Home Catalunya ERC busca el retorn dels seus Jedi

per Carles Samper Seró ( @1159080)

El 21-D ens trobem davant d’unes peculiars eleccions a Catalunya. Són les primeres eleccions convocades per una Generalitat dirigida per un partit polític sense una majoria de suports al Parlament. També són les primeres eleccions de la República Autonòmica Intervinguda de Catalunya (RAIC). Davant aquesta situació m’agradaria repassar quins són els actius polítics i emocionals que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) pot activar i convertir en escons en les properes eleccions.

El primer element a seguir aquestes eleccions és la situació de diversos membres de les llistes electorals: a la presó i a Bèlgica. ¿Quins fruits donarà la capitalització de la repressió de l’Estat Espanyol? ERC semblava partir pel darrere en aquest cas, car la figura de Carles Puigdemont i la seva fugida a Bèlgica ha tingut una major repercussió que la presó d’Oriol Junqueras i altres consellers com Carles Mundó. Ara bé, les noves notícies que semblen apuntar a Marta Rovira (nº 2 d’ERC per Barcelona i, actualment, amb presència de candidata als mitjans) podrien fer girar la truita en favor dels republicans.

Un segon element a favor d’ERC és el retorn dels fills pròdigs o dels Jedi. Em refereixo a tota aquella gent que a les darreres eleccions no va votar a JxS, doncs abominàven de la coalició amb l’antiga Convergència. Per aquesta gent, la coalició era conseqüència d’un llarg procés (que no el PROCÉS) mitjançant el qual ERC havia anat captant gent de molts altres partits que s’anaven desfent davant l’empemta que agafava l’independentisme a la vida política catalana. Tanmateix, aquesta posició d’ERC com a Unitat Popular (ja em disculparan els amics cupaires per l’expressió) tenia un preu. Inquietava cada cop més a militants i simpatitzants «de tota la vida», qui votàven Esquerra no sols per la seva aposta per la independència de Catalunya, sinó també pels seus valors d’esquerra socialdemòcrata.

Molt d’aquest vot s’atribueix derivat a la CUP, i per això es justificava el salt d’aquesta formació de 3 a 10 escons. Ara que ERC ja no es presentarà en coalició, no hem de descartar que s’apel·li a aquest vot «perdut» amb la voluntat de recuperar-lo. Tampoc s’hauria de descartar que part d’aquests votants ja hagin decidit tornar a ERC. Finalment, falta veure si aquest retorn no es veu condicionat per la falta d’una aposta més ferma (almenys a nivell declaratiu) per les posicions abandonades i les polítiques d’igualtat.

Com a tercer element a favor d’ERC està l’allau de pesos pesants del PDeCAT que s’han desmarcat de la independència. Actualment es mostra una imatge dividida del PDeCAT, per una banda els representatns de la seva estructura i per l’altra Carles Puigdemont. Aquesta divisió del partit pot soscavar el compacte electorat en favor d’ERC on, tot i també tenir veus que estan ara defensant el referèndum pactat, no han transmès una sensació de pànic com el seu antic company de coalició.

Ara bé, tot i la posición d’Esquerra com a favorit per a treure el major nombre d’escons en aquestes eleccions, no tot són flors i violes. Hi ha un seguit de reptes que ha d’afrontar el partit republicà i que poden afectar negativament els seus resultats.

Per començar, ens trobem amb els independentistes anti-processistes. Són un grup el qual ja va fer un vot de confiança a JxSí tot i no estar convençuts de la voluntat / capacitat / determinació del partit d’emprendre el camí necessari per declarar la independencia. Tenen prous arguments per dir que el Govern emprava el «procés» com un discurs polític i no com un camí cap a un objectiu. A més a més, aquests «crítics amb el procés» tampoc es deixen influenciar pel valor del Govern electe a la presó o a Bèlgica. Per a ells, era un pas necessari o, com a mínim, anticipable. Això, per tant, desactiva la capacitat simbólica comentada al segon paràgraf.

Per continuar, podem destacar l’alta participació esperada. En aquest cas, és difícil intuïr si això jugarà a favor o en contra d’ERC i, en termes més amplis, de l’independentisme. Per una banda, hi ha enquestes que apunten a un creixement del bloc unionista, sobretot a l’empara del despertar de la «majoria silenciosa». Els mitjans de comunicació contraris a l’independentisme estableixen un paral·lelisme entre l’eix nacional a Catalunya i l’eix esquerra-dreta a Espanya.

El tradicional «la derecha gana cuando hay menos participación» ha mutat, a Catalunya, en «el independentismo gana cuando hay menos participación». Per aquells a qui ja costava creure’s la primera afirmació, no pot ser diferent amb la segona. L’independentisme ha estat mobilitzat molts anys i el nivell d’organtizació assolit per la ciutadania al referèndum de diumenge 1 d’octubre de 2017 va suposar un tast d’allò que es pot assolir de forma conjunta. Per a ser just, també s’ha de parlar de l’esforç invertit pel bloc unionista en mobilitzar els seus partidaris. És cert que aquest nivell de presència unionista als carrers només s’ha donat quan els ha interessat a certs agents polítics, però s’ha de tenir clar que ni els independentistes som tants com pensem ni els unionistes són tant pocs.

Finalment, m’agradaria introduïr un element que no només afecta a ERC. És un fantasma que plana sobre les eleccions en general: l’extrema dreta. Tots hem assistit preocupats com els darrers mesos hi ha ahgut un creixement de l’extrema dreta arreu de l’estat espanyol; amb força especial als Països Catalans. Aquesta presència podria pertorbar les eleccions, especialment si apareixen Jägers / partides de caça.

La coclusió general és un punt de partida privilegiat per ERC amb més elements a favor del seu vot que en contra, tot i que no necessàriament per a l’independentisme. Unes eleccions on els resultats d’aquest partit s’auguren molt importants (una forquilla d’entre 25 i 37 escons segons les darreres enquestes) i que prossegueixen la recuperació iniciada pel partit sota Josep Lluís Carod-Rovira. A l’espera dels resultats definitius per poder veure la política de pactes i, si l’estat espanyol respecta els resultats, la presidència de la Generalitat està solidificant-se en l’ideari dels republicants.

 

P.S.: Mereixen un menció destacada les posicions al capdavant de la llista. Si analitzem les quatre circumscripcions, ERC té dues dones i dos homes com a cap de llista. Altres partits en aquesta situación són la CUP, els Comuns i el PP.

AUTOR

Tarragona, 1987. Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració (Universitat Autònoma de Barcelona, 2010) i màster de recerca en Ciències Polítiques (Universtiat Pompeu Fabra, 2012). Ha desenvolupat diverses tasques com assistent de recerca en universitats i fundacions. Actualment els seus interessos són la satisfacció i percepció democràtica i la relació entre treball i democràcia.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies