Home Ciutadania 7 raons per prohibir el fracking

per @silviofalcon

Banner Silvio

El Congrés dels Diputats espanyol ve de rebutjar una moció del grup de l’esquerra plural (IU-ICV-EUiA-CHA) en la qual es demanava la immediata prohibició de la tècnica de la fractura hidràulica (en anglès conegut com a fracking) per a l’extracció d’hidrocarburs. Els grups del PP, CiU, PNV i UPyD van votar en contra, sumant una sòlida majoria de 211 diputats i diputades favorables a obrir el debat sobre el fracking. Pot semblar que des dels grups de l’esquerra i ecologistes s’estigui escampant una alarma massa gran sobre l’ús d’aquesta tècnica. Però voldria vostè que l’aigua que surt per la seva aixeta vingui acompanyada de gas natural?

1. Per sentit comú. Les bosses de gas existents a l’Estat espanyol ja han estat inspeccionades en multitud d’ocasions i les empreses van desistir de la seva extracció per tractar-se d’una despesa econòmica molt elevada. Això vol dir que el fracking és una tècnica més barata, però compensa realment posar en risc la salut de la gent?

2. Per la despesa d’aigua. La tècnica de la fractura hidràulica obté el seu nom de la injecció d’aigua (amb d’altres substàncies, algunes contaminants) al subsòl perquè aquest es trenqui i flueixi el gas. Es calcula que cada operació de fracking necessita de 19 milions de litres d’aigua per completar tot el cicle. Aquesta quantitat podria abastir 1000 persones durant tot un any. A més, l’aigua dolça a casa nostra és un bé escàs i ho serà més amb les perspectives que apunta el canvi climàtic.

3. Perquè s’introdueixen substàncies tòxiques al subsòl. A cada operació s’introdueixen al subsòl entre 80 i 300 tones de químics tòxics, com ara el metanol, l’etilè o el propilè. Son compostos químics orgànics, alguns de tipus petroquímic, que romandran al nostre subsòl i que contaminaran qualsevol activitat que es vulgui desenvolupar en aquell terreny posteriorment.

4. Perquè substàncies metalls del subsòl surten a la superfície. Del trencament de les roques del subsòl on es troba el gas, en surten també elements radioactius, metalls pesats que es desprenen i suren cap a la superfície. El resultat és un líquid residual tòxic i radioactiu que pot amenaçar la salut de les persones.

5. Perquè aquest líquid residual s’evapora (i l’evaporen). En evaporar-se, es converteix en gas i aquestes emissions són altament contaminants per les persones de les localitats properes. Respirar aquest vapor pot provocar malalties com ara el càncer.

6. Perquè pot contaminar la nostra aigua. Aquest procés pot acabar per contaminar les nostres reserves d’aigua dolça (del subsòl, de pous, etc) i pot fer que l’aigua que arriba a les nostres llars tingui sorpreses desagradables com ara la que comentàvem a l’inici de l’article. Als Estats Units hi ha casos en què, tot apropant un encenedor a l’aixeta, hi surten flames de prop d’un metre de llarg. El gas surt per l’aixeta i, a més, l’aigua surt contaminada.

7. Perquè la gent està en contra. Els riscos del fracking són tan grans que poden acabar amb el valor natural d’una comarca sencera i amb la salut de milers de persones. Això és el que estan denunciant activament plataformes com ara RiudauraJunts contra el Fracking, en el què el municipi s’ha aixecat contra la prospecció d’una empresa permesa per la Generalitat. A nivell català existeixen 3 permisos concedits que afectarien 8 comarques del país, segons apunta la Plataforma ‘Aturem el Fracking’.

No en tens prou amb el que t’he dit? Doncs també et diré que aquest és el camí de fugida de les empreses energètiques per no afrontar un debat on perdran molts diners i on hauran d’investigar a consciència. Evidentment, parlo del debat sobre el model energètic. Quan arribem al #peakoil què faran? Els hidrocarburs són finits i, si es dona abans el debat, abans podrem trobar alternatives (potser només complementàries) als fòssils.

Més informació:

http://www.riudaurajunts.cat/

http://aturemfracking.wordpress.com

Silvio Falcón Rodríguez

Més articles d’en Silvio

Per llegir l’article en PDF clica aquí

AUTOR

Esplugues de Llobregat, 1989. Politòleg. Professor Associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha estat assessor al Parlament Europeu (2012-2016) on ha seguit els comitès de Desenvolupament Regional, Peticions, Afers Exteriors i Pesca de l’Eurocambra. També ha treballat com a Tècnic Superior al Departament de Vicepresidència, Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Té estudis en comunicació digital i experiència a mitjans de comunicació com a locutor a ràdio i TV. És gallec-català. Ha col·laborat com a articulista a mitjans com El Diario.es, Vilaweb, Praza Pública, El Nacional, Sermos Galiza o La Directa. És el President de l’Associació Finestra d’Oportunitat.

  • Molt bon article. És objectiu i explicatiu, i dóna els arguments necessaris per a conèixer una pràctica antinatural que pot contaminar molt.

  • Marc Serra

    Ben parit ! No és una qüestió d’ecologisme, sinó de salut pública..

Ús de cookies

Aquesta pàgina web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència com a usuari. Si continueu navegant estareu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i estareu acceptant la nostra política de cookies, Cliqueu l'enllaç per obtenir més informació. .plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies