Home Catalunya Primàries

Banner Damià

Les primàries consisteixen en que tots els militants i simpatitzants de determinat territori i partit escullen mitjançant vot secret i lliure el candidat a alcaldable del seu partit per a la seva ciutat o poble. Fins aquí, sembla un procés totalment net i refrescant que fa que la política interna dels partits estigui, també, regida per la democràcia.

Però, aquesta pràctica que està de moda per alguns partits no coneguts per la seva transparència interna, té un rerefons que costa de veure, però que no per això no existeix. Aquest tipus de votacions en partits molt jerarquitzats estan influïdes pels vicis poc demòcrates d’aquestes agrupacions. Unes agrupacions a on una bona quantitat de militants treballen pel partit, ja sigui col·locats a les institucions o a la seu. Per tant, en aquest moment, es quan actuen els aparells del partit, tot pressionant aquestes persones perquè votin l’opció que ells creuen correcte. En el moment que la persona depèn laboralment del partit comença a ser un ciutadà feble ja que, en menor o major mesura, haurà d’acabar obeint per mantenir el treball.

Amb tot, la votació s’acaba realitzant i s’escull el candidat preestablert per la direcció, tot provocant que la persona que no compta amb l’ajuda de l’aparell no tingui opcions reals de prosperar. A vegades la cosa es posa emocionant quan es contraposen dos candidats recolzats per l’aparell del partit a escala nacional i a escala local. En aquest cas, les primàries són divertides ja que s’acaba convertint en una disputa per veure qui té més militants en nòmina (si a les institucions locals o a les de nivell nacional).

Segons aquest sistema tradicional de partits, l’statu quo es manté i no hi ha gaires canvis que puguin democratitzar-los. Aquest tipus de partits, de delegats, es contraposen amb el model de partit assembleari.

El partit assembleari segueix el model republicà de participació en que es basa en que tots els militants tenen la responsabilitat d’implicar-se en el dia a dia de la secció local, tots tenen capacitat per prendre decisions i tots tenen dret a veu i vot sobre les línies estratègiques a seguir pel partit. En que la democràcia interna no és una façana ni només s’exerceix cada 4 anys quan s’acosten les eleccions, sinó que es un dels objectius a aconseguir. 

AUTOR
Barcelona, 1987. Ciutadà de Sant Just Desvern, és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona i màster en Direcció Comercial i Vendes a la mateixa universitat. Ha estat membre de diferents associacions i projectes, entre els quals destaquen la participació en les eleccions presidencials de Perú de l’any 2011, mitjançant un conveni amb la universitat, i l’Associació de Debat UB. Té experiència laboral al sector immobiliari.
  • Lídia Pons

    Bon dia,

    Desprès de llegir l’article vull fer la següent reflexió:

    En el món local, la majoria de militants i simpatitzants no estàn “col·locats” pels partits. La gent que treballa altruïstament i que també voten en els congressos per elegir nou president del partit representen, la majoria de vegades, un 80% o 85% del total de delegats que tenen dret a vot. Per tant, tot i que sí que és cert que qui agafa el relleu en els partits ja bé marcat des de la direcció nacional i els militants solament han de votar, els qui depenem de les estructures de partit sóm una minoria. Per tant, els aspirants a ser elegits han d’anar a presentar el seu programa a la militància ja que si depèns del resultat per la gent que tens amb nòmina, tens moltes provabilitats de perdre. Espero que serveixi de reflexió. Lídia

  • Damià

    Hola Lidia,

    Primer de tot, dir-te que agraeixo el teu comentari!

    Hi ha un aspecte que no comparteixo totalment. En aquest cas, em refereixo a la dependencia d’una minoria de militants respecte les estructures de poder del partit.
    En aquest cas, per sort, són una minoria, però, casualment, solen ser els que hi dediquen més temps al partit, segurament per la seva disponibilitat horaria, i els que gaudeixen de més influència respecte els demés, ja que el seu treball diari els hi sol reportar aquesta influència.

    Espero seguir rebent comentaris teus 🙂

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies