Home Catalunya La llei electoral catalana que no existeix

per David Nàcher (@nacherd) i Victor Solé (@sule25)

És ben cert que una de les últimes competències legislatives que li queden a Catalunya és la llei electoral.  Actualment l’Estatut de Catalunya explicita la capacitat competencial que té el Parlament de Catalunya per poder desenvolupar una llei que reguli el procediment d’elecció dels representants en el mateix Parlament i l’elecció del president de la Comunitat Autònoma. Tot i així aquesta llei ha de ser aprovada per dos terços de la cambra catalana, cosa que de moment no ha succeït. Per aquest motiu el Principat aplica la Llei orgànica 5/1985 on, en la seva disposició addicional primera, hi ha escrit que mentre no hi hagi llei autonòmica hi haurà caràcter supletori d’aquesta llei orgànica; és a dir, mentre el Parlament català no faci una llei electoral catalana, la 5/1985 serà la llei electoral (també) catalana.

Característiques d’una llei electoral

Què li caldria a una llei electoral catalana? Per entendre qualsevol llei electoral hi ha diferents elements essencials, on hi ha totes les claus per entendre el quid de la qüestió:

  • Obligatorietat del vot: hi ha molts països, sobretot sud-americans, on el vot és obligatori. Per tant, el vot no es veu com un dret, sinó com una obligació, i les persones que no l’exerceixen reben diferents multes. Us deixem una reflexió dels companys de Politikon.
  • Registre electoral: nosaltres no estem acostumats a haver de registrar-nos per poder votar, ja que el nostre cens s’elabora amb el padró i una llista de ciutadans. Tot i així, realitats com la del Referèndum a Catalunya han fet reflexionar sobre la necessitat del doble registre.
  • Abstenció activa: hi ha models electorals que reflecteixen d’alguna manera l’abstenció en l’adjudicació dels escons. En les eleccions que apliquen aquesta lògica no hi ha un número de diputats sempre igual, sinó que depèn de la participació en les eleccions. En altres paraules, els representants són més o menys en funció de quanta gent hagi votat. És una aposta diferent a l’obligatorietat del vot per augmentar la participació ciutadana.
  • Llistes electorals: poden ser tancades i bloquejades, tancades i no bloquejades o obertes. Hi ha molta teoria construïda sobre aquest punt i us recomanem que llegiu el politòleg Arend Lijphart si voleu aprofundir-hi.
  • Barrera electoral i barrera legal: La barrera electoral, com el seu nom indica, és una barrera percentual que els partits han de superar per poder entrar en un parlament. S’utilitza per evitar l’excessiva polarització parlamentària. La barrera real és la que es produeix quan la circumscripció és tan petita que hi ha partits que superen la barrera electoral però queden fora de la cambra igualment perquè no resten escons per adjudicar.
  • Circumscripció electoral: És el numero de regions que s’organitzen per una contesa electoral. Poden ser uninominals –si només s’escull un representant– o plurinominals –si s’escullen més representants dins del territori.
  • Sistema electoral: pot ser proporcional, quan la circumscripció és plurinominal i els electes estan distribuïts segons el nombre de vots que han tingut, o majoritari, quan tota la representació l’obté la persona que més vots ha obtingut.
  • Elecció del president i el govern: aquesta elecció la pot fer el parlament, un cop s’hagi constituït, o la població, en una opció directa de participació. Aquesta segona opció a Catalunya és inviable, ja que, com a Comunitat Autònoma no té un cap d’Estat propi i hi hauria moltes disfuncions entre un govern que caminés en direcció oposada d’un parlament on no hagués de retre comptes. Catalunya, com Espanya, posseeix un sistema parlamentari.
  • Llei Electoral: és el recompte matemàtic que s’utilitza per repartir els escons entre les diferents opcions que s’han presentat. A Catalunya, com a molts altres països, utilitzem la Llei d’Hondt modificada.

Per saber més sobre aquestes qüestions podeu fer un cop d’ull al Manual de Ciència Política (Tecnos, 2010) del professor Miquel Caminal (Barcelona, 1952–2013), podeu consultar aquest vídeo o llegir aquest article de Finestra d’Oportunitat sobre com guiar-nos en l’anàlisi electoral.

Hem de tenir en compte que a Catalunya hi ha desproporcionalitat electoral, causada per la demografia del país: la província de Barcelona està superpoblada (el 85% de la població catalana viu en aquesta circumscripció), però queda poc representada, en contrast amb les altres tres províncies. El sistema electoral català ha creat un sistema de partits de greix relatiu, amb relativa proporcionalitat en la relació vots i escons.

Sabent tot això, ara ens podem preguntar per què Catalunya és l’única Comunitat Autònoma sense llei electoral pròpia. Segur que la resposta és múltiple i hi ha motius amagats o que desconeixem, però tot i així podem apuntar que simplement no hi ha prou interès dels partits polítics per fer-la. Sempre que s’ha intentat, des dels anys 80 fins a la proposta no nascuda de 2014, els partits amb representació parlamentària no han arribat a acords. Alguns demanen una sobrerepresentació de les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, que totes juntes compten amb menys habitants que la província de Barcelona. Altres partits promouen major o millor representativitat per a la província de Barcelona. I no acabem aquí: quina circumscripció cal? Quatre províncies o vuit vegueries?

Propostes per donar i per vendre

Quines propostes existeixen? Múltiples, tot i que es poden reduir en l’esforç produït per la comissió d’experts creada pel govern tripartit d’esquerres presidit per José Montilla el 2007, que va fer un informe consensuat sobre com es podia encarar tot el que hem explicat fins ara. Aquest informe, però, va quedar en paper mullat i deu anys després encara estem discutint sobre el mateix.

La por dels partits de perdre diputats i influència impedeix que hi hagi una llei electoral pròpia a Catalunya, que permetria de tenir millor representativitat, menys corrupció i més control sobre els nostres parlamentaris. En resum, la proporció entre partits de ciutat i partits rurals, la força dels representants dels partits i la representació territorial segueixen impedint de poder decidir sobre les nostres pròpies eleccions.

Altres propostes són les de l’antiga Associació Ciutadans Pel Canvi o les més actuals de lleielectoral.cat, o la de CSQEP. També hi ha altres espais on s’ha reflexionat sobre el tema, i així han sortit espais com El País que Volem o el bon vídeo explicatiu d’una suposada llei electoral en una Catalunya independent de The Catalan Project. Com veiem, la qüestió de la llei electoral catalana no és una preocupació exclusiva dels partits i dels seus quadres. És també una preocupació bottom–up que sorgeix des de la societat civil.

Un exemple de la preocupació de la societat civil sobre la llei electoral catalana és l’acte organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), titulat “La llei electoral a debat. Reflexions sobre el sistema electoral català”, organitzat al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, el passat dimarts 24 de gener. En aquest acte s’hi van succeir diferents punts de vista, protagonitzats pels politòlegs Pedro Riera, Jaume López, Berta Barbet i Ignacio Lago.

Pedro Riera, per exemple, va afirmar que el sistema electoral català està sota un principi de representació proporcional, a més de la fórmula d’Hondt abans esmentada. El Parlament hauria de tenir 195 escons i no 135, i potser la barrera legal s’hauria d’establir en un 8%, mantenint les 4 circumscripcions provincials actuals. Riera també va argumentar que s’haurien de desbloquejar les llistes, i va proposar que, per evitar que Barcelona pesés tant, s’hauria de donar un mínim d’escons obligatoris a les altres circumscripcions. “Una llei electoral és com una manta que no pot abrigar prou el coll o els peus, s’ha de decidir què tapar”.

Jaume López va afirmar que “hi ha gent que és professional del canvi” i potser no caldria ser excessivament revolucionari quant a una reforma electoral. Va recordar que la gent no té gaire formació en aquesta matèria, i la que té és la que rep majoritàriament dels partits polítics i, sobretot, dels tertulians. “Ens hem de preguntar què se li demana a un sistema electoral”, va afirmar. És normal que des de la província de Barcelona es demani més representació que la que té actualment. El sistema electoral s’ha d’adaptar a la realitat viva del país”.

Ignacio Lago va explicar que hi ha variabilitat en els sistemes electorals i es va preguntar si tots els vots han de tenir el mateix vot. “I si es pogués fer discriminació territorial?”, es va atrevir a preguntar. Food for thought. Va afegir que s’hauria de reduir la proporcionalitat i que potser s’hauria de fer districte únic, com a Israel. Què passaria? Quina representació tindríem?

Finalment, Berta Barbet va admetre que sempre hi haurà desacords i reticències entre els actors polítics, ja que tot depèn de finestres d’oportunitat socials periòdiques. Va proposar que les circumscripcions siguin prou grans, amb mínim d’entre 8 i 10 escons per cadascuna d’elles. S’haurien d’obrir les llistes, per donar un marge als ciutadans d’escollir els seus candidats preferits (sistema de preferències).

Barbet, Lago, Riera i López són quatre experts que van aventurar-se a parlar d’una la llei electoral catalana que no existeix, en un acte organitzat per una organització juvenil barcelonina sense ànim de lucre. Quatre experts de tants, cadascú d’ells amb les seves idees i propostes. Com The Catalan Project, o El País Que Volem. Nosaltres, des de Finestra d’Oportunitat, encara no podem aventurar-nos a presentar la nostra proposta, però seguirem recordant als nostres lectors que Catalunya no posseeix la seva llei electoral pròpia.

 

Imatge:

Morguefile.com

AUTOR

Baix Guinardó (Barcelona), 1989. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (2011), especialista en Drets Humans per l’Institut de Drets Humans de Catalunya i màster en Project Management a IL3 (2014). Amb més de 6 anys d’experiència en projectes locals i internacionals, treballa gestionant projectes europeus i de cooperació per a ONGDs. Amant dels viatges, ha viscut a Catalunya, Croàcia i Holanda. És el el responsable de la secció de Catalunya de Finestra d’Oportunitat i co-encarregat del programa de ràdio “Des de la Finestra”.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies