica

per Helena Cardona (@HelenaCardona)

Per aquells que imaginin la dona africana com una pobra dona desemparada, analfabeta i amb molts nens al seu càrrec, heus aquí l’altra cara de la moneda. I parlo de cares d’una moneda perquè en una mateixa moneda, com als països africans, hi conviuen dues realitats oposades: la cara de la riquesa i la creu de la misèria. Sense oblidar les injustícies que assolen l’Àfrica, es fa necessari de presentar casos d’èxit i d’escriure sobre la brillant trajectòria de grans dones situades al capdavant d’empreses i institucions. A l’Àfrica no només hi passen tragèdies: de fet, és un continent tan gran que hi podem trobar des de la pobresa absoluta fins a grans emprenedors i innovacions tecnològiques d’alt nivell. La llista següent ha estat elaborada pels periodistes de “Forbes” Farai Gundan i Mfonobong Nsehe, especialitzats en emprenedoria i empreses innovadores del continent africà. Segons “Forbes”, aquesta generació “és la més ambiciosa, ja que aquestes dones estan disposades a construir indústries, reformar la societat, salvar vides, reescriure la història, i transformar el continent.” Joves i riques, elles són la nova generació de les elits africanes.

Per una banda hi trobem les grans dames de negocis, grans inversores del sectors clau del continent africà. Són l’angolesa Isabel dos Santos, de 41 anys, i Valentina da Luz Guebuza, de Moçambic, de 33 anys. Totes dues són filles dels Presidents dels països respectius i per tant provenen d’una elit privilegiada. Amb 24 anys, Dos Santos va començar en el món dels negocis i actualment és la dona més rica de tot el continent. Peça clau del món dels hotels, el petroli, els diamants, els bancs i les telecomunicacions, a través de les seus holdings, Dos Santos controla el 25% d’Unitel (l’operador de telecomunicacions d’Angola), el 25% del Banc BIC i un 20% del Banc BPI, que cotitza a la borsa portuguesa, entre moltes altres participacions en empreses. Molts analistes diuen que Guebuza serà la seva successora. Fa dos anys aquesta jove es va posar al capdavant de l’empresa familiar Gestão e Desenvolvimiento, centrada en la consultoria de negocis, l’enginyeria, la logística i el sector miner. Avui, amb 34 anys, assegura que treballa 24 hores els set dies de la setmana per aprofitar totes les oportunitats que es presentin.

L’Àfrica també té valentes emprenedores: la nigeriana Tara Fela-Durotoye, la sud-africana Rapelang Rabana i la zambiana Monica Musonda. Durotoye és propietària d’un imperi del maquillatge, la House of Tara, i a més de vendre cosmètics i perfums, ha obert una escola i un estudi de maquillatge propis. Rabana, de només 29 anys, és la fundadora i presidenta de Yeigo Communications, empresa radicada a Ciutat del Cap que desenvolupa serveis innovadors de telecomunicacions. Actualment, al continent africà estan creixent les iniciatives relacionades amb les telecomunicacions ja que és un dels sectors econòmics més puixants. El desembre de 2012, Rabana va fundar Rekindle Learning, una start-up que ofereix solucions d’aprenentatge a través del mòbils. Per la seva banda, la zambiana Monica Musonda és una businesswoman tot-terreny. Designada Young Global Leader al Fòrum Econòmic Mundial el 2013, és la fundadora de l’empresa Java Foods, una companyia processadora d’aliments que produeix Eezee, una rentable marca de fideus instantanis. Abans, Musonda havia treballat per Aliko Dangote, l’home més ric de l’Àfrica, com a consellera general del Grup Dangote, on dirigia un projecte de construcció d’una planta de ciment a Zàmbia. En l’actualitat, Musonda és membre dels consells d’administració de Dangote Industries Zambia i del Banc Central de Zàmbia, així com la presidenta de Kwacha, el major fons de pensions a Zàmbia.

No falten les directores de grans institucions per impulsar el desenvolupament en els països africans: Mimi Alemayehou, d’Etiòpia, Vera Songwe, del Camerun, Claire Akamanzi, de Rwanda i Hadeel Ibrahim, d’origen sudanès. Alemayehou és la vicepresidenta executiva d’Overseas Private Investment Corporation (OPIC), la institució financera de desenvolupament del govern dels EUA, que busca mobilitzar capital privat per ajudar a resoldre els reptes crítics de desenvolupament. Alemayehou vas ser nomenada vicepresidenta de l’OPIC pel President Obama, i gestiona setze-mil milions de dòlars destinats a inversions en mercats emergents. Abans de ser el braç fort dels EUA als països subdesenvolupats, Alemayehou ja havia estat la seva administradora a la Banca Africana del Desenvolupament (BAD). Per la seva banda, Songwe és la responsable de la Banca Mundial al Senegal, Cap-Verd, Mauritània Gàmbia i Guinea-Bissau. A més, Songwe ha destacat per haver escrit nombroses vegades sobre la seguretat alimentària i la relació intrínseca entre la crisi alimentària i la crisi financera. La següent en aquesta llista és la ruandesa Claire Akamanzi, de 34 anys, directora d’operacions de la Junta de Desenvolupament de Rwanda (RDB), una institució governamental responsable d’accelerar el desenvolupament econòmic a Rwanda per impulsar el sector privat. Akamanzi havia debutat com a diplomàtica a Londres i havia estat negociadora del govern ruandès a l’Organització Mundial del Comerç, a Ginebra. Per altra banda trobem Hadeel Ibrahim, la directora de la Mo Ibrahim Foundation que rep el nom del seu pare Mo Ibrahim, un bilionari empresari de les telecomunicacions. Des de la Fundació, Hadeel Ibrahim té com a objectiu promoure el lideratge africà al món i impulsar canvis socials per combatre la pobresa, així com atraure famosos com el cantant Bono d’U2 per impulsar les seves campanyes. Finalment, en el sector de la política, hi trobem la més jove de la llista, la ugandesa Alengot Oromait. Amb 20 anys és la parlamentaria més jove del Congrés d’Uganda. Oromait va ser elegida el 2012 per la regió d’Usuk, del districte agrícola de Katakwi, desprès de la mort del seu pare, que havia estat diputat per la mateixa regió fins al 2012.

L’article de “Forbes” continua la llista amb deu altres dones: la parlamentària sud-africana Lindiwe Mazibuko, l’emprenedora egípcia Minoush Abdel-Meguid, la doctora Ola Orekunrin de Nigèria, l’empresària sud-africana Sibongile Sambo, l’actriu kenyana Lupia Nyongo, l’emprenedora de la RDC Amini Kajunju que dirigeix l’Africa-America Institute, la dissenyadora de moda nigeriana Folake Folarin-Coker, l’escriptora NoViolet Bulawayo de Zimbabwe, l’escultora kenyana Wangechi Mutu, i la viceministra de justícia de Tanzània Angellah Kariuki, de 37 anys.