Home Internacional Els joves no acabaran amb la corrupció

per Helena Cardona (@HelenaCardona)

A l’Àfrica, totes les esperances estan posades en els joves. Sembla que la generació de joves africans més preparada i menys acomplexada s’hagi de menjar el món i  capgirar la mala sort d’un continent històricament castigat. Tanmateix, sembla que als joves els importi un rave la corrupció.

Entre octubre i el novembre del 2015, el Kenya Youth Survey va elaborar una enquesta a 1.860 joves entre 18 i 35 anys de Kenya, Rwanda, Uganda i Tanzània. Els resultats, coneguts a mitjans de gener, són realment alarmants, per no dir depriments. Segons les respostes rebudes, més de la meitat dels joves entrevistats consideren que no passa res si s’evadeixen impostos i s’accepten suborns… Sempre que no els enxampin (llavors sembla que sí que estaria mal vist). I és que, enriquir-se il·legalment no causa indignació o rebuig, sinó admiració: un sorprenent 47% dels entrevistats admiren les persones que s’han enriquit il·legalment. Per acabar-ho de rematar, l’informe mostra que 4 de cada 10 joves es deixaria comprar el vot en unes eleccions.

Si ampliem el punt de mira i ens fixem en altres països de l’Àfrica, els resultats no milloren. L’informe del 2014 de la ONG Transparency International indica que dels vint països més corruptes del món, deu són a l’Àfrica (Kenya es situa a la 145ª posició d’un total de 174). L’any següent, la mateixa ONG va publicar «People and Corruption : Africa Survey 2015», on destacaven xifres demolidores com, per exemple, que 75 milions d’africans havien pagat suborns (de vegades per rebre serveis tan bàsics com la sanitat o l’accés a l’aigua). Segons Ibrahim Mamane, funcionari de l’Estat al Níger, “la corrupció se situa a tots els nivells de l’Estat, però el pitjor és que els joves estan moralment i materialment corromputs.”[1]

La colonització, les dictadures i les democràcies de cartró-pedra han aniquilat l’esperit crític i el compromís patriòtic dels ciutadans. Per si no fos poc, la creixent millora econòmica no ve acompanyada d’una millora de la justícia o de l’educació, al contrari: encega encara més les incipients classes mitjanes, preocupades per acumular i exhibir les seves petites riqueses. Els “nous rics” africans s’obsessionen en imitar l’estil de vida nord-americà per distanciar-se i renegar de la realitat que els envolta. Ja va dir-ho el Papa Benet XVI (per altra banda no gaire fan de defensar els pobres), que la societat occidental exporta “residus tòxics” materialistes a la societat africana[2]. Hi ha un trist enlluernament en l’estil de vida nord-americà, on tot ha de ser nou, lluent i ostentós, i per arribar a tenir aquest estatus, s’hi val tot.

Tanmateix, alguns es defensen dient que la societat és corrupta perquè el primer corrupte és el govern. Al capdavall, els joves s’adapten a les regles del joc, i n’hi ha que intenten fer negoci. Els policies estan mal pagats, els funcionaris estan enquistats en una burocràcia lenta i els polítics han vingut a la política a fer calers. Si un policia necessita un suborn per arribar a final de mes, t’arrestarà per una minúcia i tu li pagaràs el que demana. Si un polític t’ofereix un incentiu per votar-lo i així tu et compres allò que necessites, l’acceptes. Si trobes que l’administració va massa lenta, pagues per agilitzar-la.

Això que ens escandalitza en el món occidental, és acceptat com a normal. De fet, és tan quotidià que s’ha banalitzat, i, tant per tant, a la vista d’aquests resultats, als governants africans encara els quedaria marge per robar més.

No obstant, i perquè el lector no acabi aquest article amb un regust amarg, cal mencionar unes quantes organitzacions de la societat civil que pretenen acabar amb la corrupció. És el cas de Balai Citoyen (Burkina Faso), Y en a marre (Senegal), Filimbi (Rep. Democràtica del Congo) i Ça suffit comme ça (Gabon). Dins d’aquests grups de joves polititzats hi trobem artistes populars i periodistes, tots ells compromesos per una democràcia real que es mereixen des de fa dècades. Com una xarxa panafricana, els moviments estan connectats entre sí i s’inspiren uns dels altres. De fet, els seus membres es conviden mútuament, sovint per organitzar tallers de formació i intercanviar estratègies, malgrat el recel i l’oposició de les autoritats de cada país. Alguns d’ells ja han recollit alguns èxits notoris. En el cas del Balai Citoyen, per exemple, els seus activistes van contribuir fortament a enderrocar el govern dictatorial de Blaise Campaore a la tardor del 2014.

Ara només cal que la societat africana admiri els seus activistes, no pas els seus lladres.

Imatge de portada:

L’emprenedor kenyà Steve Mbogo, inclòs a la llista de Forbes dels milionaris africans per sota dels 30 anys. No se sap ben bé com ha fet fortuna, però és a tot arreu i posseeix diversos hotels de luxe. Conegut per gastar-se grans sumes de diners en festes i objectes de luxe, es vol presentar a les properes eleccions generals al 2017. Font: http://www.sde.co.ke/

Notes:

[1] « La corruption: un mal qui mine notre société », 11 de juny del 2015, www.tamtaminfo.com

[2]  “Sobre el Papa y su miedo al ‘materialismo’ de África”, 6 d’octubre del 2009,  http://onafrica.org/2009/10/06/dyp1254868093/

PDF

AUTOR

Barcelona, 1987. Llicenciada en Ciències Polítiques i especialitzada en Relacions Internacionals i Desenvolupament.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies