Home Internacional França serà investigada pel seu paper en el genocidi rwandès

per Helena Cardona (@HelenaCardona)

 

El passat dimarts 29 de novembre, Ruanda va anunciar que investigarà el paper que van jugar una vintena d’agents francesos, entre els quals hi figuren caps de l’exèrcit i funcionaris propers del llavors cap d’Estat François Mitterrand. França, que encara li agrada jugar al joc del colonialisme, amaga les seves responsabilitats en el genocidi ruandès de 1994.

És més, 22 anys després, encara no se sap quin és el grau d’implicació de la diplomàcia francesa en les massacres contra els Tutsis. No obstant, es fa difícil dissimular la seva complicitat quan està documentat que França va exercir una forta influència sobre el govern ruandès abans, durant i després del genocidi, és a dir entre 1990 i 1996.

El genocidi de Ruanda forma part d’un dels episodis més foscos del continent africà. Es tracta d’una  tragèdia que ens atrapa perquè és la història de David contra Goliat, un drama ple de misteris no resolts, conspiracions i atemptats no reivindicats.

El projecte del govern ruandès d’aniquilar sistemàticament els Tutsis era conegut per tothom. Ja al 1990, durant el primer conflicte amb el Front Patriòtic Ruandès (format pels combatents Tutsis i liderats per l’actual President Kagame) l’ambaixador francès a Ruanda ja va avisar de que el govern Hutu mostrava una clara voluntat d’acabar definitivament amb els Tutsis. El govern d’Habyarimana no s’amagava del seu extremisme. Tanmateix, França va decidir mantenir el seu suport al govern. De fet, com explica el periodista Patrick Saint Exupéry en una entrevista a Médiapart al 2014, França recolzà militarment el govern Hutu finançant, entrenant i proveint d’armes l’exèrcit ruandès que passà de 3.000 homes a 30.000 al 1993.

A l’abril de 1994, la situació era insostenible. Davant de la tensió ètnica, el President Habyarimana viatja amb el seu homòleg burundès a Arusha (Tanzània) per a signar els acords que establirien un repartiment de poder entre Hutus i Tutsis. Misteriosament, l’avió va ser abatut quan s’enlairava i encara avui no se’n sap l’autoria. De seguida, es formà un nou govern Hutu que es constituiria, casualment, a l’Ambaixada de França, i en el qual els nous membres de l’executiu eren encara més racistes i contraris als acords d’Arusha, que haguessin limitat considerablement el poder Hutu.

L’atemptat i el nou govern van desencadenar immediatament una espiral de violència en la qual moriren entre 800.000 i un milió de persones en 100 dies. Per posar-ho en perspectiva, recordem que durant la Segona Guerra Mundial, la maquinària nazi va exterminar un milió de jueus a Auschwitz durant cinc anys.

És llavors que el paper de França queda en entredit, i en conseqüència, una vintena d’agents francesos seran investigats. Hi ha massa coses que grinyolen, com per exemple la “Opération Turquoise”, que havia de ser una missió humanitària, i va acabar sent una ofensiva militar per frenar el Front Patriòtic Ruandès (els Tutsis).

Les reaccions franceses no s’han fet esperar. “No estem gens preocupats. Ja poden obrir totes les investigacions que vulguin a Ruanda, que no passarà res. De fet, estem sorpresos que no ho hagin fet abans, ja que cada cinc anys, Ruanda publica una llista amb els noms de l’elit de l’exèrcit francès, que Ruanda presenta com una banda organitzada d’assassins. Tot plegat és ridícul”, afirma amb contundència  Alexandre Varaut, advocat del coronel Jacques Hogard, un dels dirigents de l’Operation Turquoise.

França sempre ha tingut una relació turmentosa amb les seves antigues colònies africanes. No en va, s’ha encunyat el concepte de “Françafrique” per definir l’intervencionisme francès en la política africana.  Certament, França manté una forta influència política i militar degut principalment als interessos diplomàtics (vots a favor de França a les Nacions Unides, per exemple) i econòmics (obtenció de recursos minerals estratègics com l’urani). Tot i que Ruanda no va ser estrictament una colònia francesa –primer va ser colònia alemanya i després belga–, el lligam amb França és indubtable.

Avui Ruanda és un dels països africans que més ha prosperat en els últims anys. El genocidi del 1994 va deixar la societat en una situació devastada però les reformes econòmiques han transformat el país gairebé de dalt a baix i han multiplicat el seu PIB per cinc. Ruanda pot presumir de molts aspectes que farien avergonyir als Estats desenvolupats. Per exemple, té el parlament amb més presència femenina del món. A més, és l’Estat més net del continent africà degut a polítiques com la de la prohibició de l’ús de bosses de plàstic en tot el país i la de neteja ciutadana dels espais públics un cop cada mes. No obstant, el règim del President Kagame és dubtosament democràtic, i s’assembla massa al d’un Estat policial.

 

Imatge:

Joves ruandesos manifestant-se a Kigali contra la suposada complicitat francesa en el genocidi del 1994, el 23 de novembre de 2006. Font: Jose Cendon, AFP file Picture.

AUTOR
Barcelona, 1987. Llicenciada en Ciències Polítiques i especialitzada en Relacions Internacionals i Desenvolupament.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies