Home Comunicació Sèries i política: com obsessionar un politòleg?

per Silvio Falcón (@silviofalcon)

Banner Silvio

Sèries

Arriba setembre i amb ell les noves temporades de les sèries de moda. Des del final de Breaking Bad o Dexter, passant per la season finale de How I Met Your Mother. Les sèries no passen de moda: porten el setè art fins a límits no explorats. Qui no voldria veure una pel•lícula magistral de 200 hores de duració? Doncs l’evolució de la televisió i les inversions dels canals privats americans ho han fet possible. Aquest nou món de les sèries el podeu descobrir també gràcies a en Toni de la Torre, que al seu espai “Sèries en blog” n’exposa les darreres novetats.

Però hi ha una cosa que ens torna bojos als politòlegs i politòlogues. La recreació fictícia d’un ambient de poder i de les relacions personals i professionals dels seus protagonistes: una sèrie de política. Aquest tipus de sèries han estat àmpliament classificades i glossades a diferents blocs, especialment per en Jorge Galindo (Jotdown, Politikon) i en Roger Senserrich (Politikon). No us perdeu les seves explicacions sobre ‘Yes Minister’, ‘House of Cards’ o ‘Parks&Recreation’.

No conec pas en Roger i en Jorge, però l’única cosa que sé és que, com jo, veient aquestes sèries s’han obsessionat i s’han vist atrapats inexorablement als governs de Bartlet (The West Wing) o a l’estudi del News Night de l’Atlantis Cable News (The Newsroom).

westwing

Personatges de la sèrie la 7a temporada. Punxa per veure els crèdits d’inici de l’Ala Oest de la Casa Blanca.

El mite

La cadena de cable nord-americana Home Box Office (HBO) ha contribuït enormement a que les sèries hagin evolucionat. Sota el seu segell, sèries com Els Soprano, A dos metres sota terra, Boardwalk Empire, The Wire o Joc de Trons en són exemples. Pel que fa a la política, però, hi ha un mite fundacional, com si d’una nació es tractés. Parlo de l’Ala Oest de la Casa Blanca, en anglès The West Wing, sèrie emesa per la NBC de 1999 a 2006. La sèrie de l’oscaritzat guionista Aaron Sorkin explicava la història dels anys de govern d’en Joshia Bartlet (Martin Sheen) un president demòcrata i Nobel d’Economia que ocupa la Casa Blanca durant dos mandats i 7 temporades. Explotant les possibilitats (totes!) del sistema constitucional americà, ens presenta tot allò que hauria de ser la política: un exercici honest i benintencionat, tot i que no sempre efectiu o òptim. Tot el gabinet de Bartlet participa de la història: des de la seva Cap de Premsa C.J. Cregg, el seu Director de Comunicacions Toby Ziegler, el cap de gabinet Leo McGarry o el carismàtic Josh Lyman, adjunt al cap de gabinet. Personatges complexos i diàlegs intel•ligents al servei del millor taulell possible, la governabilitat dels Estats Units d’Amèrica. 26 premis Emmy. Política en majúscula i amb olor a roses.

L’actualitat

Els més freaks de les sèries podríeu pensar que només parlo de relíquies mitificades lloant The West Wing. Mireu-la, politòlegs i politòlogues, no podreu pensar en res més que en el següent episodi. Però vet aquí que això també passa amb d’altres sèries que no us semblaran tan tedioses ni passades de moda. L’arxiconeguda ‘Homeland’, de Showtime, on el sargent Nick Brody torna als Estats Units com a heroi de guerra després d’ésser retingut a l’Afganistan durant 7 anys. L’agent de la CIA Carrie Mathison voldrà saber més i investigarà el sergent Brody, desconfiant de la seva presumpta heroïcitat tot relacionant-lo amb el terrorisme islamista. Servei secret, exèrcit, política i terrorisme tot en un. Molt interessant com dibuixen la mentalitat dels terroristes (insaciables i fidel fins a la mort a les seves idees) i com plantegen les contradiccions dels personatges. Una joia de la geopolítica i de l’Amèrica post-11S.

House of Cards” és un altre gran producte. Digne de menció, ja que no l’emet cap canal de televisió. Bé, ara sí, a l’Estat espanyol l’emet Canal + després de comprar-li els drets al portal web Netflix. Kevin Spacey interpreta el congressista Frank Underwood, l’antiheroi per definició. El Bárcenas de l’ambició política que, conjuntament amb la seva dona, dibuixen complots i estratègies només per tal de prosperar políticament, just després de que el President dels EUA li hagi negat el càrrec de Secretari d’Estat. La venjança, l’ambició i el cinisme contrasten amb la puresa de The West Wing. La sèrie, remake d’un producte de la BBC del mateix nom, és trencadora pel que fa al punt de vista des del qual es presenta l’acció. Molt sovint el protagonista trenca la “quarta paret” per dirigir-se directament a l’espectador, mostrant les seves veritables intencions. Un exercici de cinisme simplement sublim. House of Cards fa olor a podrit; molt podrit i, paradoxalment, aquest és el seu encant. Ha guanyat recentment un premi Emmy, convertint-se així en la primera sèrie per internet en guanyar-ne l’anomenat Oscar de la televisió.

Jeff Daniels interpreta Will McAvoy, presentador de News Night

A mi m’obsessiona però la “mission to civilize” d’en Will McAvoy, el presentador del telenotícies nocturn de ‘The Newsroom’. Aquest producte, fruit de la col•laboració de Aaron Sorkin i l’HBO torna a revolucionar el cap de politòlegs i analistes. Diàlegs intel•ligents i utopia, en aquest cas en el món del periodisme. A la sèrie McAvoy veu com la seva cadena, la ACN (Atlantis Cable News) fitxa una nova productora pel seu programa: MacKenzie McHale, ex-parella del presentador. Ambdós voldran renovar la imatge del programa tot seguint una única pauta: oferir només aquella informació que ajudi a que el votant pugui exercir lliurement el seu dret a sufragi. La primera escena de la sèrie podria esdevenir mítica: preguntat sobre per què els USA són el millor país del món, McAvoy respon afirmant que no ho és, però que podria ser-ho. Atents, que moments com aquest omplen d’estudiants les facultats de periodisme.

The Newsroom és la meva nena mimada, potser perquè els personatges tenen tanta força com a l’Ala Oest; aquella capacitat inherent d’esdevenir icònics. Potser estan fins i tot més deformats, això els fa encara més únics. També Homeland o fins i tot la cancel•lada Political Animals tenen molta qualitat. El que està clar és que totes elles poden obsessionar els iniciats en el món de la política. Qui no voldria ser Josh Lyman?

Silvio Falcón

Per llegir l’article en PDF clica aquí

Sin título

AUTOR
Esplugues de Llobregat, 1989. Politòleg. Professor Associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor al Parlament Europeu (2012-2016) on ha seguit els comitès de Desenvolupament Regional, Peticions, Afers Exteriors i Pesca de l'Eurocambra. Actualment treballa com a Tècnic Superior al Departament de Vicepresidència, Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Té estudis en comunicació digital i experiència a mitjans de comunicació com a locutor a ràdio i TV. És gallec-català. Ha col·laborat com a articulista a mitjans com Vilaweb, Praza Pública, El Nacional, Sermos Galiza o La Directa. És el President de l'Associació Finestra d’Oportunitat.
  • joan vallvé

    Doncs si encara no l’has vista, trigues a veure la West Wing a la europea: Borgen. Ambientat a Dinamarca i amb tres temporades és magistral i crec que t’enganxarà de la mateixa manera o fins i tot més i millor…!

    • Silvio Falcón

      Doncs no l’he trobada per internet! The West Wing l’he vista però en DVD i si Borgen val la pena com dius, no dubtaria a comprar-la! Gràcies pel comentari!

  • quiquepim

    Increïble com sempre. Molt bon anàlisi. Actualment, la sèrie colombiana El Patrón del Mal, que parla sobre la vida d’el Pablo Escobar, també es una delícia per els politòlegs.

  • Moritz Gross

    Molt gran és “The Thick of It”, serie anglesa amb un llenguatge de vegades una mica vulgar i difícil per entendre. Però fa riure mooolt: https://youtu.be/WB3cQOXQ_50
    És una mica complicat trobar-ho però val la pena buscar.

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies