Home Ciutadania Sobre la Renda Bàsica d’Emancipació i altres ajudes socials

Banner Fernando

Es va comunicar breument als mitjans de comunicació, però no hi ha hagut gaire debat públic sobre el tema, probablement perquè aquesta és una “retallada” amb un abast global menor en comparació a altres de les que se’ns informa cada dia. El penúltim dia abans d’acabar el passat any, Soraya Sáenz de Santamaría, del Partit Popular, va informar en roda de premsa de que no es renovaria l’ajuda de la renda bàsica d’emancipació (RBE) per a nous sol·licitants, encara que asseguren que es mantindrà per als joves que ja cobraven aquesta ajuda amb anterioritat.

 

La RBE. En que consisteix?

 La Renda Bàsica d’Emancipació consisteix en una subvenció econòmica de 210 euros al mes per a aquells joves d’entre 22 a 30 anys que sol·licitessin l’ajuda i volguessin accedir a un habitatge de lloguer. La mesura, que es va aprovar sota el govern del PSOE a l’any 2007, encara època de bonança econòmica, pretenia pal·liar el problema de l’accés a l’habitatge per part dels joves. La mesura té una vigència màxima de 4 anys, per lo qual, al no renovar-se més, la prestació s’extingirà definitivament a finals del 2015, quant els últims sol·licitants hagin esgotat el temps màxim per a beneficiar-se de l’ajuda. 301.254 sol·licitants es van beneficiar de la prestació l’any passat, i el seu pressupost per a aquest any és de prop de 364 milions d’euros.

 

Una mesura d’esquerres?

 La RBE és una mesura considerada d’esquerres, i va ser aprovada per la avui oposició abans que sentíssim a parlar de la crisi, per lo qual la decisió de suprimir-la es podia veure venir, en certa manera. Podríem qualificar-la d’esquerres perquè és una prestació redistributiva que tenia un objectiu clar, la de facilitar l’accés a l’habitatge a un col·lectiu que té dificultats per fer-ho. Per a accedir a la RBE, a més, s’havia d’acreditar la no superació d’uns ingressos màxims, per a tal de que aquesta redistribució tingui sentit. No obstant, des de la pròpia esquerra es podria criticar que els requisits d’aquesta ajuda tinguessin més en compte factors com l’edat dels possibles beneficiaris que no pas la renda, doncs alguns poden considerar innecessari atorgar una ajuda per a accedir a l’habitatge a algú que pot arribar a cobrar 22.000 euros l’any, més encara en els últims anys. És de sobres conegut, dades en mà, que l’edat té a veure amb la capacitat d’accés a l’habitatge, però és degut a la precarietat laboral, l’atur i els baixos salaris que estadísticament pateixen els joves, molt especialment a Espanya, i no perquè l’edat sigui un motiu en si. També es va criticar en el seu moment que l’ajuda fos de 210 euros per a tothom, i no un import progressiu, característica que sol ser clau a l’hora de dissenyar polítiques redistributives. Des de la dreta prima més, en canvi, una argumentació més liberal. Una pregunta que formulés un defensor d’aquestes tesis seria: per a quin motiu ha de pagar tota la societat l’habitatge d’un col·lectiu en concret? Aquesta afirmació agafa més força en uns anys on la prioritat serà la reducció del dèficit públic i el retorn de valors com l’individualisme i el “estrènyer el cinturó” basant-se en un suposat deure cívic. No obstant, hi havien alguns motius, encara que no gaire probables, per a pensar de que la dreta pugues no estar en desacord amb una possible renovació de l’ajuda. La RBE, encara que anés dirigida als joves, finalment recauria en els propietaris de pisos i immobiliàries, podent tornar a reactivar en certa manera, el mercat immobiliari i alguns llocs de treball que estaven associats a aquest sector (com rehabilitacions i altres obres menors). Aquesta visió, però, no ha sigut la majoritària entre la dreta. De fet, el mercat de lloguer no és tan suculent com les compres de promocions de nova construcció.

Com a curiositat, a data d’avui encara podem accedir a la web oficial del Ministerio de Fomento on se’ns informa de les característiques de la prestació i dels passos a seguir per a accedir-hi, lo qual pot provocar més d’una confusió.

AUTOR

Barcelona, 1987. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (2012), postgrau en Anàlisi Econòmica i Filosòficopolítica del Capitalisme Contemporani (Universitat de Barcelona, 2013) i màster en Gestió de la Ciutat (Universitat Oberta de Catalunya, 2014). És el responsable de contingut i qualitat de Finestra d’Oportunitat.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies