Home Ciutadania Una veritat incòmoda sobre les nostres escombraries

per @silviofalcon

Banner Silvio

Cada català produeix cada any una mitjana de prop de 600 kilograms d’escombraries (1) . D’aquest total, només es recicla un 30%, per tant només reciclem, de mitjana, uns 180kg d’escombraries per persona i any. 420 kilograms van directament a parar a plantes d’incineració i a abocadors. El tractament que es fa a les incineradores aconsegueix reduir en un 95% el residus, però no només no elimina el problema, sinó que també és molt costós i pot abocar a l’aire substàncies nocives si no es prenen les precaucions degudes. Els abocadors, a més a més, són directament perillosos pel medi natural.

Ens trobem llavors davant un problema global. No es tracta de dir si reciclem tots els envasos que voldríem (teòric objectiu de la campanya de la Generalitat “Envàs on vas?”), sinó de definir un model diferent de gestió de residus. Diuen els col·lectius ecologistes que hem d’evolucionar cap al model circular on la reutilització i l’ecodisseny juguen un paper clau. Països com Bèlgica o Alemanya reciclen a hores d’ara més d’un 50% dels residus que generen.

Es tracta d’un problema global que, malauradament, ens serà impossible ignorar d’aquí a pocs anys. El guanyador de l’Òscar Jeremy Irons s’ha vestit d’Al Gore i s’ha enfonsat, literalment, entre les escombraries per parlar-nos de la necessitat d’actuar davant la realitat: produïm massa residus i hem de propiciar un canvi de mentalitat immediatament. Amb el seu documental, “Trashed”, Irons intenta mobilitzar consciències.

Posarem nom en aquest canvi model: el residu zero. Què vol dir això? Doncs, senzillament, reciclar tot el que es pot reciclar, reutilitzar tot el que es pot reutilitzar i fer plantes de compostatge que processin els residus orgànics. Amb la resta de materials s’ha d’apostar per la tecnologia mitjançant l’ecodisseny: trobar noves utilitats a materials de rebuig (un dels exemples més coneguts és la sola de les sabates amb pneumàtics d’una coneguda marca). Per aconseguir això cal millorar l’eficàcia de la recollida selectiva; cal implantar una recollida ‘porta a porta’ que co-rresponsabilitzi l’usuari amb el resultat final del reciclatge. Que es converteixi en un problema individual aconseguir un reciclatge eficaç dels nostres residus i que no es delegui a una responsabilitat agregada o pública – per acabar sent responsabilitat de ningú- .

El residu zero és el model que la Diputació de Gipuzkoa, on governa EH Bildu, està intentant promoure. Amb resistència de part de la ciutadania i sobretot de les empreses que gestionaven la incineració i tots els interessos que les envolten, han aconseguit que 54 municipis (d’un total de 88 a la província) s’hagin adherit al sistema de residu zero. Les seves expectatives són poder reciclar un 75% dels residus l’any 2020. Al municipi d’Hernani s’ha aconseguit que la recollida sel·lectiva representi un 77% del total de les escombraries que es processen. Tot aquest procés de canvi impulsat, a més, per Taules de Gestió de Residus (a nivell municipal) on, representada la societat civil i els diferents poders públics, es van definint poc a poc el passos a seguir en aquest canvi de paradigma.

Aquest canvi de mentalitat és també una oportunitat. Segons el Comissari de Medi Ambient de la Comissió Europea, l’estoni Janez Potočnik, només aplicant la legislació europea vigent en matèria de gestió de residus (2) es crearien prop de 400.000 llocs de treball a tota la Unió Europea. L’exemple és Gipuzkoa: les autoritats afirmen que amb la paralització d’una incineradora i la posada en marxa de 6 plantes de compostatge es crearan a la província més de 600 llocs de feina. Una oportunitat que defensen a Catalunya diverses iniciatives com ara les experiències a alguns municipis i l‘Estratègia Catalana Residu Zero (3). L’intercanvi d’experiències i el canvi de mentalitat pot fer que Catalunya aconsegueixi un model sostenible i eficaç a l’hora de gestionar els seus residus, tenint en compte el repte que encarna la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot i els esforços que comportarà, valdrà la pena: no podem donar l’esquena a una veritat incòmoda que escanya el futur del nostre planeta.

Més info a:  http://www.zerowasteeurope.eu/

Silvio Falcón Rodríguez

Més articles d’en Silvio

Per llegir l’article en PDF clica aquí

AUTOR
Esplugues de Llobregat, 1989. Politòleg. Professor Associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor al Parlament Europeu (2012-2016) on ha seguit els comitès de Desenvolupament Regional, Peticions, Afers Exteriors i Pesca de l'Eurocambra. Actualment treballa com a Tècnic Superior al Departament de Vicepresidència, Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Té estudis en comunicació digital i experiència a mitjans de comunicació com a locutor a ràdio i TV. És gallec-català. Ha col·laborat com a articulista a mitjans com Vilaweb, Praza Pública, El Nacional, Sermos Galiza o La Directa. És el President de l'Associació Finestra d’Oportunitat.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies