Home Ciutadania Els interrogants socials sobre la crisi econòmica

Robert Putnam és un autor nord-americà conegut sobretot per la seva teoria sobre l’anomenat Capital Social, desenvolupada en llibres molt estudiats en l’àmbit de la politologia com “The Civic Culture” o “Bowling Alone”. Aquesta teoria, defensada en un exhaustiu estudi fet a Itàlia en el primer llibre esmentat, ens ve a dir de manera molt resumida i entre moltes altres coses que si en una regió hi ha un elevat nivell d’associacionisme, aquesta té la tendència a ser més cívica, democràtica i transparent que una amb un nivell més baix. El fet de pertànyer en una associació creada a voluntat genera una responsabilitat compartida que es tradueix en dosis de solidaritat, confiança i tolerància entre els seus membres que a la hora d’encarar els afers públics resulta propícia i molt favorable. La igualtat política entre els membres està molt inculcada i el coneixement dels mecanismes de govern acosta a aquest una mica més a tots als ciutadans. De fet, fins i tot les regions amb més cultura cívica (d’aquí ve el nom de la teoria) tenen un índex més baix d’actuacions policials degut aquesta confiança generada per l’associacionisme.

L’autor, més tard, va relacionar a “Bowling Alone” el declivi de la participació i de la involucració de la societat civil nord-americana en política o afers públics amb la constant decaiguda d’activitats d’oci en grup, com ara les partides de bitlles, alhora que la gent preferia quedar-se a casa a veure la televisió. Per tant, per ell el canvi de nivell de participació no era res més que un declivi del nivell de capital social en la societat americana.

Comparar o intentar  importar les teories de Putnam als nostres dies i al nostre país pot resultar una autèntica bajanada poc científica i probablement errònia; no seré jo qui faci l’estudi pertinent. No obstant, pot generar reflexió.

No són poques les vegades que entro a un bar una nit qualsevol i sento el comentari  “està molt mort això! Què passa avui?” seguit d’un “la gent no té calers, es queda a casa als vespres”. Tampoc són poques les activitats i festes públiques que veuen perillar la seva existència per la falta de diners públics, i de retruc, les entitats organitzadores s’hi veuen arrossegades. La crisi econòmica de totes totes ha d’acabar amb el capital social del país? Fins a quin punt hi ha interrelació entre els fets?

És possible que no estiguem davant d’una davallada de capital social, però sí d’una transformació d’aquest: moviments com el del 15M donen a conèixer una inclassificada nova forma d’organització de masses, tant potent com efímera, inestable i indeterminada. Dubto, però, que Putnam estigués d’acord en tal transformació, ja que dins dels seus paràmetres d’associació aportadora de capital social no hi cabria un moviment sense identitat jurídica, sense una mecànica d’acció i sense un objectiu clar per a la seva activitat.

Sigui com sigui, segurament fins molt més endavant no tindrem estudis concloents sobre el què realment està passant socialment  avui dia a Catalunya.  Fins llavors, poca cosa a afegir que no siguin reflexions, probabilitats o conviccions de cadascú.

AUTOR
Puig-reig (Berguedà), 1989. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat de Barcelona (2012), s’ha especialitzat en gestió cultural, de què ha estudiat un Màster Oficial a la Universitat de Barcelona (2014). És dinamitzador juvenil compartit al Consell Comarcal del Berguedà i col·laborador actiu en entitats sense ànim de lucre de caire cultural, alhora que membre del grup BarraLliure! Està particularment interessat pel món de la cultura en tots els seus vessants, especialment el musical. És cap de la secció de Ciutadania de Finestra d’Oportunitat.
  • Ei Quico,

    Jo no crec que hi hagi interrelació entre la davallada de capital social i la crisis econòmica. Potser una miqueta, però res significatiu.

    Tu mateix ho expliques. Quan els americans van començar a poder-se permetre tenir tots televisions a casa i van deixar les bitlles el capital social va baixar. Un altre exemple seria aquest tòpic de que la canalla ja no surt a jugar a pilota a la plaça del poble sinó que es queda a jugar amb la PS3. Cost d’una pilota per 20 nens: 20 euros. Cost de 20 PS3: Ni idea, però molta pasta.

    Sí que és cert que moltes associacions es sostenen econòmicament en ajudes públiques (i no oblidem que n’hi ha que se’n sostenen completament i fins i tot se n’aprofiten). També ho és, però, que d’altres es sostenen amb recursos propis o amb finançament privat (mira l’organització de les consultes per la independència). De fet, pel poc que sé d’aquest bloc, és també un projecte associatiu que segurament té un cost de 0 euros.

    I t’equivoques parlant del 15M, per mi. El 15M és un moviment molt potent, molt gran i difícil de classificar, però dins seu té molts petits moviments i amb molta més mecànica associativa que la majoria de petites associacions que conec. Cadascun d’aquests subgrups (jo vaig estar a algunes reunions del DRY-London, per exemple) té els seus objectius i els seus mecanismes d’acció i debat.

    Per altra banda, l’exemple del bar el trobo inadequat perquè jo no compararia una associació amb un bar on la gent hi va, principalment, a passar l’estona i no a associar-se per una finalitat comuna.

    Au tu, espero rèplica 😉

    • Hola Sant, i merci per passar-te! 😉
      Pel primer tema, no estic comparant nivell de riquesa ni de renda, sinó la crisi estructural del sistema econòmic i financer amb totes les conseqüències que comporta (augment de l’atur, augment de l’endeutament, crisi de confiança, de liquiditat, etc…) amb davallada de Capital Social. Val a dir que el capital social no té res a veure amb diners, sinó que és quelcom intangible i molt difícil de quantificar. Per tant, sí que l’agument de riquesa pot comportar la deixada de banda d’activitats més tradicionals, però també és evident que si la gent no té recursos farà menys activitats i tindrà menys ganes de fer-ne.

      Pel segon paràgraf, segurament hi ha un error meu a la hora d’escriure l’article. Ho volia fer molt sintètic però m’he deixat coses importants: bàsicament la definició de Putnam de les associacions objecte d’estudi. Estic parlant d’associacions més de caire tradicional, no projectes com aquest bloc. Per això deixo clar que no es pot portar l’estudi als nostres dies, perquè les coses han canviat molt amb el temps i la manera de comunicar-se també. Per tant, deixem-ho en que em referia a associacions tradicionals, no actuals (en el segon cas tu tens tota la raó).

      Per últim, l’exemple del 15M era bàsicament per exposar aquestes noves formes de reunions inclassificades en l’estudi que abans t’he comentat. No conec el cas de Londres, però el de Barcelona una mica sí, i et puc dir que segurament no tenien massa a veure. A Barcelona es van organitzar moltes comissions, però no van durar ni una setmana per les discrepàncies internes i per la immensa dificultat de trobar punts en comú entre els diferents sectors. Ho he agafat com a una concentració espontània que no entraria als esquemes de Putnam.

      I sí, és adequat parlar d’un bar, perquè no es tracta només d’associacions, sinó de lligams entre persones. Les associacions són l’eina bàsica d’estudi perquè darrere d’aquestes hi ha uns lligams clars i per tant el seu anàlisi és molt senzill, però això no treu que altres formes potser no tant definides com entaular converses en un bar també ajudin a incrementar el capital social. És més, només cal veure el títol del segon llibre, “Bowling Alone”. És Bowling com podria ser Drinking, Playing, Dancing…

      Gràcies altre vegada pel comentari, saps que hi pots tornar quan vulguis! 🙂

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies