Home Comunicació L’ interès general a la televisió: imposició o necessitat de tenir la...

per Carles Ferrés (@cferres)

aedf

Moltes vegades ens podem preguntar perquè trobem certs continguts al món televisiu que sempre hi són, que poden canviar de cadena, però que sempre els veiem. Principalment podem estar parlants d’esdeveniments esportius. Però, hi ha alguna llei que ho regula tot això? Què hi cap i què no hi cap? Anem a descobrir-ho.

La televisió ens porta informació, crítica, entreteniment… però sempre existeix el debat de si tot el que s’emet com a informació està basat sobre un criteri periodístic o té cert punt de subjectivitat –per no dir manipulació-; si tota la crítica que hi ha també respon a aquests criteris o és només per crear polèmica i/o espectacle. Molts consideren entreteniment les sèries, programes d’humor o de divulgació, esports, però d’altres veuen el Sálvame com una manera de passar l’estona. És impossible crear un ideal de televisió que posi al 100% de la població amb què és el millor per aquest mitjà. Uns hi veuen arribar a la gent, altres una manera més de lucrar-se. Sigui com sigui, i sempre tractant de ser el més curosos amb les opinions de tothom, hauríem de mirar de respectar-les, malgrat hi estiguem rotundament en contra.

Llei regulatòria de l’interès general

A l’Estat Espanyol existeix una Llei sobre General sobre la Comunicació Audiovisual o també coneguda com a Llei 7/2010 de 31 de març. Segons estableix en el preàmbul d’aquesta, “la Llei General de la Comunicació Audiovisual es presenta com a norma bàsica no només per al sector privat sinó també per al públic fixant, amb el més absolut respecte competencial que marca la nostra Constitució, els principis mínims que han d’inspirar la presència en el sector audiovisual d’organismes públics prestadors del servei públic de ràdio, televisió i serveis interactius. Principis inspirats en la normativa i recomanacions comunitàries sobre finançament públic compatible amb el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, control independent a través d’organismes reguladors i garantia i protecció de drets”

Aquestes paraules tant boniques en la teoria, bàsicament en què es tradueixen quan parlem a la televisió d’esdeveniments d’interès general? N’hi ha uns quants que sincerament ni haurien d’estar regulats, com pot ser la informació. Segons l’article 20.1 d) els ciutadans tenen el dret de comunicar o rebre lliurement la informació veraç per qualsevol mitjà de comunicació. Eina absolutament vital en qualsevol moment, i més a dia d’avui, que desgraciadament moltes vegades es veu totalment modificada des de l’emissor del missatge per crear un efecte o un altre. Com que el preàmbul estableix que el interès pot venir de l’àmbit públic o de l’àmbit privat, tocarà diferenciar.

Mitjà de comunicació públic: el seu principal objectiu hauria de ser una informació força neutre, explicant els fets de la major forma possible. Són i es deuen als ciutadans ja que gràcies a ells també existeixen. A més a més, aquestes haurien de no generar pèrdues perquè sinó el model és totalment insostenible: ingressos – despeses = 0. Per desgracia, el model ideal de mitjà públic sense interferències no existeix: els Consells solen ser escollits a confiança dels partits i no amb la meritocràcia i tenen pèrdues molt importants malgrat la gran quantitat de subvencions que reben amb altres ingressos, com per exemple, RTVE, que rep diners d’un cànon cobrat a les tv privades.

Mitjà de comunicació privat: és totalment partidista i el seu objectiu és aconseguir audiència i en conseqüència, ser un absolut negoci per part d’un conjunt de persones.

Què és d’interès general a Espanya?

Malgrat pensar que hi havia altres esdeveniments, tot principalment es redueix a l’àmbit esportiu. Segons la Llei 7/2010 aquests esdeveniments ho són o poden ser-ho:

  • Els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern
  • Els partits oficials de la selecció espanyola de futbol i bàsquet absolut
  • Les semifinals i la final de l’Eurocopa i Mundial
  • La final de la Champions League de futbol i de la Copa del Rei de futbol.
  • Un partit per jornada de la Lliga de Futbol Professional de la Primera Divisió, designat per la institució amb una antelació mínima de 10 dies.
  • Grans Premis d’automobilisme que es disputin a Espanya..
  • Grans Premis de motociclisme que es disputin a Espanya.
  • Participació de la Selecció Espanyola Absoluta en els Campionats d’Europa i del Món d’handbol.
  • La Vuelta Ciclista a España.
  • El Campionat del Món de ciclisme.
  • La participació espanyola en la Copa Davis de tennis.
  • La participació de tenistes espanyols en les semifinals i la final de Roland Garros.
  • Participació espanyola en els Campionats del Món i d’Europa d’atletisme i natació.
  • Grans premis o competicions nacionals i internacionals que es disputin a Espanya i comptin amb subvenció pública estatal o autonòmica

Segons també estableix la llei, excepcionalment i per majoria de dos terços el Consell Estatal dels Mitjans Audiovisuals podran incloure dins del catàleg altres esdeveniments que es considerin d’interès general per a la societat. Existeixen altres supòsits que convido a llegir a la llei, però que s’allunyen una mica del nostre supòsit.

Arribats a aquest punt… els esports han de ser considerats d’interès públic?

Doncs fa l’efecte que ho són o tenen la necessitat de ser-ho a Europa. Fent una petita investigació, sembla que esdeveniments de la talla de la Copa del Món o l’Eurocopa han estat objecte de regulació dins de les pròpies administracions europees. En modificació de la directiva 89/552/CEE, la directiva 97/36/CE estableix en l’apartat (18): “considerant que es fonamental que el Estats membres tinguin capacitat per adoptar mesures encaminades a protegir el dret a la informació i garantir un ampli accés del públic a la cobertura televisiva d’esdeveniments nacionals o no nacionals de gran importància per a la societat, com el Jocs Olímpics, el Campionat del Món de futbol i el Campionat Europeu de futbol: que, a tal fi, els Estats membres mantenen el dret d’aportar mesures compatibles amb el Dret Comunitari encaminades a regular l’exercici por part dels organismes de radiodifusió televisiva sotmesos a la seva jurisdicció, de drets exclusius d’emissió d’aquests propis esdeveniments”.

Països com Espanya, com ja hem vist, o França o Portugal entre d’altres, ho tenen per llei i s’estableix per un òrgan o comissió, tal i com hem vist amb la llei 7/2010. Per veure fins on arriba l’esport, en aquest cas el món del futbol, estableix jurisprudència entre els organismes del futbol i alguns països europeus. El Tribunal General de la UE va resoldre l’any 2011 un conflicte entre FIFA i UEFA contra Bèlgica i Regne Unit sobre l’exclusivitat de la televisió de pagament en uns partits determinats. Exactament feia referència a: un Estat membre pot, en determinades condicions, prohibir la retransmissió en règim d’exclusivitat del conjunt de partits del Campionat del Món i Europeu de futbol a través d’una televisió de pagament amb el fi de permetre que el seu públic segueixi aquests esdeveniments mitjançant una televisió de lliure accés

I si ho volem fer extensible a altres parts del món, per exemple podeu consultar la llista dels esdeveniments d’interès general a l’Argentina per aquest 2015, reglamentat per l’article 77 de la llei 26.522: http://www.cofeca.gob.ar/wp-content/uploads/2014/09/ANEXO-1.pdf

Beneficis i amenaces

Sens dubte, beneficis podem establir-ne ben pocs. En una entrevista a l’Express Expansion, Daniel Bilalian, director general adjunt de France télévisions encarregat del esports, deia que “en termes de relació qualitat/preu, cap esdeveniment esportiu no és rendible”. Com a televisió pública, l’objectiu no és fer diners, però com dèiem la suma hauria de ser 0. Però no és així, i malgrat poder arribar a un públic molt més ampli ja que es pot veure arreu i fins i tot dones cobertura a tot el món perquè es pugui veure aquell esdeveniment –Tour de França per exemple amb France2 i France3- hi ha cadenes disposades a pagar molt més per allò, amb una cobertura televisiva espectacular però per un públic molt més reduït.

Cada un pot establir els seus criteris sobre l’interès general, però finalment són els països, les cadenes o les pressions que puguin exercir uns o altres per determinar què ho és o què no ho és..

Imatge de portada: http://www.teletica.com/multimedios/imgs/119681_620.png

PDF

(Visited 110 times, 1 visits today)

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies