Home Anàlisi Sistemes electorals i parlaments

per Quim Bosch

La discussió sobre les bondats i maldats del nostre sistema electoral apareixen i desapareixen cíclicament. Alguns analistes arriben sovint a la conclusió que els partits catalans i bascos estan sobre representats, però  tendeixen a amagar alguns aspectes del sistema electoral que ho qüestionarien.

Anem a pams. Els escons del Congrés de Diputats, com els del Parlament de català, es distribueixen en dues etapes. En primer lloc es reparteixen els escons de la cambra (350 al Congrés, 135 al Parlament) entre les circumscripcions electorals, en funció del cens. Després es fa un segon repartiment, el dels escons de cada circumscripció entre els partits polítics, en funció dels vots.

En ambdós casos es fa servir un sistema proporcional (com més som, més ens en toquen). Però en cap dels dos casos el sistema és purament proporcional. El que és curiós és que mentre en la primera distribució les correccions afavoreixen els petits, en la segona afavoreix els grans. En el primer cas, que s’afavoreixin les províncies més petites fa que, com es diu sovint, un vot a Lleida valgui més que a Barcelona. En el segon cas, la llei d’Hondt dóna lloc al “vot útil” que afavoreix els partits més votats. En un cas s’apel·la a la cohesió territorial, en l’altre a la governabilitat.

Les anàlisis que arriben de ponent acostumen a defensar la tesi que l’actual model sobrerepresenta els partits “nacionalistes” i en nom de la justícia suggereixen que Espanya sigui una única circumscripció electoral. Per arribar a aquesta conclusió obvien l’efecte de la llei d’Hondt i s’agafen a l’efecte “circumscripció electoral petita”. A l’hora de parlar de quants vots calen per obtenir un escó a diferents llocs, però, convindria tenir present que les circumscripcions electorals més petites són, de bon tros, Ceuta i Melilla.

En aquestes eleccions, el sistema electoral ha penalitzat especialment Izquierda Unida, com a les anteriors va penalitzar UPyD, però els grans beneficiats no han estat mai els partits catalans o bascos. Agafem els resultats de les últimes eleccions espanyoles i distribuïm els escons de manera purament proporcional. Com canviaria el panorama? A l’esquerra del següent gràfic teniu la composició actual del Parlament i a la dreta la que tindria amb circumscripció electoral única i sense llei d’Hondt.

eg2015 - gràfic article Quim Bosch

A qui hauria beneficiat un sistema electoral pur, amb circumscripció única? Principalment a Izquierda Unida, que tindria 11 escons més. Però també a Ciutadans (que en tindria 9 més), l’univers de Podem (5 més: 3 de Podemos, 1 d’En Comú Podem, i 1 de Compromís), el PACMA (que hauria entrat amb 3 escons), UPyD (retindria 2 escons), EH-Bildu (que tindria 1 escó més) i fins a 5 partits que haurien entrat amb 1 escó (Nós, UDC, Vox, Recortes Cero i Més).

I qui s’ha beneficiat de l’actual sistema electoral? ERC (que ha obtingut 1 escó més del que tindria amb un sistema electoral pur) i el PNB (que n’ha obtingut 2 més). Però principalment el PSOE (a qui atorga un bonus de 12 escons) i el PP (21 escons).

Imatge de portada: Morguefile.com

Quim Bosch - bio

PDF

(Visited 274 times, 1 visits today)

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies